Èsquil a través del sofriment, el coneixement

El cor--> S’alternen parts cantades i dialogades. Parts cantades → anaven a càrrec del cor i al mateix temps que cantava dansava a l’orquestra. Nombre de coreutes → 15 a la tragèdia i 24 a la comèdia i estaven a les ordres del corifeu (cap del cor) Corifeu → Podia expressar el sentiment del cor en el diàleg amb els personatges.Cor tràgic → sofreix al costat de l’heroi, actua de mitjancer. Els actors-->Màxim de tres. Cada actor havia de representar diversos papers dins la mateixa obra. Eren exclusivament homes i sempre portaven màscares que indicaven al públic els papers. Portaven coturns per donar altura. Corturn→ tenien la funció de proporcionar altura al actor que representava personatges nobles elevant-lo per damunt del cor Melpómene, musa del teatre es representa calçada amb coturns. Parts traèdia--> Pròleg → recitat pels actors que informa els espectadors de la situació.  Pàrode → entrada del cor en escena, cantant. Estàsims / Episodis → s’alternen de tres a cinc vegades els cants del cor (estàsims) amb els diàlegs dels actors (episodis). Èxode → última escena amb la sortida del cor. El públic--> ciutadans. Entrada lliure als primers temps però més endavant s’havia de pagar una entrada. Graderia reservada en sectors → 1a fila per sacerdots, magistrats i ciutadans distingits. No es sap si les dones assistien. Moment de màxim esplendor (s.V a.C) → viuen 3 grans tràgics (Èsquil, Sòfocles i Eurípides). Després del s. IV a.C. La tragèdia entra en decadència.  Temes de la tragèdia--> Gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi o Heróïna d'especial grandesa moral, s'enfronta al seu destí i rep un aprenentatge a través del sofriment. Excepte els Perses d'Èsquil, totes les tragèdies conservades tenen arguments mítics.  Els dramaturgs no es veien obligats a inventar arguments. Això feia que el grans trets de l'argument fos ja coneguts pel públic. L'important era la interpretació: el punt de vista i el tractament que cada autor donava al mite Objectiu tragèdia → aprenentatge i la catarsi (purificació de les emocions per mitjà de la pietat i el temor que provoca) dels espectadors.  Esquil (525-456 a. C.) Va ser testimoni de la fi de la tirania dels Pisistràtides i de les reformes de Clístenes.
Participa a les guerres mèdiques: Marató i Salamina. → El seu epitafi: Aquesta tomba amaga la pols d'Èsquil, fill d'Eufori i orgull de la fèrtil Gela Perses, Orestia, Agamèmnon, Çoèfores, Eumènides, Suplicants, Prometu encadenat, Set contra Tebes  Característiques generals: Justícia divina, destí, responsabilitat /L’home ha d'arribar al coneixement a través del patiment /Tema central és la hybris (desmesura) → es produeix quan un home vol anar més enllà de la seva condició humana i del seu destí i que comporta el càstig dels déus, la seva ruïna. /Missatge religiós amb fons polític

Característiques generals: Justícia divina, destí, responsabilitat /L’home ha d'arribar al coneixement a través del patiment /Tema central és la hybris (desmesura) → es produeix quan un home vol anar més enllà de la seva condició humana i del seu destí i que comporta el càstig dels déus, la seva ruïna. /Missatge religiós amb fons polític Sòfocles (497-406 a.C) Queden set tragèdies de les 123 obres i un drama satíric. La seva vida coincideix amb l’època d’esplendor de Pèricles a Atenes: Guerres mèdiques /Pentecontècia (Guerra del Peloponès Èdip rei → Èdip a Colonos,  Antígona. Característiques generals: Sòfocles introdueix grans innovacions:  *abandona la unitat temàtica de la trilogia  *augmenta el nombre d'actors a tres, dóna més importància al diàleg *L’home ha d’acceptar la justícia implacable dels déus *Defensa una democràcia basada en el respecte de la religió i els déus tradicionals. Eurípides (485-406 a. C.) *No l'acceptació del públic ni va guanyar gaires concursos, va aconseguir l'èxit després de mort *Fama de misogin *Atenció especial a les dones com a protagonistes de els seves tragèdies  Tècnica d’Eurípides. *dóna menys importància al cor. *usa sovint el deus ex machina. *es caracteritza pel seu Realisme i la seva comprensió de les passions humanes, motors del comportament de l'home. *posa en dubte els valors tradicionals. *Les protagonistes femenines reflexionen i són més íntegres que els homes. Aprofita els mites per a posar en relleu les misèries i defectes dels humans.  La comèdia  Neix del mateix culte a Dionís COMÈDIA ANTIGA s. V a. C. I principis del IV a. C. Aristòfanes és el representant principal Barreja de farsa i sàtira Representació→ tres actors i 24 . Temes: Crítica del poder /Atac als vicis del present i idealització del passat /Burla de tot allò nou, innovador, immoral... /Contraposició entre un món real  i un fantàstic.  Altres característiques de la comèdia aristofànica Té grans dosis de fantasia; /Busca fer riure /Se situa al món contemporani, i es fan constants referències a fets i personatges de la vida real /Tothom està exposat a la burla i a l'insult: /Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques /Fonts de comicitat és l'obscenitat Comèdia nova s. IV a. C:   Solament en queda una peça completa: el Díscol, de l'atenès Menandre /La comèdia perd la seva càrrega política.  /El cor no té paper dins l'obra /Es converteix en una comèdia de costums /El llenguatge és col·loquial /Sempre acaba amb un final felíç

l

Definicions de tragèdia mitació d’una acció seriosa i completa que té una certa extensió, feta amb un llenguatge acurat, utilitzat separadament per a cadascun dels recursos en les diferents parts de l’obra. Aquesta imitació és executada per personatges i no mitjançant la narració, i per mitjà de la compassió i de la por aconsegueix la catarsi de passions semblantsTragèdia àtica → Fragment sencer de la llegenda heroica, elaborat poèticament en estil elevat per a la seva representació per mitjà d’un cor de ciutadans àtics i dos o tres actors. → Concebut com una part del culte oficial en el recinte sagrat de Dionís. ORÍGENS DEL TEATRE Origen religiós. El teatre, tragèdia i comèdia, va néixer a Atenes entre el s.VI i el V a.C com a acte del culte al déu Dionís (al principi, només es representaven durant dos dels festivals dedicats a Dionís → Lenees (Gener) i Grans Dionísies (març)). En les processons en honor del déu, uns cors cantaven el ditiramb (himnes de caràcter majestuós) i cóms (himnes de caire satíric i jovial). LES GRANS DIONÍSIES (I) Preparació: Acronts→ preparaba el certamen dramàtic --> Designar els coregs (rics que pagaven com a impostos les representacions)  Seleccionar els dramaturgs Escollir els actors  Programa:  1 DÍA→ Processó, sacrifici d’un toro 2 DÍA→ Representació d’una comèdia 3 DÍAS següents→ Representació tragèdia, cada dia dedicat a un autor Componien una trilogia (3 tragèdies)  i un drama satíric (aquestes 4 peces formen la tetralogia). Últim día→ Donaven els premis, el trofeu consistia en una corona d’heura Després del últim día→ Avaluació en el tearte de la gestió de l’acront (organitzador del concurs) i es votava un elogi. L'edifici teatre s.IV a.C, teatre de pedra a l’aire lliure.  Teatre de Dionís d’Atenes→ 330 a.C. Situat en el vessant sud de l’Acròpolis, dins del santuari de Dionís. Al costat hi havia un temple dedicat al déu. Parts del teatre Escenari Prosceni → plataforma on els actors representen el seu paper. Scaena → edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera i que també servia de vestidors i de magatzem. Orchestra →Espai circular on cantava i ballava el cor, amb l’altar de Dionís al mig. Koilon → Grades en forma d’un cercle truncat que envoltava l’orquestra excepte per la part de l’escenari. Parodoi → A cada costat, entre les grades i l’escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l’orquestra. Escenografia Enkyklema → plataforma que, amb un moviment circular, feia visible al públic allò que passava en un lloc interior. Mechané → màquina per a volar, grua que permetia mantenir elevat un personatge i fer aparèixer una divinitat (deus ex machina).