El teatre en català: evolució i característiques de Guimerà

Com es trasllada a la literatura en català? Quines característiques presenta?

A mesura que la influència de la Renaixença es deixà sentir, primer se’n catalanitzà la temàtica i, més endavant, la llengua, tot i que en un model força arcaic i medievalitzant. Al costat d’aquest teatre culte que anava en augment, es mantingué viva la tradició popular del sainet, que s’expressava en català col·loquial i que a vegades servia per a difondre continguts polítics liberals entre les classes populars, tal com va fer Josep Robrenyo (1783-1838).

teatre popular ⇒ es representava en cases particulars i servia de plataforma perquè apareguessin nous autors que explotessin aquest teatre basat en l’humor, el sarcasme i la paròdia.

Terme ​pitarrisme​⇒ Era utilitzat com a sinònim del mal gust, oportunisme i migradesa, ja que Frederic Soler (Pitarra) les utilitzava en les paròdies que escrivia de manera jocosa i descordada.

Àngel Guimerà (1845-1924)​Començà a escriure, animat pels seus amics, ja una mica gran. S’estrenà com a poeta, bàsicament fent poemes narratius i patriòtics, alguns d’ells convertits en sardanes famoses, gràcies a Enric Ventura. // El 1877 fou nomenat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals, on guanyà les tres caregories: fe, pàtria i amor.

popularitat POETA ? A la qualitat de poeta i dramaturg, però també per la seva militància en el catalanisme polític​ i el seu compromís amb el moviment de la Renaixença. Fou fundador i director de la revista Renaixença (1871) que donà nom al moviment i va estar vinculat directament o indirecta amb moltes de les institucions nascudes de la Renaixença: Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Jocs florals, Ateneu Barcelonès...

S’implicà en els principals actes del catalanisme polític de l’època:

Memorial de Greuges (1885) · Missatge a la Reina Regent (1888) Bases de Manresa (1892)

Feia mítings arreu del país, que conegué a fons i, com a president de l’Ateneu Barcelonès, hi va instituir l’ús del català des del dia en què va prendre possessió (1895).

Característiques i valoració del teatre de Guimerà que l’han convertit en un clàssic

Personatges marginats, apassionats, contradictoris i la societat que els rebutja.//Relacions amoroses intenses, complexes i passionals. //Ambientacions ⇒ demostren bon coneixement realitat, tant geogràfica com lingüística.// Ús llenguatge expressiu que reflecteix la realitat, vol fer reflexionar l’espectador i fer-lo sentir emocions// Domini recursos escènics // Sainet⇒ Obra còmica breu (un acte), de caràcter popular. Presenta situacions i personatges esquematitzats i arquetípics amb un acudit final. ⇒ sobre triangles amorosos, tipus polític, picaresca i costums de la menestralia o burgesia. // Drama⇒ ​Peça teatral en prosa o vers, de to menys elevat que la tragèdia, representa  acció violenta o dolorosa en què el caràcter còmic pot barrejar-se amb el caràcter tràgic i l’acció s’imposa a la narració. Se sol dividir en tres actes.