Assaig en català: gènere, autors i evolució des de la postguerra
Característiques generals del gènere assaig
Després de la II Guerra Mundial es produí un ressorgiment de l'assaig des de la concepció més humanista. Per altra banda, des de l'àmbit científic es van escriure obres a fi de reflexionar millor sobre aspectes de la ciència o per facilitar-ne una divulgació més àmplia.
Quant a l'assaig en català, al voltant dels anys 50 es va decantar majoritàriament per la «reflexió sobre el país», en paraules de Joan Fuster.
A la dècada dels 60, quan Fuster publica Diccionari per a ociosos (1964), també trobarem l'assaig polític. Considerat un gènere que pot influir en la societat, serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d'informació i protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68.
Altres modalitats de l'assaig foren les biografies i les memòries.
Autors d'assaig en el context
Maria Aurèlia Capmany és una de les dones que va impulsar l'assaig modern amb tres obres importants:
- La dona a Catalunya: clàssic del feminisme, on explica el rebuig de la dona en la societat, l'Església i l'Estat, i defensa que el matrimoni és la millor sortida personal i social.
- La joventut, és una nova classe?
- Pedra de toc
Josep Pla va crear una obra que engloba una visió generalitzada de la societat del seu temps, la major part en català, amb col·laboracions de premsa. Destaca amb els dietaris, com El dietari gris, que recull anotacions, observacions i reflexions diàries.
Evolució de l'assaig
L'any 1972 dues editorials creen el premi d'assaig Joan Fuster, que continuarà fins a l'actualitat.
A finals dels 60 la gent aviva inquietuds polítiques i culturals que afavoreixen la lectura. En concret, la prosa no narrativa amb temàtica històrica i lingüística pròpia supera l'interès per la ficció.
Fuster fa incursions en el concepte d'assaig divulgatiu amb èxit.
Dos escriptors, Ninyoles i Aracil, descriuen el conflicte lingüístic valencià i aporten idees per tancar-lo.
Josep Piera s'acosta al gènere assagístic amb dues obres que presenten reflexions personals en forma de dietari i de llibre de viatges, de manera intimista i de vegades lírica.
Josep-Vicent Marqués, sociòleg i periodista, publicarà dos èxits de l'assaig:
- Un intent de comprensió de les peculiaritats de la consciència valenciana des del punt de vista sociològic.
Joan Francesc Mira, fins a l'actualitat, representa la continuïtat del llegat fusterià amb un estil diferenciat.