El Reformisme Dinàstic i les Forces d'Oposició a la Restauració (1899-1931)
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
El Reformisme Dinàstic a la Restauració
El fracàs del primer govern regeneracionista
L'any 1899, el nou líder conservador, Silvela, va impulsar una política reformista consistent en:
- Descentralització administrativa.
- Nova política pressupostària: Augment de tributs sobre productes bàsics i creació de nous tributs.
La protesta a Catalunya: el Tancament de Caixes
Aquesta política va provocar una forta protesta a Catalunya, coneguda com el Tancament de Caixes:
- Els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral.
- El Govern va decidir embargar els morosos, i l’alcalde (Dr. Robert) es va negar a executar l’embargament.
- Es va estendre una vaga general per Sabadell, Mataró i altres localitats.
- El Govern va empresonar els morosos i va suspendre les garanties constitucionals.
- Aquest episodi va significar el trencament de les elits econòmiques de Catalunya amb els partits dinàstics; el catalanisme va esdevenir l'alternativa.
Les reformes de Maura i Canalejas
L'any 1902, Alfons XIII va pujar al tron, i es va produir una renovació de la política amb idees reformistes.
El govern conservador d'Antonio Maura (1904-1909)
El Partit Conservador d’Antonio Maura va impulsar la "revolució des de dalt", és a dir, des del Govern, per tal d’impedir una revolta popular.
Políticament:
- Va dotar el sistema d’una nova base social per acabar amb el caciquisme.
- Va aprovar una nova reforma electoral que va dificultar el frau electoral.
- Va intentar atreure el catalanisme moderat.
- Va ser intransigent en el manteniment de l’ordre públic.
Socialment:
- Va aprovar la Llei del descans dominical.
- Va crear l’Institut Nacional de Previsió per a les assegurances obreres.
- Va promulgar la Llei de colonització interior per estimular l’agricultura.
El govern liberal de José Canalejas (1910-1912)
L'any 1910, Canalejas va formar un nou govern liberal.
Políticament:
- Va limitar el poder de l’Església amb l’oposició de la Santa Seu.
- Va aprofundir en la separació de l’Església i l’Estat.
- Va limitar l’establiment de nous ordres religiosos (coneguda com la Ley del Candado).
Socialment:
- Es va substituir l’impost de consums per un progressiu sobre les rendes.
- Es va reformar la Llei de lleves per fer obligatori el servei militar.
- Es van promulgar lleis per millorar les condicions laborals.
- Es va iniciar una Llei de Mancomunitats.
Les Forces d’Oposició a la Restauració
Republicanisme i Lerrouxisme
A inicis del segle XX, la divisió del republicanisme li va restar força electoral. L'any 1903, es va crear una nova Unió Republicana que:
- Es va apropar al catalanisme.
- Es va integrar en la coalició Solidaritat Catalana (1907).
L'any 1908, es va fundar el Partit Radical, integrat per un grup descontent de la Unió Republicana liderat per Lerroux, amb:
- Un discurs demagògic.
- Un caràcter anticatalanista i anticlerical.
Carlisme i Tradicionalisme
Carlisme:
- Després de la mort de Carles VII, amb el seu fill Jaume de Borbó van continuar les lluites internes en el partit.
- L'any 1919, Vázquez de Mella va fundar el Partit Catòlic Tradicionalista.
- Les bases socials es van concentrar al País Basc, Navarra, Catalunya i Andalusia.
Tradicionalisme:
- L'any 1907, es va fundar el Requetè, de caràcter paramilitar i actuant com a força contra el republicanisme i l’obrerisme.
- Les bases socials de l’integrisme es trobaven en els mateixos llocs que el carlisme.
- L'any 1931, carlistes i tradicionalistes es van unir en el partit Comunió Tradicionalista.