Restauració Borbònica (1875-1898): Sistema Cánovas i Bipartidisme

La Restauració Borbònica (1875-1898)

El pronunciament de Martínez Campos el desembre del 1874 va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII. Els grups conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració de la dinastia Borbònica.

El Sistema Polític de Cánovas

Cánovas del Castillo buscava la vertebració d’un nou sistema polític (el bipartidisme) i pacificar el país. Va convocar eleccions per a unes Corts constituents, amb sufragi censatari. El sistema de govern es basava en l’alternança del govern entre conservadors i liberals.

L'exèrcit, proveït d’un pressupost elevat, va quedar subordinat al poder civil. L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlines i cubana.

Constitució del 1876: Bases del Règim

Era una mostra clara del liberalisme doctrinari, que instaurava el sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el Rei. La monarquia estava exempta de qualsevol decisió política i exercia de moderador o àrbitre.

• Les Corts eren bicamerals (Congrés i Senat).
• La majoria de senadors ho eren per dret o vitalicis.
• El nou text proclamava la confessionalitat catòlica de l'Estat, tot i que tolerava altres creences.
• Incloïa una declaració de drets (d’expressió, d’associació i de reunió).

L’any 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí.

Vida Política i el Torn Pacífic

Partits Dinàstics i Bipartidisme

Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partido Conservador. Sagasta va agrupar el Partido Liberal. Tots dos defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista.

Quan el partit de govern estava desgastat, el monarca cridava el cap de l’oposició a formar govern, i aquest convocava eleccions.

Falsejament Electoral: Caciquisme i Tupinada

El torn pacífic es basava en la corrupció electoral. El caciquisme era l’acció dels cacics (persones influents sobre la societat) d’orientar la direcció del vot i agrair-ho amb favors. Si amb això no n’hi havia prou, es recorria al falsejament de les actes electorals o a la manipulació del cens. El conjunt de trampes electorals s’anomena tupinada.

Desenvolupament del Torn de Partits

Els conservadors van guanyar 6 eleccions i els liberals 4. Sagasta va introduir el sufragi universal masculí l’any 1890. L’any 1885 Cánovas va tornar al poder i va impulsar un acord (el Pacte del Pardo) per donar suport a la regència de Maria Cristina. La implantació del sufragi universal va quedar desvirtuada amb la continuïtat de les tupinades. El 1897 Cánovas va ser assassinat, cosa que va comportar discrepàncies internes al partit.

L'Oposició al Sistema de la Restauració

Socialisme i Moviment Obrer

A Catalunya va començar a difondre’s a partir del 1830. Francesc Pi i Margall va introduir les idees socialistes. El primer obrerisme espanyol va estar molt vinculat al republicanisme federal.

Pablo Iglesias va fundar l’Agrupación Socialista Madrileña, que es va convertir en el PSOE (Partido Socialista Obrero Español). El PSOE va participar en la celebració del Primer de Maig, una jornada de reivindicació obrera. L’any 1888 es va celebrar el primer congrés a Barcelona i es va crear la UGT (sindicat Unió General de Treballadors).

Anarquisme: Acció Directa i Sindicalisme

L'anarquisme es va dividir entre:

• Els partidaris de l’acció directa (anarcocomunistes: Kropotkin i Malatesta), que van fer ús de la violència i van posar bombes al Liceu.
• Els qui propugnaven l’acció de masses (anarcosindicalistes).

Les autoritats van respondre amb el Procés de Montjuïc (execució de 5 anarquistes).

Republicanisme

El republicanisme es va fragmentar en diverses tendències:

• Emilio Castelar va crear el Partido Republicano Posibilista, que acceptava la Restauració.
• Manuel Ruiz Zorrilla fundà el Partido Republicano Progresista, que va protagonitzar intents fallits d’insurrecció.
• Salmerón fundà el Partido Republicano Centralista, que pretenia ser un partit de consens.

A Catalunya, Pi i Margall estava al capdavant del Partit Republicà Democràtic Federal. La Unión Republicana va aplegar diverses tendències republicanes per millorar resultats electorals.

Carlisme

Juan Vázquez de Mella va proposar un programa adaptat a la nova situació política: l’Acta de Loredan, que acceptava el nou ordre liberal. Una part del partit creia que no es donava prou suport al papat i Ramón Nocedal va fundar el Partido Católico Nacional (un partit catòlic integrista). Felix Sardà i Salvany va escriure: El liberalismo es pecado.