La Literatura Catalana de Postguerra i l'Exili
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,25 KB
La cultura catalana durant la postguerra
La postguerra i la Guerra Civil van suposar una crisi profunda per a la cultura catalana, iniciant un procés d'espanyolització forçosa. En aquest context, la cultura es va desenvolupar en tres àmbits principals: la cultura pública (intentant arribar a la població dins del marc permès), la cultura clandestina (a casa nostra) i la cultura de l'exili.
Els objectius principals eren salvar la llengua i les institucions, recuperar el prestigi social i cultural, reviscolar els contactes culturals, agrupar els desorientats i evitar la claudicació ideològica i lingüística. Molts escriptors van abandonar la llengua a causa de:
- La desorientació dels intel·lectuals catalans després de la guerra.
- La desaparició de les figures més importants.
- La disminució del nombre de lectors com a conseqüència de la repressió.
A partir dels anys 50, va començar una etapa de liberalització.
Etapes de la literatura i la repressió
- 1939-1946: Etapa de repressió dura i literatura clandestina.
- 1946-1955: Reconeixement internacional del règim franquista i inici d'un període de liberalització.
- 1955-1977: Intent de dur a terme una política d'assimilació de la cultura catalana.
- 1970-1980: Els autors d'aquesta època són majoritàriament autodidactes i bilingües.
La literatura a l'exili
L'èxit de la literatura a l'exili es va trobar en la bona organització dels exiliats, cosa que va permetre:
- La publicació de revistes.
- El contacte entre ells mitjançant conferències.
- Edicions realitzades a l'estranger que s'intentaven fer arribar als grups clandestins.
- Traduccions.
Gèneres literaris de la postguerra
La poesia
Va ser fonamental durant la postguerra, ja que permetia la continuïtat d'una producció aliena al context immediat i evitava amb més facilitat la censura. La llengua va esdevenir un element clau en la producció poètica i Carles Riba era el model a seguir.
El teatre
El teatre en català es va suprimir fins al 1946, i a partir del 1955 es va començar a recuperar progressivament.
La novel·la
Ja era un gènere en crisi durant el Noucentisme; feien falta grans inversions i es censurava molt fàcilment. La novel·la va tenir molts problemes:
- Les dificultats del gènere per evitar la censura van provocar desercions entre els escriptors.
- Fins al 1962 no s'autoritza una col·lecció de traduccions novel·lístiques.
- Només hi va haver dues edicions fins al 1960.
- Les prohibicions van fer perdre públic.
- La dictadura propicià el retard en les incorporacions dels nous corrents.
Tipus de novel·la i autors destacats:
- Psicològica: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
- Existencialisme: Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany.
- Fantàstica: Joan Perucho, Pere Calders i Jordi Sarsanedas.