El fil de plata de Lluís-Anton Baulenas: resum, temes i estructura de la novel·la

Lluís-Anton Baulenas: Biografia i Trajectòria

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és escriptor, traductor i crític literari. Abans d'exercir d'escriptor, havia fet de mestre en una escola privada. Després, va abandonar aquestes feines secundàries i va dedicar tot el seu temps a l'escriptura. Els seus inicis literaris es van produir en el teatre, camp en el qual va fer d'actor, director i autor.

Anàlisi de la Novel·la "El fil de plata"

La novel·la El fil de plata narra la història de tres joves adolescents, Gregori, Maria i Pere, procedents de la classe treballadora, que es coneixen per atzar, a través d'un anunci de Ràdio Barcelona, just el dia que tots compleixen 18 anys. A partir d'aquesta data, s'estableix un fort lligam d'amistat que els durà a viure junts l'esclat de la joventut, justament durant la República, en uns moments de gran convulsió social i, alhora, de grans ideals: la lluita del moviment obrer, l'alliberament de la dona i la llei de divorci.

Però la Guerra Civil estronca els seus projectes, i cadascun es veu sol, abocat a una difícil i dura realitat que els durà a destins ben diferents. Tanmateix, el vincle d'amistat es manté en la separació, fins al moment que han acordat retrobar-se: el Cap d'Any de 1986, just cinquanta anys més tard de la seva primera trobada.

Temes Centrals i Estil Narratiu

Si bé podem acceptar que és una novel·la realista sobre Barcelona a l'època de la República i del començament de la Guerra Civil, tal com les constants referències geogràfiques i cronològiques poden fer suposar, no és menys cert que el tema que s'imposa clarament durant la lectura d'aquesta obra és el cant a l'amistat i a l'amor, a la vida, amb tot el que té de fragilitat i de duresa. Els joves han de fer-se grans de cop, ja que s'han d'enfrontar a la guerra. Els referents històrics situen el context que ajuda a créixer i desenvolupar els personatges.

La novel·la és presentada directament pels tres protagonistes: no hi ha un narrador que descrigui fets i personatges, sinó que són els tres joves qui expliquen amb una naturalitat extraordinària la seva percepció de la realitat, tant l'íntima —aquella que afecta les seves relacions, els seus pensaments, el seu comportament i actitud—, com la social, que també és viscuda i percebuda de manera diferent per cadascú.

Estructura i Narrativa de la Novel·la

Aquesta presentació condiciona l'estructura de la novel·la: és com un documental, un recull de tres diaris, escrits per tres personatges, amb un fil comú: la relació d'amistat i amor que s'estableix entre ells. Per tant, les parts en què es divideix el llibre només tenen sentit en l'organització temporal i cronològica que acosta o allunya les seves vides.

• Primera Part: Infància i Orígens (fins 1935)

  Situa la infància dels tres personatges protagonistes fins al moment de conèixer-se, just quan fan 18 anys, i correspon a un període temporal que es tanca l'any 1935.

• Segona Part: Joventut i Ideals (1935-1936)

  Corresponent a l'època final de la República (1935-1936), mostra la relació dels tres personatges durant aquest període i és la que marca d'una manera més evident l'esclat de la joventut, el naixement de l'amistat i de l'amor dels protagonistes, la lluita pels ideals i els somnis per un món millor (és la part més vital i més intensa, la que proclama el goig de viure), fins que la guerra els separa.

• Tercera Part: La Guerra Civil i la Separació

  Anomenada "Les nostres guerres, tots sols", correspon al període de la Guerra Civil, quan els protagonistes viuen separats: a les trinxeres, en un cau o subsistint a la ciutat.

• Cloenda i Epíleg: Reflexió Final

  La cloenda del llibre, el 31 de desembre de 1985, és una mena d'elegia nostàlgica de tres vides truncades però dignes de ser viscudes; és la part que incita més a la reflexió, el toc poètic que li dona la categoria de novel·la excel·lent. No és estrany que l'epíleg es faci a través d'una sola veu: la d'en Gregori, no només pel fet de ser el més tímid, sinó i sobretot per raons familiars i d'origen (la seva família és del bàndol dels guanyadors).