Nicolau Maquiavel i el Neocontractualisme de John Rawls

Nicolau Maquiavel

Es tracta del primer filòsof que considerarà la política com a primera ciència, separant la política de qualsevol consideració religiosa. És considerat part de la ciència política moderna.

Les seves idees van resultar molt polèmiques en el seu moment, provocant la indignació de diferents institucions.

El seu pensament segueix vigent a dia d’avui i és fonamental per tal de poder explicar la política mundial dels últims anys.

Característiques de "El Príncep"

• Nova manera d’entendre la política separada dels principis ètics.
• Política com la ciència d’organitzar de la manera més racional possible la convivència.
• El governant haurà de cometre actes amorals i avantposar els interessos de la comunitat als seus propis principis ètics.
• Maquiavel mai defensa l’ús de la crueltat o de l’engany de manera gratuïta, sinó només quan la necessitat ho requereix.
• La política és alhora una ciència i una tècnica. Una ciència en el sentit de coneixement d'allò que hi ha, d'allò real. La tècnica entesa com a construcció dels Estats com a únics garants de la llibertat dels pobles.
• El governant ha de fer ús de tots els mitjans que li ofereix el poder per fer allò necessari per tal de dur a terme la seva obra, amb el major benefici.
• L’Estat és qui ha de garantir la seguretat i la llibertat dels individus; el bé de la comunitat és superior a allò particular.
• Maquiavel defensa la utilització de qualsevol mitjà si l'Estat estava en perill i la comunitat es veia amenaçada.

El Neocontractualisme Contemporani

• Fa referència també a la necessitat d’un pacte no tant com a origen de l’Estat, sinó a un pacte que hauria de donar legitimitat a un estat just.

John Rawls (s. XX)

• Un Estat que vol ser just ha de respectar un pacte o contracte hipotètic.
• En la seva obra Teoria de la justícia (1971), Rawls intenta establir quins són els principis de la justícia.
• Tan important és el fet de com arribem als principis de la justícia com saber quins són aquests principis.

Contractualisme: som els éssers humans els que establim, a través d’un pacte, allò que nosaltres considerem el bé o el mal.

• En un primer moment: Planteja com ho hem de fer per decidir quins són els principis de la justícia. El vel de la ignorància: per crear els principis de la justícia necessitem una total imparcialitat, ignorant quins són els elements fonamentals que la defineixen. Haig de desconèixer quines són les meves categories per defensar els meus drets i llibertats amb imparcialitat; allò que provoca és dificultar la pràctica d’aquesta reunió hipotètica.
• En un segon moment: Rawls estableix quins són els principis de la justícia: la llibertat individual i la igualtat. La llibertat individual és més important que la igualtat. Entenem per igualtat:
  • a) Igualtat d’oportunitats.
  • b) La lluita per la desigualtat.

• Un cert nivell de desigualtat és positiu, sempre que els qui estiguin pitjor tinguin un nivell suficient per poder tenir una vida digna.
• Dignitat: És un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte de manera justa i a reconèixer la seva vàlua. La dignitat humana és objecte de protecció per part de les lleis internacionals i pels principis de l’ètica.
• La dignitat humana cal considerar-la com la part nuclear de la Declaració Universal dels Drets Humans, convertint-se en el principi del qual en deriven tots els altres.