Anàlisi de la Moral segons Nietzsche

La Genealogia de la Moral segons Nietzsche

L’ésser humà es desconeix a si mateix, malgrat saber tantes coses, perquè no para esment a les seves vivències o experiències més directes i immediates de la vida.

Origen de l'Escrit

L’origen més recent d’aquest escrit, que Nietzsche considera polèmic, es troba a Humà, massa humà. Un llibre per a esperits lliures, elaborat entre 1876 i 1877, però el seu origen més remot es remunta a la joventut. Són pensaments que descansen en una voluntat fonamental de coneixement que sempre ha acompanyat el filòsof.

El Problema del Mal

Aquest impuls remot es troba en la tendència natural de Nietzsche a afrontar, ja als 13 anys!, el problema del mal, o sigui, en la qüestió sobre l’origen dels conceptes de bé i de mal que utilitza la cultura occidental. Llavors va fer de Déu el Pare del Mal. Després va abandonar aquest enfocament teològic i es va començar a preguntar per les condicions sociohistòriques en què l’home es va inventar els judicis de valor moral basats en la distinció entre el bé i el mal. Així volia aclarir el valor que cal atribuir a aquests judicis tradicionals.

Genealogia dels Judicis Morals

El llibre del Dr. Paul Rée, de 1877, titulat L’origen dels sentiments morals, li va mostrar que cal cercar d’explicar millor la genealogia (història genètica) dels judicis morals. S’entén per «genealogia» la reconstrucció, en forma d’hipòtesi, de les circumstàncies i finalitat amb què va aparèixer per primer cop la distinció entre el bé i el mal, així com l’exposició de l’evolució posterior del significat canviat d’aquests conceptes morals (transformacions semàntiques).

Crítica de la Moral Tradicional

Però Nietzsche també entén la genealogia de la moral com a mitjà per fer una valoració filosòfica crítica de la moral que tradicionalment s’ha defensat públicament a Occident. Aquesta moral tradicional també va constituir la filosofia de Schopenhauer, mestre de Nietzsche que subratllava els instints de compassió, autonegació, autosacrifici i no-egoisme. Nietzsche rebutja aquesta filosofia moral perquè representa un no a la vida i a un mateix, i així és el símptoma més evident de la decadència de la cultura europea. Ni Plató, Spinoza, La Rochefoucauld i Kant no havien arribat al punt de valorar tant la compassió com Schopenhauer!

Crítica Radical dels Valors Morals

Cal fer, doncs, una crítica radical dels valors morals heretats, dubtant que tinguin realment el valor que se’ls atribueix. Aquest escepticisme respecte de la moral heretada acaba afirmant que allò que és tingut tradicionalment per èticament bo no és superior de cap manera a allò que és tingut per pervers. El bé no és més favorable, útil o profitós que el mal. Al revés: la defensa dels valors tradicionals ha impedit a l’home desenvolupar tota la seva potencialitat i magnificència vitals.

Metodologia per a la Investigació Moral

Manca, de fet, una atenció seriosa a la història real que ha seguit la moral, el conjunt de valoracions morals. I cal una metodologia nova per investigar aquesta història, o sigui, una genealogia, i no pas una interpretació psicològica a la manera dels autors anglesos contemporanis.

Comprensió de l'Escrit

Nietzsche creu que aquest escrit només serà ben comprès per qui s’hagi llegit els seus escrits anteriors, com Així parlà Zaratustra, tot i que la forma aforística amb què escriu resulta difícil als lectors del seu temps. Aconsella fer el que no fa l’home modern: practicar la lectura com a art de la interpretació d’aforismes, cosa que no és possible sense rumiar.