Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

Ordenar por
Materia
Nivel

Dimensions de la Ciutadania Segons Adela Cortina

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,77 MB

q1GA2LKq6+LFi8WpU6dMk1PjxLwmMpCbFz+T3g0l6esus8klzdpRF28gNyr5bXKXAtje6q4U81eNu9OggIHcNPhgqzAKGAUiUcBALhJhbVijgFFgGhQwkJsGH2wVRgGjQCQKGMhFIqwNaxQwCkyDAgZy0+CDrcIoYBSIRAEDuUiEtWGNAkaBaVDAQG4afLBVGAWMApEoYCAXibA2rFHAKDANChjITYMPtgqjgFEgEgUM5CIR1oY1ChgFpkEBA7lp8MFWYRQwCkSigIFcJMLasEYBo8A0KGAgNw0+2CqMAkaBSBQwkItEWBvWKGAUmAYFDOSmwQdbhVHAKBCJAgZykQhrwxoFjALToICB3DT4YKswChgFIlHAQC4SYW1Yo4BRYBoUMJCbBh9sFUYBo0AkChjIRSKsDWsUMApMgwIGctPgg63CKGAUiEQBA7lIhLVhjQJGgWlQwEBuGnywVRgFjAKRKGAgF4mwNqxRwCgwDQoYyE2DD7YKo4BRIBIFDOQiEdaGNQoYBaZBgf8HvB8AcqAbPakAAAAASUVORK5CYII=

dlMQEQ7h2kAAAAAElFTkSuQmCC

Adela Cortina: Dimensions de la Ciutadania

Segons Adela Cortina, el concepte de ciutadania ha de considerar, com a mínim, les dimensions següents:

  1. Ciutadania Política

    La ciutadania té un conjunt de drets civils (protecció de la vida, la llibertat, la seguretat, la propietat, etc.) i polítics (votar i ser elegit, participar en organitzacions polítiques, socials, sindicals i culturals, etc.). En contrapartida, el ciutadà ha de complir certes obligacions (obeir les lleis, etc.).

  2. Ciutadania Social

    Conjunt de drets socials (dret al treball, educació o sanitat). A diferència dels anteriors, no són iguals en tots els països democràtics. Van acompanyats d'obligacions socials (pagar impostos, treballar o escolaritzar els fills i filles).

  3. Ciutadania

... Continuar leyendo "Dimensions de la Ciutadania Segons Adela Cortina" »

La Revolució Industrial: Orígens, Fases i Impacte Global

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 26,15 KB

Orígens i factors de la Revolució Industrial

La societat preindustrial

Abans de la RI, en les societats preindustrials o de l'Antic Règim, la societat es basava en una economia agrària de subsistència i una indústria artesana poc desenvolupada, amb un comerç limitat per la lentitud dels transports i les duanes interiors.

Impulsors del desenvolupament industrial

El desenvolupament industrial va ser impulsat per canvis en la demografia, l’agricultura, la producció manufacturera, la banca, el comerç i els transports, provocant una transformació econòmica i social profunda. Aquest procés va començar al Regne Unit i es va expandir internacionalment, donant lloc a un mercat mundial.

Fases de la Revolució Industrial

La Primera Revolució

... Continuar leyendo "La Revolució Industrial: Orígens, Fases i Impacte Global" »

Economia Espanyola (S. XIX): Dèficit, Deute i Reformes

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,17 KB

Una Hisenda en Dèficit Permanent

Els problemes fiscals, heretats de l’Antic Règim, van derivar d’un sistema poc capaç de gravar la riquesa, on noblesa i Església estaven exemptes d’impostos. A finals del segle XVIII, l’increment de despeses i la caiguda d’ingressos es van afrontar amb deute públic (vals reials). La Constitució del 1812 va proposar impostos universals, però la guerra napoleònica i el retorn de l’absolutisme ho van impedir.

La pèrdua de les colònies va eliminar ingressos clau, agreujant el dèficit. La primera guerra carlina va endarrerir una reforma profunda i es va recórrer a mesures com la desamortització i els emprèstits, sense èxit definitiu.

La Necessària Reforma Fiscal

El govern liberal moderat va... Continuar leyendo "Economia Espanyola (S. XIX): Dèficit, Deute i Reformes" »

Fundamentos de las Teorías Científicas y Clasificación de las Ciencias

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,45 KB

Teorías científicas

A medida que una ciencia avanza, aumenta también el número de leyes. Estas se agrupan en función del tipo de fenómenos que explican. Una vez que las leyes han quedado relacionadas entre sí, los científicos intentan formular explicaciones más generales sobre el tipo de fenómenos de los que se ocupan esas mismas leyes. Y así es como nace la teoría científica.

Una teoría científica es un cuerpo coherente de conocimientos conformado por un conjunto de leyes científicas relativas a una amplia clase de fenómenos observables. Presenta dos características principales:

  • Incorporan términos teóricos y postulan así su existencia real.
  • No pueden ser sometidas a contrastación experimental directa.

A estas dos características... Continuar leyendo "Fundamentos de las Teorías Científicas y Clasificación de las Ciencias" »

Resumen del libro el guardián entre el centeno por capítulos

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,67 KB

FILOSOFÍA DE LA TECNOLOGÍA: La Filosofía de la Tecnología analiza las implicaciones éticas, sociales, culturales, vitales de la técnica, la ciencia y la tecnología, y desarrolla una mirada crítica e interrelacional de la ciencia, que contrasta con la actitud ingenua y “buenista” del positivismo decimonónico. Esta rama de la reflexión filosófica ha ido ganando importancia a medida que la tecnociencia se iba convirtiendo en algo esencial para nosotros, en nuestra  segunda piel, en nuestro verdadero ecosistema22. El espectacular desarrollo tecnológico del s. XX nos hizo percibir que, además de grandes ventajas, de la tecnología también podían derivarse cambios y transformaciones a veces cuestionables o incluso perjudiciales.... Continuar leyendo "Resumen del libro el guardián entre el centeno por capítulos" »

La Crisi de la Societat de Mercat: Valors de Canvi i Col·lapse Ecològic

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 24,1 KB

La Condició Humana i la Destrucció del Planeta

Les Tres Grans Religions Monoteistes

  • Judaisme, Cristianisme i l’Islam.

La Nostra Autopercepció: Imatge i Semblança de Déu

Ens agrada creure que estem fets a imatge i semblança de Déu, del Perfecte, de l'Únic. Que som semidéus, amos de la Terra, l'únic mamífer amb el do de la raó i que disposem de la capacitat d'adaptar l'entorn a nosaltres.

Organisme amb el Mateix Comportament que els Humans

L'únic organisme al planeta amb el mateix comportament que els humans és el virus.

Els Éssers Humans: Malaltia, Càncer, Epidèmia

Els éssers humans són una malaltia, càncer, epidèmia, i les màquines en són la cura.

On sigui que mirem a la natura, podem veure el rastre de destrucció que deixem... Continuar leyendo "La Crisi de la Societat de Mercat: Valors de Canvi i Col·lapse Ecològic" »

Fundamentos Estructurales del Estado Moderno: Definiciones y Alcances

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,79 KB

Elementos Constitutivos del Estado: Definición y Componentes Esenciales

El Estado se define como el conjunto de individuos (Población) que habitan un Territorio determinado y se encuentran sometidos a un Poder (Soberanía).

1. Población

La Población es el elemento humano del Estado, integrado por toda persona, ya sea transitoria o permanente, que se encuentre dentro de su territorio y, por ende, bajo su poder.

Perspectivas sobre la Población:

  • Punto de vista demográfico: Estudia la composición de la población (distribución, sexo, etc.). En el caso de Uruguay, predomina la población envejecida, lo cual implica la necesidad de mejorar los servicios hospitalarios y las políticas de jubilación.
  • Punto de vista jurídico: Se vincula con la ciudadanía,
... Continuar leyendo "Fundamentos Estructurales del Estado Moderno: Definiciones y Alcances" »

Explorando la Sociabilidad y las Tipologías de Estado

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,92 KB

Sociabilidad

La sociabilidad es la inclinación a vivir con otros individuos de la misma especie, compartiendo un territorio común, así como la responsabilidad y el trabajo de garantizar la supervivencia de cada miembro en particular y del grupo en su conjunto.

Perspectivas sobre la Sociabilidad

  • Sociabilidad por Interés: Esta perspectiva sostiene que el ser humano no es un ser social por naturaleza, sino que vive en sociedad por puro interés. Nuestra forma de ser no nos lleva a vivir en sociedad para realizarnos como seres humanos.
  • Sociabilidad por Naturaleza: Desde este punto de vista, el ser humano es por naturaleza un ser incompleto y, por tanto, está necesitado de los demás. La vida en sociedad es el estado en el que el hombre puede realizarse
... Continuar leyendo "Explorando la Sociabilidad y las Tipologías de Estado" »

Creciment de la Unió Europea i els seus Tractats

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,58 KB

EXERCICI 1)

1. Descriviu la informació...

Aquest mapa mostra com ha crescut la Unió Europea des del 1957 fins al 2013. La llegenda explica tres coses amb colors diferents. Primer, quins països s'hi van unir i quan. Després, quins estan en llista per unir-se. I finalment, quins podrien unir-se més endavant.

Es veuen en total 28 països. Al principi, hi ha els sis que van començar la UE el 1957: Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, França i Itàlia. Després, altres van anar entrant: Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda el 1973; Grècia el 1981; Espanya i Portugal el 1986; Finlàndia, Suècia i Àustria el 1995; molts més el 2004; Bulgària i Romania el 2007; i finalment, Croàcia el 2013. També es veuen els que poden unir-se més endavant,... Continuar leyendo "Creciment de la Unió Europea i els seus Tractats" »

Revolucions del segle XIX: 1820, 1830 i 1848

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB

Revolucions de 1820

Context i característiques

Aquestes revolucions, que van tenir lloc a la Mediterrània, es connecten amb les revolucions per la independència d'Espanya. Es caracteritzen per:

  1. Participació reduïda de les masses.
  2. La Constitució espanyola de 1812 com a model a seguir.
  3. Inici del comerç a Espanya.
  4. Fracàs general de les revolucions de 1820.
  5. Èxit dels Carbonaris a Nàpols i promulgació d'una constitució.
  6. Declivi del poder del ministre austríac, que finalitza el 1829.
  7. Domini de Grècia sobre l'Imperi Turc.
  8. Reunió de representants de les societats gregues al Congrés d'Epidaure el 1825.
  9. Suport de Rússia i Anglaterra a Grècia contra l'Imperi Turc el 1827.
  10. Reconeixement de la independència de Grècia amb el Tractat d'Adrianòpolis
... Continuar leyendo "Revolucions del segle XIX: 1820, 1830 i 1848" »