Dialectes Catalans: Característiques i Varietats Geogràfiques

Dialectes Catalans Orientals

Els dialectes catalans orientals es caracteritzen per:

• Central:
  • Neutralització d'a, è i é.
  • Lleisme.
  • Verbs incoatius que afegeixen l'increment -eix.
  • Absència de la terminació -ns en els plurals acabats en vocal neutra.
• Barceloní:
  • Influència del castellà.
  • Obertura de vocals, sobretot la neutra.
• Tarragoní:
  • Influència del català occidental.
  • Ús de l'article definit lo (en lloc d'el).
  • Ús de demostratius com aqueix.
• Gironí:
  • Ús de "pas" per negar.
  • Influència del francès.
  • Primera persona del present d'indicatiu amb la forma jo menjut.
  • Confusió en l'obertura de les vocals e i o.
• Salat:
  • Parlar de la zona costanera, actualment en desús (principalment per gent gran).
  • Ús dels articles es i sa.
• Xipella:
  • Dialecte de zones de transició (amb trets de diversos dialectes), com la Conca de Barberà i l'Alt Urgell.
  • Pas de e a i a final de mot (ex: pare → pari).
  • Primera persona plural dels pronoms tònics (ex: nostratris).
  • Confusió de vocals àtones.

Subdialectes Balears

• Mallorquí:
  • Distinció entre b i v.
  • Molta semblança amb el català central (neutralització de vocals).
• Menorquí:
  • Destaca el so de la u àtona (ex: tronar → trunar).
  • Desaparició de la a en terminacions com -ua o -ia.
• Eivissenc:
  • Tancament de la o àtona.
  • Reducció de la vocal neutra.
  • Molts trets del valencià.

Subdialectes Rossellonesos i Algueresos

• Capcinès:
  • Dialecte de transició entre el català i l'occità.
  • Desaparició de la l o la d en els grups "dr" (ex: tendre).
  • Ús de la negació sense no i amb pas.
  • Ús d'auxiliars en verbs transitius.
• Alguerès:
  • Aproximadament 20.000 parlants.
  • Verbs que acaben en "conjunt buit" (sense desinència, ex: cant, dorm).
  • Ús dels articles lo i la.
  • Canvis de gènere (ex: la sabor, la dolor).

Dialectes Catalans Occidentals

Els dialectes catalans occidentals inclouen:

• Subdialectes Meridionals

  • Septentrional (Valencià de Castelló):
    • Parlar de Castelló.
    • Barreja amb el tortosí (ús de lo/los).
  • Apitxat (Valencià Central):
    • Ensordiment de consonants (ex: germà → txermà).
    • Característic de la ciutat de València.
  • Meridional (Valencià d'Alacant):
    • Parlar de la província d'Alacant.
    • Influència del castellà (ex: ventanes en lloc de finestres).

• Subdialectes Nord-occidentals

  • Ribagorçà:
    • Influències aragoneses (substantius amb diminutius en -ico).
  • Pallarès:
    • Parlar de la zona dels Pallars.
    • Influït per l'occità (límit amb l'aranès); exemples: potxó i murisec.
  • Tortosí:
    • Parlar de les Terres de l'Ebre i del nord de Castelló.
    • Barreja de trets del nord-occidental i del valencià.

Sociolectes i Registres del Català

A més dels dialectes geogràfics, trobem diversos sociolectes i registres:

• Xava:
  • En desús.
  • Propi de la zona metropolitana de Barcelona.
  • Influència del castellà i simplificació fonètica.
  • Característiques: obertura de la vocal neutra; tancament de les e i o obertes, que passen a e i o tancades.
• Pijo:
  • Alterna català i castellà.
  • Incorpora estrangerismes (ex: "Com està la family?").
• Bleda:
  • Parlar de les zones altes de Barcelona.
  • Similar al pijo.
• Ultra:
  • Tendència a la hipercorrecció.
  • Ús d'un català molt pur (ex: "quelcom").
• Caló:
  • El parlar dels gitanos.
• Infantil:
  • Entonació molt marcada.
  • Ús freqüent de diminutius (ex: "vestidet").
• Juvenil:
  • Llenguatge modern, actual i amb connotacions positives.
  • Exemples: insti, profe, campana.
• Argot:
  • Lèxic específic ple de tecnicismes (ex: argot científic: TAC).