Solidaritat Catalana (1906-1909): Origen, Crisi i Trencament
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,18 KB
Solidaritat Catalana: Origen i Formació (1906)
Els fets coneguts com els Incidents del Cu-Cut! (1905) van commoure profundament la societat catalana. Només Lerroux va defensar els militars. El govern espanyol no va condemnar els fets i el ministre Moret, conegut pel seu anticatalanisme, va redactar la Llei de Jurisdiccions, dirigida clarament contra el catalanisme.
La Llei de Jurisdiccions (1906)
Aquesta llei, aprovada per les Corts el 1906, consistia a traslladar a la jurisdicció militar tots els delictes contra l'Exèrcit i contra la Pàtria, incloent-hi els ultratges als seus símbols. El rebuig massiu a aquesta legislació va ser la causa per la qual es va generar un moviment patriòtic. Aquest moviment és l'origen de la Solidaritat Catalana (1906).
La Coalició Electoral
Solidaritat Catalana es tractava d'una coalició electoral que aplegava totes les forces polítiques catalanes. Fins i tot els carlins van signar aquest pacte amb l'objectiu d'aconseguir la derogació de la Llei de Jurisdiccions i assolir algunes mesures autonomistes per a Catalunya. Els dos partits dinàstics i els republicans de Lerroux restaven al marge de la Solidaritat.
En aquest context, Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana, l'obra més important del nacionalisme català, que va tenir un acolliment extraordinari.
Les Eleccions de 1907 i el Programa Tívoli
En les eleccions d'abril de 1907, els partits de la Solidaritat van presentar un programa conjunt anomenat Programa Tívoli, que defensava l'acció d'autogovern per a Catalunya i la derogació de la Llei de Jurisdiccions. Va tenir un gran èxit, aconseguint 41 dels 44 diputats elegits. Solidaritat va confirmar el seu protagonisme, i Francesc Cambó va ser el portaveu de la Lliga a les Corts.
La Crisi i el Trencament de Solidaritat Catalana
Les discrepàncies entre els partits que formaven la Solidaritat van esdevenir la causa del seu trencament. Els punts clau de la crisi van ser:
Acceptació de la Llei d'Administració Local (1907)
La Lliga Regionalista va acceptar el projecte de Llei d'Administració Local del govern conservador presidit per Maura, que fixava el sufragi corporatiu en lloc de l'universal per a l'elecció d'una part dels regidors. Això va generar una forta oposició interna.
Oposició al Pressupost de Cultura (1908)
El 1908, la Lliga es va oposar al projecte de pressupost de cultura presentat pels partits d'esquerres, que pretenia introduir la cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat religiosa.
Aquests fets, juntament amb la Setmana Tràgica de 1909, van ser les causes definitives del trencament de la coalició.
El Catalanisme d'Esquerres: Els Republicans
El Centre Nacionalista Republicà (CNR)
El Centre Nacionalista Republicà (CNR) era un partit nacionalista i republicà, democràtic, tot i que inicialment amb poc suport popular. Els seus líders eren Josep Domènech i Montaner i Jaume Carner. El seu diari era El Poble Català.