Dona angelicata

El terme dolce stil novo el va encunyar Dante Alighieri (1265-1321) en la seva obra cabdal, la Divina Commedia. Per a ell, l'amor és nou en un sentit de renovació vital, que esdevé quasi una conversió religiosa, i la seva estimada, amb el nom de Beatrice (beatificadora), es transforma en una figura metafísica i teològica, és una «donna angelicata». Francesco Petrarca (1304?-1374) fou l'humanista més rellevant del Trecento italià, i la seva poesia esdevengué model literari arreu d'Europa a partir del Segle XVI. Desenvolupà una gran tasca filològica i bibliòfila, i publicà edicions crítiques d'autors grecs i llatins. Escrigué tant en llatí clàssic, com en romanç italià, però fou aquest Cançoner en italià el que tengué més transcendència literària: s'hi recullen 366 poemes, la majoria sonets de tema amorós, que glossen 1'amor del poeta. La seva Laura ja no és la dona angelical de Dante, sinó una dona menys idealitzada, i l'amor és impossible a causa de la llunyania o de la mort. L’estil de Petrarca, cultivat en el llatí clàssic, és precís i rotund en l'expressió, amb oracions llargues, incisos i oracions subordinades abundants.