Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

La Segona Revolució Industrial i el Colonialisme

Característiques de la Segona Revolució Industrial

• Economia capitalista: producció orientada al benefici.
• Nous mercats en continents emergents.
• Mà d'obra assequible.
• Aplicació de noves tecnologies com a fonament.

Innovacions Tecnològiques Clau

• Noves fonts d'energia: electricitat i petroli.
• Nous mitjans de transport: impulsats pel petroli i els seus derivats.
• Expansió de la comunicació: xarxes de telegrafia i el telèfon per a la difusió instantània d'informació.
• Productes i sectors nous: indústries alimentàries amb millores en conservació i refrigeració.

Organització del Treball i el Capital

El Taylorisme: Eficiència i Especialització

Aquestes innovacions van anar seguides d'una nova organització... Continuar leyendo "La Segona Revolució Industrial: Innovació, Capitalisme i Colonialisme" »

Introducción a la Economía Política Global

1- El estudio de la Economía mundial desde la teoría económica ha sido abordado ¿desde qué enfoques?

R= Desde los enfoques de economía internacional, de orientación neoclásica, con influencias keynesianas, y centradas en la teoría del comercio internacional, con derivaciones a finanzas internacionales, sistemas cambiarios y procesos de integración regional y más recientemente hacia los análisis de macroeconomía abierta.

2- Dado que entendemos el estudio de la economía mundial, ¿qué requiere?

R= Dado que entendemos que el estudio de la economía mundial requiere de la utilización de variables de diferente naturaleza, en especial de variables políticas y económicas, y que consideramos... Continuar leyendo "Economía Política Global: Enfoques, Tópicos y la Transición a lo Transnacional" »

1. Las diferencias en los niveles de renta y bienestar y en sus tasas de crecimiento configuran uno de los temas de más crucial interés. Una cuestión central en la economía internacional son las formas en que diferentes grados de internacionalización de la economía pueden afectar a ese crecimiento o desarrollo.

• Colònies d'administració directa

Territoris on no hi havia govern indígena i el poder administratiu l'exercia la metròpolis a través dels seus funcionaris.

Els europeus, tot i ser minoria, s'imposaven a la majoria de població autòctona.

Aquests nous territoris es convertien en colònies d'explotació per part de companyies privades en mans dels governs.

• Colònies de poblament

Acollien els excedents demogràfics europeus.

Departaments

Van ser una altra forma d'administració colonial. Al nou territori s'instaurava un governador, però existia un consell autòcton que enviava delegats al parlament de la metròpolis.

• Concessions

Tractats entre la metròpolis i alguna ciutat que permetia administrar i explotar el seu territori durant un temps determinat.... Continuar leyendo "Conceptes clau de les colònies i l'imperialisme" »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial va comportar una sèrie de transformacions profundes en diversos àmbits:

• Revolució agrària: Especialització en un tipus de cultiu segons el clima, rotació triennal. El cotó substitueix la llana.
• Revolució demogràfica: Augment de la població, desplaçament del camp a la ciutat, disminució de la mortalitat i manteniment de la natalitat (higiene, sabó). Emigració.
• Revolució tèxtil: Aplicació i mecanització de la màquina de vapor a màquines de filar i teixir.
• Revolució dels transports: Ferrocarril, indústria minera, siderúrgica, metal·lúrgica, vaixell de vapor.
• Revolució urbanística.
• Revolució social: Burgesia i proletariat.
• Revolució financera: El capitalisme comercial es converteix

Conceptes previs

Colonialisme: dominació directa d'un territori per part d'un altre Estat.

Imperialisme: dominació no directa d'un territori per part d'un altre Estat. Pot ser a través d'influència política, econòmica o cultural.

Causes

• Demogràfiques: excés de població a Europa, que causava atur i pobresa.
• Econòmiques: cerca de recursos naturals, mà d'obra barata, nous mercats.
• Polítiques: control de rutes comercials, hegemonia, nacionalisme.
• Científiques: exploració, sentiment aventurer.
• Ideològiques: missió civilizadora, paternalisme, racisme.

Organització colonial

• Colònies: governades per funcionaris de la metròpoli.
• Protectorats: es respectava el govern indígena, però estava sotmès al control de la metròpoli.
• Dominis: majoria

1) La verificación intenta comprobar que una hipótesis sea cierta, usando la inducción para investigar. Para los positivistas, las proposiciones y teorías científicas se deben corresponder con los hechos empíricos. Las hipótesis y el resultado del experimento coinciden y se considera verdadera.

La falsación pone a prueba la hipótesis y la desmiente cuando se encuentra una prueba de que es falsa.

Popper criticó el procedimiento positivista. La realidad no demuestra la verdad de los enunciados teóricos sino su falsedad. La ciencia no avanza por la demostración de la verdad de sus teorías, sino por su falsedad, que lo hace falible y corregible.

2) El relativismo científico proviene de la diversidad de comunidades científicas, como

¿Qué es la Verdad?

Podemos referirnos a una realidad o a una proposición. Hablamos de una verdad ontológica (de la realidad, del ser) o de una verdad lógica (de la proposición) mediante la cual se expresa un juicio.

Antropología Cultural

Es el estudio del ser humano desde el punto de vista de su forma de vida, es decir, desde la perspectiva de la cultura que genera y en la que se desarrolla. Se opone a la antropología física. Se sirve de la etnografía y la etnología.

Etnografía

Describe la forma de vida de un pueblo. Para ello, el investigador ha de integrarse en ese pueblo de la forma más plena posible.

Etnología

Estudia un aspecto en varias culturas, comprobando y comparando sus diferencias y similitudes.

Cultura

En sentido amplio,... Continuar leyendo "Antropología Cultural: Estudio de la Cultura y la Sociedad" »