Panorama Cultural del Primer Terç del Segle XX: Literatura, Art i Teatre

Context Històric del Primer Terç del Segle XX

El primer terç del segle XX va estar marcat per un context històric complex. La monarquia d'Alfons XIII va viure una alternança de poder i la crisi de 1898 va impulsar les reivindicacions de la burgesia. A Catalunya, va sorgir la Lliga Regionalista de Prat de la Riba, mentre que Lerroux va combatre les reivindicacions autonomistes i el moviment obrer. El moviment obrer va estar representat per la CNT i Solidaritat Catalana. Aquest període va culminar amb el cop de Primo de Rivera i, posteriorment, la proclamació de la Segona República. Catalunya va aconseguir un Estatut i la Mancomunitat, que s'agrupaven com un estat federal, fet que a València no va succeir.

Moviments Artístics i Culturals

El Modernisme

El Modernisme va ser un moviment de renovació artística i una època de transformació i modernització de la cultura i la societat. Es divideix en dues etapes:

• Primera etapa (1890-1900): L'Avenç defensava l'ideal regeneracionista i decadentista.
• Segona etapa (1900-1911): Es defensava el nacionalisme i l'individualisme.

Joan Maragall va introduir el simbolisme i la teoria de la paraula viva, segons la qual el poeta ha d'expressar allò que la inspiració li proporciona.

El Noucentisme

El Noucentisme va ser un moviment polític i cultural que va impulsar la creació d'infraestructures culturals, com l'Institut d'Estudis Catalans, i la normativització de la llengua. Va finalitzar el 1923 amb el cop d'Estat de Primo de Rivera, causat per l'oposició de conceptes. Josep Carner propugnava el retorn al classicisme, amb un llenguatge carregat de metàfores i un vocabulari escollit i selecte.

L'Avantguardisme

El segle XX va ser important per a la ciència, i els artistes avantguardistes es van oposar a la tradició burgesa, defensant la irracionalitat i l'absurd, així com l'art abstracte. Les seves característiques inclouen:

• Futurisme: Tendència que exalça les màquines i els invents.
• Cubisme: Desfer la percepció objectiva de la realitat mitjançant perspectives diferents.
• Dadaisme: Basat en la llibertat individual, l'espontaneïtat, allò que és actual i aleatori.
• Surrealisme: Considerada la revolució més important, s'endinsa en la ment.

L'Avantguardisme a les nostres terres

El nostre avantguardisme va ser conegut gràcies als contactes que es mantenien amb Europa, sobretot amb França, tot i que no va ser tan fort com en el context europeu.

El Primer Terç del Segle XX a València

El Modernisme Valencià

Els poetes valencians van formar la Generació del 1909, amb una renovació de temes, vocabulari i mètrica, una expressió sincera i íntima, i una visió del passat històric com a punt de partida d'un futur nou. Miquel Duran de València va fer servir un llenguatge fluid, una expressió espontània i emotiva, i un patriotisme emocionat i fervorós.

La Generació del 1930

La revista Taula de Lletres Valencianes va servir de plataforma i eix vertebrador del moviment. Aquesta generació va impulsar:

• La creació d'una infraestructura cultural sòlida.
• La introducció dels nous corrents estètics europeus.
• L'acceptació per part del món cultural d'una normativa ortogràfica comuna a tot el domini lingüístic, aconseguida amb la signatura de les Normes de Castelló.

Carles Salvador va diversificar el seu activisme incessant entre la poesia, la narració, alguna peça teatral, les col·laboracions en la premsa, conferències, la divulgació gramatical de l'obra fabriana i la pertinença a diverses institucions culturals.

La Poesia i el Teatre

La Recepció i la Interpretació Literàries

La funció lingüística que predomina en la literatura no és la referencial, sinó la poètica, basada en la forma i el joc amb el llenguatge.

Els Textos Poètics

La Matriu de la Poesia

Tradicionalment s'ha identificat la poesia amb el vers. Les cadències del vers porten normalment aparellats un ritme intern i unes estructures i uns sons repetitius, que constitueixen els fonaments de la mètrica. A partir del segle XX, el vers lliure i els cal·ligrames en la poesia visual estan presents. La matriu poètica no rau en què diem, sinó en com ho diem.

Elements de la Comunicació Poètica: Veus i Actituds Líriques

La veu lírica equival al punt de vista narratiu. Les actituds líriques principals són:

• El jo poètic: Actitud intimista.
• El tu poètic: Pretén que el destinatari reaccioni d'una manera determinada.
• L'objecte poètic evocat.
• El to líric.

El Text Teatral

Els textos teatrals són textos escrits, els textos dramàtics amb el propòsit de ser actes teatrals.

La Matriu de la Teatralitat

Per a fer possible un acte teatral és necessària la matriu de teatralitat. Els orígens del teatre s'han de buscar en els rituals primitius, alguns de gran tradició gestual, i no en un text escrit. Hem de diferenciar el text literari (basat en el diàleg) del text didascàlic (acotacions, noms dels personatges...).

Un Art Col·lectiu

A través del diàleg, es visualitzen els personatges parlant i movent-se sobre l'escena. És el mètode que utilitzen tots els que participen en un muntatge teatral. El teatre, per tant, és un art col·lectiu.

El Conflicte Dramàtic

L'esquema del conflicte dramàtic és plantejament, nus i desenllaç. Tots incideixen en el conflicte que vincula els personatges de l'obra dramàtica. El teatre clàssic no sempre respecta les unitats d'acció, d'espai i de temps.

Actes i Escenes

L'estructura externa del text teatral inclou parlaments i didascàlia. Les acotacions i l'entrada dels personatges constitueixen la didascàlia. Els termes que més s'utilitzen són acte i escena.

• L'acte: Sol delimitar unitats temporals, canvis d'espai i fases en el desenvolupament de l'acció.
• Les escenes: Estan delimitades per l'entrada o la sortida d'algun personatge i serveixen per a segmentar els actes en diferents moments.

Gèneres, Formes i Codis Teatrals

Hi ha una barreja de gèneres i codis, per la qual cosa es parla de formes teatrals. Els gèneres principals són:

• La tragèdia: Obra que representa una acció humana funesta, sovint amb morts. Els protagonistes debaten entre dues exigències contradictòries i la seva elecció els portarà al sacrifici.
• La comèdia: Abunden els personatges poc ennoblits. Té un desenllaç feliç i la finalitat és provocar la rialla de l'espectador a través de la comicitat.
• El drama: És equidistant entre la tragèdia i la comèdia. Presenta un conflicte creïble amb personatges complexos.

També hi ha gèneres menors, com ara el sainet, l'òpera, o els nostres misteris i miracles.