Evolució i Crisi de la Novel·la Catalana: Rodoreda i Calders al Segle XX

Evolució de la Novel·la Europea i Mundial al Segle XX

Al llarg del segle XX, la novel·la *realista i naturalista* va evolucionar. La novel·la abandona la representació exhaustiva de la història i la seva fidelitat, guanyant en la recerca de la *interioritat individual* i en l'ús del *temps subjectiu*. Els fets passen a un segon terme, donant el paper principal a les preocupacions individuals i els pensaments (*novel·la psicològica*). Aquesta mostra el que l'individu és en realitat i el que pretén ser: la realitat, els somnis i la imaginació.

La Crisi de la Novel·la Catalana Post-Modernista

El *Noucentisme* va apartar la producció novel·lística modernista pel seu *tarannà individualista* i l'*ús d'un model de llengua* poc rigorós i marcadament rural. Entre 1912 i 1925, gairebé no hi hagué producció de novel·la. El 1925 es va obrir de nou el *debat sobre la novel·la catalana*, centrat en la necessitat d'una cultura considerada *normal* i d'*infraestructures editorials* adequades. Es va donar importància a la represa de la producció i edició. De 1928 a 1938, van arribar al públic català, amb *traduccions de prestigi*, molts autors estrangers dels segles XIX i XX. També van sorgir *nous autors catalans* més innovadors, com ara: **Carles Soldevila**, **Miquel Llor**, **Francesc Trabal** i **Sebastià Juan i Arbó**.

La Novel·la Catalana Després de la Guerra Civil

La novel·la en llengua catalana va patir la derrota de la República. L'*exili* i la *postguerra* van esdevenir temes centrals per als textos, sovint basats en l'experiència directa. El *xoc cultural* que van trobar a Amèrica els refugiats catalans també esdevingué un tema literari, tractat des d'un punt de vista de vegades apassionat i dramàtic per autors com **Vicenç Riera Llorca**, **Xavier Benguerel** i **Joan Sales**. Aquests autors van reflectir la *distància cultural* entre ells i el món americà. Altres narradors que van patir l'exili foren **Mercè Rodoreda** i **Pere Calders**.

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

**Mercè Rodoreda** (Barcelona, 1908-1983) va tenir una infantesa solitària i pocs estudis, però va estar envoltada de lectures. Va exercir el periodisme i, entre 1932 i 1936, va publicar quatre novel·les que després va repudiar. Abans del final de la Guerra Civil, va publicar *Aloma*. Exiliada a França, va interrompre la seva dedicació a la literatura, treballant com a traductora. Al cap dels anys, va reprendre la producció literària.

Obra de Mercè Rodoreda

• Aloma (1937)
• La plaça del Diamant (1962)
• El carrer de les Camèlies (1966) – novel·les realistes
• Jardí vora el mar (1967) – amb consciència mítica
• Mirall trencat (1974) – realisme
• La mort i la primavera (publicada el 1986, després de la mort de l'autora) – expressa una llibertat creativa
• Vint-i-dos contes (1958)
• La meva Cristina i altres contes (1967) – reculls de contes

Anàlisi de "La plaça del Diamant"

Aquesta novel·la, situada al barri de Gràcia de Barcelona, presenta temes com el *plany*, l'*anul·lació de la personalitat*, l'*esclavitud de la maternitat*, la *soledat*, la *misèria*, la *desesperació* i la *salvació personal*. Està construïda amb la tècnica de la "*literatura parlada*", utilitzant la veu de la protagonista i el monòleg interior. El registre és estàndard, amb pinzellades poètiques i un *valor simbòlic* important de les flors, el jardí, els coloms, el mirall, etc. Conté escassos elements ideològics i històrics, sent una gran mostra d'una *peripècia humana*.

Natalia, coneguda com la Colometa, explica en primera persona el seu món des d'una perspectiva feble, ignorant i ingènua. Hi ha un gran contrast entre la tragèdia de la guerra i les seves vivències més íntimes. L'escriptura és parlada, amb simplicitat del llenguatge, repeticions, llenguatge popular i ús de polisíndetons. Ofereix la visió d'aquesta dona senzilla, dels seus errors i percepcions. La Colometa té una vida interior que ningú comprèn, convertint-la en un personatge universal. La protagonista passa per tres etapes:

• 1a etapa (República): Casament de la Colometa i naixement dels seus dos fills.
• 2a etapa (Guerra): Mort del marit al front, la fam i la misèria.
• 3a etapa (Postguerra): Intenta refer la seva vida, es casa amb un botiguer, desesperada per la fam, i es refugia en el record.

Pere Calders: Biografia i Estil

**Pere Calders** (Barcelona, 1912-1994) va ser escriptor i dibuixant. El 1936 va publicar el seu primer recull de contes, *El primer arlequí*. Exiliat a Mèxic, va retornar a Catalunya i va treballar per a editorials i publicacions periòdiques. Va reprendre la producció literària de contes i novel·les.

Obra i Característiques de Pere Calders

Característiques dels contes de Calders:

• Estil surrealista
• Situacions quotidianes amb elements insòlits
• Narrador protagonista (en primera persona)
• Punt de vista subjectiu

Reculls de contes:

• Cròniques de la veritat oculta (1955)
• Demà a les tres de la matinada (1959)
• Invasió subtil i altres contes (1978)

Novel·les d'ambientació mexicana:

• L'ombra de l'atzavara (1964)
• Aquí descansa Nevares (1964)
• Ronda naval sota la boira (1966)

Temes predominants en els contes de Calders:

• Llocs anònims
• Fets extraordinaris en un món convencional
• Anàlisi de la condició humana
• Ús de la ironia
• Pura ficció