Tècniques d'Anàlisi Textual: Progressió Temàtica, Gènere i Estil

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,59 KB

Progressió Temàtica

  • Progressió de tema constant: El tema sempre és el mateix i s'hi van afegint remes diferents.
  • Progressió lineal: Cada rema origina un tema nou.
  • Progressió de temes: A partir d'un tema inicial (o hipertema) es generen temes derivats amb els remes consegüents.

Gènere Discursiu

Poesia, prosa (narrativa, assaig), teatre.

Arguments

Argument d'autoritat: És aquell en el qual s'acudeix a un expert en la matèria.

Argument d'experiència: Es basa en alguna cosa que ha succeït. Dins d'ell trobem el d'experiència personal (allò que t'ha succeït a tu) i el d'experiència de fet (fets constatables).

Argument científic: És aquell en el qual s'acudeix a una autoritat científica per a donar suport a la tesi.

Argument de tradició: És aquell en el qual es prefereix allò tradicional a allò nou.

Funcions Lingüístiques

  • Funció emotiva o expressiva: L'emissor projecta en el text la seua part emotiva (expectatives, desitjos, intencions).
  • Funció conativa: L'emissor intenta incidir en el comportament del receptor.
  • Funció representativa o referencial: L'objectiu és donar una versió fidel del referent representant el món.
  • Funció poètica o estètica: L'objectiu és provocar efectes estètics.
  • Funció fàtica: Activar, mantenir, dirigir o clausurar els intercanvis comunicatius.
  • Funció metalingüística: Capacitat del llenguatge per a reproduir-se a si mateix.
  • Funció factiva: Capacitat que té la llengua de modificar el món.

Estil

  • Estil cohesionat: Oracions llargues i una estructura sintàctica articulada. Discursos molt elaborats, densos i de sintaxi complexa. Predominen la subordinació i l'estil nominal.
  • Estil segmentat: Oracions breus i senzilles i abundància de signes de puntuació. El discurs resulta fàcil d'entendre, però sovint és més expressiu que informatiu.
  • Estil directe: Verb de dicció (dir), citació directa, normalment precedida per dos punts i guió.
  • Estil indirecte: Verb de dicció i proposició subordinada.
  • Estil indirecte lliure: Sense verb de dicció. El subjecte apareix en 3a persona. Expressa sentiments o pensaments.