L'Era de Napoleó: Ascens, Caiguda i la Restauració Europea
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,65 KB
La conquesta de l'Imperi Napoleònic
Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va anomenar cònsol vitalici i, el 1804, emperador. El seu prestigi i poder es van fonamentar en la seva extraordinària capacitat militar, que li va permetre derrotar els monarques absoluts europeus i, a més, conquerir una gran part d'Europa.
La caiguda de Napoleó
Les campanyes napoleòniques van contribuir a l'expansió de les idees liberals per Europa. Però, al seu torn, els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van col·locar al tron familiars de Napoleó, com Josep Bonaparte, que va ser monarca a Catalunya. Tot això va desencadenar forts sentiments nacionals contra la França invasora.
El 1814, després de ser vençut per Prússia i Espanya, Napoleó va abdicar i va ser exiliat a l'illa d'Elba, d'on va sortir el 1815 per reprendre el poder. Però, després de ser derrotat a Waterloo pels britànics i Prússia, va tornar a abdicar i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
L'Europa de la Restauració
Entre 1814 i 1815, els estats vencedors de Napoleó es van reunir, a proposta de Metternich, canceller austríac, en el Congrés de Viena. L'objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals propiciada per la Revolució Francesa i garantir la restauració de l'absolutisme monàrquic a Europa.
També es van establir els principis ideològics de la Restauració:
- Legitimitat dels monarques absoluts.
- Negació de la sobirania nacional.
- Equilibri entre les grans potències.
- Dret d'intervenció.
Amb aquesta finalitat es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre monarques absoluts.
El nacionalisme i la independència de Grècia
Grècia formava part de l'Imperi turc des de feia molt de temps. Els grecs havien estat sotmesos a impostos elevats, marginats dels llocs de l'administració i se sentien dominats. A causa d'això, es va anar formant un moviment patriòtic.
El 1822, Grècia va proclamar la seva independència, però no va ser reconeguda pels turcs, la qual cosa va iniciar una guerra dura. La causa dels grecs va comptar amb la solidaritat dels liberals europeus. D'aquesta manera, el 1827, França i Anglaterra van intervenir en contra de l'Imperi turc i el van derrotar. Finalment, els turcs van reconèixer la independència grega el 1829.