Principis de l'administració pública i tècniques d'alteració de competències

Principis de l'administració pública

La plaça dels funcionaris públics és fixa per evitar que aquests estiguin lligats a un govern (partit). Govern: no treballa amb objectivitat, en canvi les administracions públiques sí. Principi de legalitat: la seva actuació està sotmesa a la llei i al dret. Cap actuació es pot fer fora d’aquest marc, les actuacions han de ser recolzades per una llei. En cas contrari seran invàlides. Principis d’eficàcia i eficiència: aquests conceptes tenen una arrel econòmica. Una administració és eficaç quan aconsegueix els objectius assignats, i és eficient quan utilitza els mitjans econòmics/humans amb la mínima despesa i n’obté el màxim benefici. Aquest principi es troba molt lligat a les lleis pressupostàries. Principi de transparència: adreçat als ciutadans i aquests han de poder veure com l’administració assoleix els seus objectius. Engloba la publicitat de les normes. Els ciutadans tenen dret a accedir als arxius, a participar en els afers públics i a rendir comptes (avaluació periòdica del què es fa). Les administracions són transparents excepte en alguns temes i tenen límits com ara: límit de seguretat, límit de la propietat intel·lectual i industrial, límit de protecció de dades, entre d’altres. Principi de jerarquia: personificació de la burocràcia (Weber). Els ordres administratius estan ordenats en forma de jerarquia. El que té més capacitat es troba a dalt i es dedica a organitzar, controlar, respecte dels que estàn per sota jeràrquicament. Principi de descentralització: existeix perquè d’entra hi ha diferents administracions. Es tracta d’evitar que l’administració concentri funcions que altres administracions poden fer. Els Estatuts d’Autonomia donen competències. Es transfereixen competències d’una administració cap a una altra. Existeixen dues formes de descentralització: 1- Descentralització funcional: es transfereixen competències que no tenen base territorial. 2- Descentralització territorial: les competències es transfereixen des de l’estat, cap a les comunitats autònomes, i d’aquestes cap a les administracions locals. Principi de desconcentralització: dins d’una mateixa administració hi ha uns òrgans centrals i uns altres repartits en el territori. Les seus d’aquests òrgans solen estar en la capital, però gràcies al principi de la desconcentralització, es permet que la majoria de tràmits i actuacions es puguin fer des de les delegacions territorials sense haver-se de traslladar a la capital. 3.3 b) Tècniques d’alteració d’exercici de competències dels òrgans administratius: Com es poden alterar aquestes competències? Un cop atribuïda una competència a un òrgan administratiu aquesta és irrenunciable. Aquell òrgan es converteix en el seu titular i l’haurà d’exercir. Aquesta competència es podria alterar amb “tècniques d’alteració de l’exercici de les competències”, encara que no es traspassaria la titularitat, només l’exercici de la competència en qüestió. 1- Delegació de competències: traslladar l’exercici de la competència a un altre òrgan, no es passa la titularitat. Límits: ha ser un òrgan de la mateixa administració. - L’òrgan que rep les competències no té perquè estar subordinat a aquell que li traspassa la titularitat. No tenen perquè estar relacionats jeràrquicament. - Hi ha matèries que no es poden delegar: apareix citats a la llei 40/2015 (dictar reglaments amb afers referits al cap d’estat, president del govern, parlament o òrgans anàlegs a les comunitats autònomes, etc.) - La delegació ha de ser publicada en el diari oficial corresponent. Quan un òrgan pren una decisió sobre una competència que té, ho ha de fer constar a través d’una resolució. No es poden delegar competències exercides per delegació (redelegar). La delegació és pot revocar en qualsevol moment i el titular pot adquirir de nou la seva competència, sempre publicant-ho en el diari oficial corresponent. 8