Estructura d'un article d'opinió o assaig breu

NOTA: (si podeis poner todo lo ke son listas o enumeraciones en ordén diferente será mucho mejor XD os kiero U.C.E.A.)

L'ASSAIG:
És un escrit en prosa no narratiu q exposa la interpretació d'un individu sobre qualsevol tema o problema.De caracter filosofic, historic, polític, social, literari...Etc (Finalitat:comunicar idees.

Característiques:

-Prosa no narrativa d'idees molt argumentativa
-Voluntat de creació literaria
-Textos breus o si són extensos,fragmentats
-To de reflexió personal
-Estructura centrada en l'exposició i en l'argumentació
-Longitud:entre el llibre i l'article
-Metode per presentar les seues idees:exposició argumentativa,desenvolupar-la i extraure'n conclusions

CLASSIFICACIÓ TEMÀTICA:
-Assaigs literaris:temes diversos q combinen el contingut amb un llenguatge literari
-Assaigs cintífics:digulgar un aspecte cientificotecnic d'acord amb el públic a q es destinen
-Assaigs divulgatius:temes generalment d'actualitat
-Assaigs pol'itics:exposen idearis polítics

SEQÜÈNCIES TEXTUALS:
En l'assaig:-no hi ha estructura textual fixa predomina l'argument i l'exposició _es tracta dún discurs valoratiu

GÈNERES ASSAGÍSTICS:

 -Diari i memòria:obres de caracter autobiografic pero:-la memòria és escrita retrospectivament(verbs en pasat)
mentre q el diari és escrit coetàniament(v present)
-Dissertació sistematitzada:reflexió extensa i fragmentada sobre un tema
-Epístola o carta simulada:segueix l'estructura d'una carta
-Diccionari fingit:textos independents ordenats alfabèticament segons el títol
-Diàleg:converses caracteritzades x l'intercanvi d'idees
-Glossa:assaig breu on s'invita a la reflexió sobre temes diversos
-Llibre de viatges:narracions d'experiències o records d'una ruta
-Aforisme:sentència breu q enuncia una norma científica filósòfica o moral sense argumentar-la
-Article d'opinió:text de poca extesió q apareix en la premsa escrita x a expressar el punt de vista de l'autor sobre un tema determinat.

TEMA 4 --> RECURSOS LINGÜISTICS I Estilístics DE L’ASSAIG

Subjectivitat i presencia de l’emisor en el text. L’emisor pren sempre una posició determinbada: sovint en primera persona gramatical. Es manifesta l’opinió de l’escriptor respecte del tema tractat mitjançant mecanismes de modalització (canvi de registre, varietat o llengua q pot indicar allunyament del q es parla). Dialoguisme i presencia del receptor. Parentiu amb la conversa: trobem trets d’oralitat i estratègies. El lector està present quan lemisor l’interroga i calcula les seues reaccions.Polifonia enunciativa i Intertextualitat. Polifonia enunciativa: diferents veus enunciatives; de vegades la veu q sosté la teis contraria es xq largumentador la icorporat per reflexionar o contraargumentar. Intertextualitat: quan un text inclou referencies a uns altres textos o remeten a uns altres enunciadors (citacions en estil direct o indirect, expresions conegudes, refranys frases famoses). Registre: culte i formal combinant amb recursos d’oralitat. Recursos expresius: (els tres aporten amenitat al text). Paradoxa: expresions aparentment contradictories q afirmen alguna cosa q sembla absurda. Ironia: es diu el contrari del q hauria de dir, confía en q el receptor interpretre les seues afirmacions com a recurs expressiu i no com a realitat, no es pot entendre sense el context. Humor: recurs q fa q el missatge arribe mes intensament al lector. //  En l'assaig sovint utilitzem: adjedtius valoratius, dixi, adverbis valoratius(bé, malauradament), verbs d'opinió (jo pense, jo crec..), perifrasi d'obligació i probabilitat. La modalitat oracional és no-enunciativa

ASSAIG AL S.XX -->Breu Panorama Historic. Té precedents en l'antiguitat grecollatina (epístoles) i en autors classic (Plató, Plutarc), però es considera el pare de l'assaig lautor Montaigne (conjugà el contigut ídològic amb l'amenitat), fou el creador del primers "Essais". Al Renaixement (fins a aquest moment el genere no va agafar la plenya identitat) aconsegueix agafar plena identitat gracies a l'actitud racional i dialectica. El Barroc fou la excepció a causa del fort enduriment ideologic i cultural pero els il·lustrats del S.XVIII (Voltaire) seguiren conreant-lo. Segle XIX: en Agnlaterra els autors es continuaren però començà una diferenciació entre el tractat científic i l'assaig. Segle XX: després de la 2ªG.M. Es produí un nou resorgiment del genere gradcies a la Concepció mes humanista. En la nostra literatura, l'inici del noucentiste està marcat per la publicació del Glossari d'Eugeni d'Ors en el q utilitza sovint aforismes, articles i assaig breus, amb un seguit de teories polítiques i culturals. Postguerra: obres de (Josep Ferrer, Jaume Vicens Vives, Manuel Sanchis Guaner) //  Manuel Sanchis Guarner: Filòleg, historiador i folklorista, fou un dels signants de les Normes32. Fou estudiant de les variants dialectals en el domini lingüistic català. Després de la Guerra, a la presó. Després es trasllada a Mallorca i treballà en l'elaboració del Diccionari català-valencíà-balear. Es autor de més d'un centenar d'estudis de lingüistica, historia literaria, assaig...Etc. Exemples: La Renaixença al Paás Valencíà (1981), cal destacar Gramatica valenciana (normativa del valencíà,1950) i La llengua dels valencians (assaig molt influent,1962). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1974.  La dreta valenciana va estar sempre en contra del seu treball per la recuperació del valencíà, a més en 1978 patí un atemptat bomba.Va morir el 1981.