Teories de l'aprenentatge: Bandura, Ausubel i el conductisme de Watson

Teories Clau de l'Aprenentatge en Psicologia

L'Aprenentatge Social d'Albert Bandura

El psicòleg canadenc Albert Bandura va centrar els seus estudis en l'observació, la imitació i el reforç. Sosté que, entre els animals més complexos, com per exemple els éssers humans, l'aprenentatge no es produeix únicament per l'experiència directa, sinó també gràcies al modelatge.

En el modelatge o aprenentatge vicari, l'individu adquireix noves conductes i habilitats. A través d'aquest procés, es poden:

• Activar comportaments ja apresos.
• Aprendre a inhibir conductes que es tenien.
• Aprendre comportaments que no es coneixien prèviament.

Factors que Condicionen l'Aprenentatge Vicari

• L'atenció al model: Focalitzar l'atenció sobre un model pressuposa un acte deliberat de selecció del model en funció dels nostres interessos o possibilitats.

Recordem l'Aprenentatge Significatiu (Ausubel)

A continuació, es presenten els tipus d'aprenentatge més rellevants segons Ausubel:

• Receptiu: El subjecte rep els continguts de forma definitiva; només necessita comprendre'ls per poder reproduir-los, però no fa cap descobriment.
• Descobriment: El subjecte no rep els continguts de forma passiva, sinó que descobreix els conceptes i les seves relacions, i els reordena per adaptar-los al seu esquema cognitiu previ.
• Repetitiu: Es produeix quan el subjecte memoritza continguts sense comprendre'ls o relacionar-los amb els seus coneixements previs. No troba significat als coneixements o pensa que les tasques que ha de fer són arbitràries.
• Significatiu: El subjecte, des del que sap (preconcepcions), i gràcies a la funció mediadora de l'ensenyant, reorganitza el seu coneixement del món i transfereix aquest coneixement a noves situacions.

El Conductisme de Watson

El creador d'aquesta corrent fou l'americà Watson l'any 1913. Les idees bàsiques del conductisme són:

1. L'objecte de la psicologia ha de ser l'estudi de la conducta observable, és a dir, de les dades empíriques que podem obtenir del comportament humà. Per tant, els processos mentals i de la consciència, al no ser observables, no poden ser objecte d'estudi de la psicologia.
2. La conducta observable es compon de dos elements: els estímuls que l'entorn o ambient fa arribar als individus i les respostes que aquests emeten una vegada rebut l'estímul.
3. Per al conductisme, la ment humana és com una "caixa negra" (opaca).
4. La conducta humana és fruit de la influència de l'entorn o ambient en què es desenvolupa. La psicologia, des de l'òptica del conductisme, pretén conèixer els factors que fan possible la modificació de la conducta.