Descartes: dubte metòdic i primera veritat (Cogito ergo sum)

Dubte Metòdic

1. El pensador

Descriu com puc posar tot en dubte perquè tinc bons arguments per fer-ho, si no estic 100% segur d’una cosa, l’he de considerar falsa.

2. L’argument del geni maligne

Puc suposar que hi ha un ésser molt poderós que fa que m’equivoqui sempre.

3. Convida a suspendre el judici

Si no puc sortir del dubte, em mantindré en el dubte.

a) «Dubte»

Camí per trobar la veritat

b) «Geni maligne»

Ésser molt poderós que fa que m’equivoqui sempre

Descartes vol començar la filosofia des de zero. Vol fer un reset. Per fer això, emprèn el camí del dubte. Cerca una veritat absoluta. Cent per cent segura. I per arribar-hi va acumulant motius i raons per dubtar de tot. El seu objectiu és trobar una base segura per a la ciència nova que sigui acceptable per l’Església. Vol crear una nova metafísica que substitueixi la metafísica aristotèlica.

1. El dubte metòdic

És un experiment mental i és la recerca radical de l’evidència prescrita per la primera regla del mètode

2. El Cogito

És la primera veritat en l'ordre del coneixement a la qual arribem quan fem ús del dubte metòdic, a partir d'ella podem fonamentar totes les altres.

Ergo sum és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

L’ordre del coneixement:

Mostra els descobriments de les veritats, jo precedeix a Déu. I l’ordre de l’esser: Es troben les veritats descobertes, Déu precedeix jo

Segona Meditació: Primera Veritat

1. Planteja que potser no tinc cos

No sóc el meu cos i puc posar en dubte la meva realitat física

2. Hi ha un geni maligne

Que fa que m’equivoqui, establint que si m’equivoco és perquè sóc.

3. Afirma que la primera veritat absolutament certa i segura és cogito ergo sum

Pensament: successió d'idees

Necessàriament vertadera: no es pot posar en dubte, quan és evident, clara i distinta

Descartes presenta la seva filosofia de forma narrativa. El primer personatge que coneixem és el Jo. Però el jo està sol: tota la resta d’entitats han desaparegut com a conseqüència del dubte. En segon lloc a partir del jo, ens mostra el segon personatge, Déu. A partir del jo, Descartes construirà una nova filosofia, destinada a substituir l’antiga metafísica aristotèlica i vol ser el fonament de la nova ciència i al mateix temps ser una metafísica que no estigui enfrontada amb el dogma cristià. El més destacat és que a partir d’ara, el centre de la filosofia serà l’ament, el jo.

Surt del dubte, amb un camí que acaba portant-me a la veritat. El dubte conté en si mateix la seva solució.

1. El dubte metòdic

És un experiment mental i la recerca radical de l’evidència prescrita per la primera regla del mètode

2. El cogito

És la primera veritat en l'ordre del coneixement a la qual arribem quan fem ús del dubte metòdic a partir d'ella podem fonamentar totes les altres.

Ergo sum és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement.

3. El dualisme cartesià

La ment constitueix un àmbit completament diferent de la realitat extensa, del món: són 2 substàncies diferents. Un exemple d'argument seria la ment i el cos que són descoberts en dos moments diferents de la demostració cartesiana. Ment i cos poden ser pensats separadament. I una conseqüència seria la mort del cos en res pot afectar l’ànima, la immortalitat queda garantida