Poesia Modernista Vitalista i Regeneracionista: Joan Maragall

Poesia Modernista Vitalista o Regeneracionista: Joan Maragall

Literatura compromesa amb la realitat, regeneració de la societat. Influïts per la teoria vitalista de Nietzsche, estètica espontaneista: expressió pura i lliure del poeta (predilecció de la contemplació del paisatge, imitació de la poesia popular, mètrica queda en un segon pla). Textos teòrics de com ha de ser la poesia vitalista: Elogi de la Paraula (1903), Elogi de la Poesia (1909).

Espontaneïtat:

Esperar a escriure en moments d'inspiració, escriure tal com ho estàs pensant.

Puresa:

Llenguatge no elaborat sinó el parlat pur i simple.

Sinceritat:

Un cop escrit no es pot tocar res perquè si les lletres són tocades perden l'essència de la sinceritat i la inspiració.

Regeneracionisme i Retrobament de l'Ànima Catalana

Ideologia nacionalista, trets distintius del poble català. Temes del seu llibre: tradicions populars catalanes, versions en vers de contes tradicionals: romàntics. Joan Maragall presenta les visions de les llegendes; si no coneixem les llegendes no es poden entendre els seus poemes. Pretén interpretar les llegendes, revelar l'essència amb la finalitat de trobar l'essencial de la constitució del caràcter català:

1. Individualisme
2. Vitalisme
3. Egoisme
4. Orgull
5. Sensualitat
6. Rebel·lia
7. Peus a terra
8. Sentit pràctic

Superhome: Meditació entre el Nacionalisme i el Vitalisme de Nietzsche

Objectiu dels tres primers cants:

Sardana:

Dedicat a la deessa Ceres (agricultura), es parla de la sardana, de l'origen místic del ball, la gent que l'acostuma a ballar, la voluntat d'agermanament i unió que provoca. Els pobles sempre l'han ballat.

Senyera:

S'adreça als companys. Els catalans tenen ànsies de llibertat, no volen el triomf. Hi ha una forta unió del poble català perquè volen la llibertat i lluiten pels seus drets.

El Cant dels Joves:

Parla dels joves que són protagonistes dels canvis renovadors que s'han d'introduir en el si de la comunitat. Tenen un fort vitalisme els joves en iniciar una reforma. Els tres poemes es relacionen entre si amb una forta unió amb la qual ells mateixos pensen que serà millor i molt més fàcil amb el fet d'estar tots junts per aconseguir els seus propòsits.