Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Otros cursos

Evolución del Desnudo en el Arte

Desnudos Masculinos

Grecia

En Grecia, los desnudos masculinos tenían influencia egipcia y asiática. Se representaban cuerpos atléticos y con fuerza física, ya que generalmente eran ganadores de juegos olímpicos. Se regían bajo los conceptos de mímesis (cierta idealización) y euritmia (armonía, belleza). Se representaban los músculos y la anatomía con detalle. Ejemplos notables incluyen:

• Poseidón de Histiea
• Discóbolo
• Obras de Praxíteles, Escopas y Lisipo

Roma

A diferencia de Grecia, en Roma se observan posturas espontáneas y sueltas en los desnudos masculinos (como en la pintura de Io y Argos). Los cuerpos eran menos desarrollados, pero más realistas.

Edad Media

El único desnudo permitido era el desnudo... Continuar leyendo "Evolución del Desnudo, Retrato y Arco de Medio Punto en el Arte" »

Planta Longitudinal

Planta Circular Central

QUATTROCENTOKO ESKULTURA: 1.-Ghiberti: askatasun handiagoko lana egin zuen, hamar angeluzuzeneko markotan bananduz. Urre koloreko brontzean eginda. Gai desberdinak irudikatzen dira: sorkundea, abel-en heriotza. Ia pintura modukoa konposizioak egin zituen: pertsonai asko, paisaia,... 2.-Donatello: quattrocentoko eskultore handiena izan zen. "david", gorputz gazte eta biluzi hau egiteko eredu naturalak erabili zituen, Arno ibaian bainatzen ziren gazteenak hain zuzen ere. Nabaria da antzinate klasikoaren eragina: gorputz biluzi, eder eta gaztearen goraipamena.

CINQUECENTOKO ESKULTURA: 1.-Michelangelo Buonarroti: eskultore onena, eta, aldi berean, manierismoari ateak zabaldu zizkion lehena, horretarako formak deusezten bera hasi baitzen. Kontzeptuak... Continuar leyendo "Indar kontzerbakorrak" »

El Teatre d'Epidaure

Fitxa Tècnica

Autor: Policlet el Jove
Cronologia: 350 aC
Època: Hel·lenística (s. IV-II aC)
Localització: Epidaure, Peloponès, Grècia
Estil: Grec clàssic hel·lenístic
Tipologia: Teatre
Materials: Pedra i marbre

Context Històric

Època de crisi al món grec per les guerres Mèdiques i del Peloponès. La Lliga de Delos, creada per combatre els perses, va centralitzar el tresor a Atenes. El Teatre d'Epidaure és un exemple destacat de l'arquitectura jònica.

Anàlisi Formal

Elements de Suport

• Mur de contenció per a la muntanya
• 18 columnes corínties al prosceni

Elements Suportats

• Càvea: Recolzada en murs laterals i la muntanya
• Diazoma: Separa les dues càvees
• Orquestra: Espai per al cor
• Prosceni: Escenari per als actors
• Escena: Edifici

Laocoont i els seus fills

Fitxa tècnica

• Autor: Agesandre, Polidor i Atenodor, de l'escola de Rodes.
• Context històric: El món grec estava dividit en estats hel·lenístics. Alexandre el Gran ja era mort i apareixen les escoles per tractar l'expressió artística pròpia de cada estat. Alguns historiadors creuen que aquesta còpia representa l'original, que era de bronze, del segle II a.C. L'escola de Rodes feia obres colossals i utilitzava el dramatisme i el patetisme.
• Data: segle I a.C.
• Estil: hel·lenístic. Escola de Rodes.
• Forma: escultura exempta.
• Materials: marbre.
• Tècnica: talla.
• Cromatisme: monocroma.
• Localització original: trobada l'any 1506 a les restes de la vil·la de Titus a Roma.
• Localització actual: al Museu del Vaticà.
• Tema: mitològic.

Mare de Déu de Sallent de Sanaüja: Escultura Gòtica

Aquesta escultura exempta, datada al c. 1350, és una peça emblemàtica del gòtic català. Realitzada en alabastre policromat, mesura 118 x 39 cm i es conserva al MNAC (Barcelona).

Descripció i Anàlisi Formal

• Tema: Religiós, representant la Mare de Déu amb el Nen Jesús.
• Composició: Tancada, amb línies en "S" i contrapposto, que aporten dinamisme i trenquen l'eix de simetria (hanchement).
• Figures: La Mare de Déu sosté el Nen Jesús, acaronant-li el peu dret. L'infant té un colom a la mà esquerra i amaga els dits de la dreta entre els plecs del mantell de la Verge.
• Corona: La corona actual és posterior, en substitució de l'original.
• Superfície i Policromia: La superfície polida

La Iglesia Románica: Características Generales

El edificio más representativo de la arquitectura románica son las iglesias de peregrinación. Todas ellas responden a un modelo constructivo semejante. A continuación, se detallan las características de estos edificios:

1. La Planta

Predomina la planta longitudinal, de cruz latina, orientada de este a oeste. El número de naves varía (3 o 5 naves longitudinales es lo más frecuente) y una o varias naves transversales. A la iglesia se puede acceder a través de un pórtico o atrio.

La nave central es más ancha y más alta que las laterales. En las iglesias de más de una nave, las naves laterales dan la vuelta por detrás del altar mayor. Este espacio se denomina girola. Debajo del altar mayor... Continuar leyendo "Arquitectura Románica: Características Esenciales de la Iglesia Medieval" »