L'Assassinat: Definició, Tipus i Penes

Delicte d'Assassinat

Recollit a l'art. 139 del Codi Penal (CP). És un homicidi qualificat per la concurrència de: traïdoria, preu, recompensa o promesa, i acarnissament. La pena per assassinat es troba als articles 139 i 140. Si només concorre un agreujant, la pena és de 15 a 20 anys; si en són dos o tres, de 20 a 25. L'assassinat té una pena major que l'homicidi perquè té un contingut d'injust més greu.

Traïdoria (Art. 22 CP)

Hi ha traïdoria quan la persona realitza un delicte contra les persones usant formes per assegurar la comissió delictiva. Hi ha tres tipus de traïdoria:

• Proditòria: (idea de trampa: emboscada, disparar per l'esquena...)
• Per ímpetu o sobtada: agressió frontal sense avís i inesperada per a la víctima.
• Aprofitament d'indefensió: (atac a nens, ancians...).

Preu, Recompensa o Promesa

La persona actua pel mòbil econòmic. Només cal que el preu s'hagi pactat; la persona ha d'actuar pensant en la recompensa. El comportament delictiu el té qui obra pel preu, i l'inductor és qui paga. No cal que s'hagi fet efectiu el pagament.

Acarnissament

Implica dolor innecessari; afecta altres valors fonamentals: salut, dignitat, integritat física... (afectació de més d'un bé jurídic). Implica que s'augmenti deliberadament el dolor de l'ofès, i aquest ha d'estar viu abans de matar-lo.

Premeditació

La premeditació també es considerava un element que qualificava l’homicidi, fins al CP del 1995. Ha desaparegut. La premeditació vol dir que es planifica el delicte. Això no és més que el dol directe o de primer grau. Es castigava, quan existia, dues vegades l’existència del dol (Principi Non Bis in Idem).

Problemes de Participació en l'Assassinat

Deriven del fet de si l’assassinat es considera autònom de l’homicidi o si es considera un tipus qualificat. Si es considera autònom, o es participa en assassinat o no es participa en res. Els injustos són diferents i, per tant, o participes a l’injust de l’assassinat o no hi participes en res. No es pot trencar el títol d’imputació.

Si l’assassinat es considera un tipus qualificat en relació a l’homicidi, es pot trencar el títol d’imputació. Això vol dir que cadascun dels intervinents pot respondre per l’injust de l’homicidi o per l’injust de l’assassinat. Analògicament, vers als partíceps, per saber quan es trenca el títol d’imputació, es pot aplicar l’article 65 del CP, que aclareix quan es comuniquen les circumstàncies als partíceps i quan no.

Les circumstàncies subjectives només s’apliquen a les persones en qui concorren (per exemple, l’agreujant de parentesc). Les circumstàncies de naturalesa objectiva s’apliquen a tots aquells que coneguin la seva concurrència en el moment de l’execució del delicte. El problema és determinar si les circumstàncies són subjectives o objectives.

La traïdoria i l’acarnissament són objectives. El preu, la recompensa o promesa, si s’entén com a mòbil, es considera subjectiva. Si s’entén de forma objectiva, com la major part de la doctrina ho fa, ja que concorre una promesa de preu, només s’aplica a tot aquell que la conegui. Les tres circumstàncies es poden entendre en termes objectius (per a tots aquells que coneguin la seva concurrència, els hi és qualificat l’homicidi i convertit en assassinat). Si l’autor del delicte comet un assassinat i el partícep desconeix una o més circumstàncies, serà castigat només per delicte d’homicidi (trencament del títol únic d’imputació). El partícep no pot ser penat per assassinat si l’autor és castigat per homicidi.

Tota la doctrina considera que per a parlar d’assassinat cal parlar de dol directe en la concurrència d’una de les tres circumstàncies. Un sector minoritari de la doctrina ha admès que, respecte de la producció del resultat mort, hi cap dol eventual. No hi cap l’assassinat imprudent. Si concorre una circumstància, la pena és de 15 a 20 anys. Si en concorren dues o més, de 20 a 25 anys. Si en concorren tres, res no impediria que s’apliqués la pena marc de 20 a 25 anys amb un agreujant genèric (agreujant de traïdoria) aplicant les regles de l’article 66.