Anàlisi de la Literatura Catalana: Poesia i Narrativa Modernista

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,8 KB

Literatura Catalana: Poetes i Narradors Modernistes

Un periodista del Diari de BCN, autor d'articles que defensaven el seu país, i també traductor de diverses obres i articles. Les seves obres inclouen: "Al veure-t'hi l'ànima entera" i "Quan t'acostes soc jo", dos oassis en el seu viure (1878-1874). Altres obres destacades són: Òptica, Dins sa cambra, Notes autobiogràfiques, La vaca cega, La sardana, El mal caçador, poesies (Oda infantil, Paternal, Excelsior), Oda a Espanya, Visions i cants, Comte Arnau, Elogi de la paraula, Glosa, Enlla, Sequències, Nausica.

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover

Dos grans poetes de poesies més perfeccionistes i molt treballades. Són obres íntimes amb estil clàssic, i també descriuen el paisatge.

Narrativa Modernista

Simbolistes: Es produeix un enfrontament entre el pensament de l'artista i la societat, reflectit en els personatges de les obres.

  • Raimon Casellas: A "Els sots feréstecs" simbolitza l'enfrontament d'un capellà traslladat a un poble sense interessos culturals, amb el qual intenta introduir el modernisme.
  • Josep Pous i Pagès: A "La vida i mort de Jordi Fraginals" parla de l'enfrontament familiar d'en Jordi, que vol canviar les tradicions familiars, i també té una lluita interior, el càncer.
  • Víctor Català (Catarina Albert i Paradis): Va signar la seva primera obra amb el seu nom real. A "Solitud", Mila, que ha estat violada pel seu marit, la deixen sola, però acaba tirant endavant.
  • Prudenci Bertrana: A "Josafat" narra la història d'un home que s'enamora de Fina, una prostituta.
  • Joaquim Ruyra: No segueix les idees dels autors modernistes; reflecteix el seu món interior i explica com és la gent de la seva època. Les seves obres se situen al Baix Empordà: "Marines i boscatges", "El rem de trenta-quatre" i "Jacobé".

Teatre Modernista

Simbolista: Llenguatge treballat i poètic.

  • Santiago Rusiñol com a autor teatral, parla de la societat que no és acceptada: "L'alegria que passa", "Cigales i formigues", "L'auca del senyor Esteve".
  • Adria Gual: Pretenia que el seu teatre fos nacional.

Regeneracionista: Vol que la societat s'involucri en els problemes socials.

  • Joan Puig i Ferrer: A "Aigües encantades" tracta la lluita entre les tradicions i el modernisme.