Il·lustració, Renaixement i Barroc: Autors Clau
La Il·lustració a França i la seva influència
La Il·lustració va ser un moviment cultural i intel·lectual francès que va culminar, en certa manera, amb la Revolució de 1789 i la fundació d'una democràcia burgesa basada en la separació de poders: executiu, legislatiu i judicial. Pels escriptors il·lustrats, la literatura tenia una funció bàsicament didàctica i ideològica: difonia tant els coneixements propis del moment com les idees del liberalisme, en contra de l'absolutisme polític i el dogmatisme religiós.
Són exponents d'aquest moviment escriptors com:
- Voltaire: amb els Contes filosòfics.
- Jean-Jacques Rousseau: que escriu Emili, obra sobre el model ideal de l'educació.
- Diderot i D'Alembert: autors de l'Enciclopèdia, magna obra en què es divulgaven tots els sabers de l'època.
Autors destacats a Catalunya: Renaixement, Barroc i Il·lustració
- Renaixement: Pere Serafí
- Barroc: Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella
- Il·lustració: El Baró de Maldà i Joan Ramis i Ramis
Pere Serafí
Poeta i pintor, es desconeix la data del seu naixement, i se sap que va morir als voltants del 1566. La seva poesia presenta encara punts de contacte amb els trobadors i amb Ausiàs March. Tot i així, va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement, com el sonet. En un dels seus sonets cita com a poetes de capçalera alguns clàssics grecs i llatins (Homer, Virgili i Ovidi) i dos italians del dolce stil nuovo (Dant i Petrarca), a més de March. També va escriure en castellà.
Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)
Francesc Vicent Garcia, poeta, és el més cèlebre dels autors d'aquests tres segles. Conegut com el Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa entre el 1579 i el 1582 i va morir a Vallfogona el 1623. La seva fama es fonamenta en un dels vessants de la seva obra: aquell que posa l'accent en l'humorisme gruixut i volgudament exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica. Tot i això, també és autor de sonets d'un gran lirisme. Típicament barroca, la seva obra passa, doncs, tant pel grotesc com pel sublim, i se l'ha relacionada sovint amb el conceptisme de Francisco de Quevedo (corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules).