Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

Ordenar por
Materia
Nivel

Conquesta i Formació del Regne de València: Jaume I

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,94 KB

Durant el regnat de Jaume I (1213-1276), aprofitant la debilitat musulmana després de la derrota de Las Navas de Tolosa (1212), la Corona d'Aragó va decidir avançar cap al sud peninsular.

La Conquesta del Regne de València

Jaume I va comptar amb el suport dels nobles aragonesos. La conquesta va ser ràpida i es va fer de nord a sud. Després de la presa de Morella (1232), Jaume I va conquerir Borriana i va avançar fins a València, que es va rendir el 1238 després de cinc mesos de setge. Finalment, el 1245 va sotmetre el castell de Biar.

La fase final de la conquesta va suscitar un enfrontament amb el Regne de Castella, perquè Jaume I havia conquerit territoris més enllà del port de Biar que, segons s'havia acordat en tractats anteriors... Continuar leyendo "Conquesta i Formació del Regne de València: Jaume I" »

Hominización y Evolución Humana

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,04 KB

3 Hominización

Proceso biológico que explica las modificaciones anatómicas y fisiológicas que se transmiten genéticamente y que dan lugar a la aparición de nuevas especies.

Orrorin tugenensis

Similar a los chimpancés actuales, capaz de la bipedestación.

Dentadura con dientes pequeños y muelas grandes.

Australopithecus afarensis

Dimorfismo sexual: macho grande, hembra pequeña.

Austrolopithecus africanus

Marcha bipeda, más alto que antes.

Dentadura similar a la actualidad.

Homo habilis

Bipedestación completa: columna en posición más centrada, mayor tamaño del cráneo.

Reduce el tamaño de la pelvis, fabricación de utensilios de piedra, organización social.

Homo erectus

Ergaster, constitución robusta, 1,80 de altura, mucho más cráneo, mandíbula... Continuar leyendo "Hominización y Evolución Humana" »

Segona Revolució Industrial: Tecnologia, Organització i Capital

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial va ser impulsada per una sèrie d'innovacions tecnològiques.

Innovacions Clau

Aquestes innovacions van sorgir de l'aplicació de la investigació científica a la indústria. Algunes de les més destacades inclouen:

  • Fonts d'energia noves:
    • Electricitat: Més neta i barata, amb aplicacions en maquinària, transports, telecomunicacions (telèfon, telègraf, ràdio), enllumenat i oci (fonògraf i cinematògraf).
    • Petroli
  • Nous mitjans de transport: Reducció del cost i la durada dels viatges.
    • Aplicació de l'electricitat al ferrocarril i al transport urbà (tramvia i metro).
    • El petroli com a combustible del motor d'explosió: automòbils, vaixells i aviació.
  • Expansió de les xarxes de telegrafia
... Continuar leyendo "Segona Revolució Industrial: Tecnologia, Organització i Capital" »

Conseqüències Socials i Causes de l'Imperialisme a la Segona Revolució Industrial

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,22 KB

Conseqüències Socials de la Industrialització

Transformació de la Societat

L'augment de les taxes de natalitat i la disminució de la mortalitat, més significatiu a les ciutats que en l'àmbit rural, van impulsar un intens procés d'urbanització. La nova societat industrial va comportar l'aparició de noves classes socials: la burgesia i el proletariat.

  • Els canvis en l'àmbit econòmic van tenir la seva correspondència en l'estructura social.
  • Les fàbriques, cada cop més grans i complexes, es van situar a les ciutats, provocant l'emigració dels camperols.
  • Va sorgir la segregació urbana per barris.
  • La Revolució Industrial va transformar pagesos i artesans en proletariat industrial.
  • Va néixer la societat capitalista i, amb ella, la lluita
... Continuar leyendo "Conseqüències Socials i Causes de l'Imperialisme a la Segona Revolució Industrial" »

Desenvolupament i Creixement Econòmic a Espanya: Anàlisi

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB

Desenvolupament i Creixement Econòmic a Espanya

Després del fracàs de l’autarquia, era necessari fer un canvi. Els tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei consideraven el creixement econòmic com a garantia de l’estabilitat social. La primera acció de la nova política econòmica va ser dissenyar un pla d’estabilització, ja que Espanya tenia problemes de divises, la inflació va augmentar i els salaris no van augmentar, la pesseta estava molt devaluada i hi havia un dèficit públic molt important. Aquest pla consistia en l’estabilització de l’economia per tal de reduir la inflació augmentant els interessos bancaris; es van augmentar els salaris i per a reduir el dèficit públic es va fer una reforma fiscal i es va limitar la... Continuar leyendo "Desenvolupament i Creixement Econòmic a Espanya: Anàlisi" »

Desarrollo del espacio y teorías sociales

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,33 KB

ESPACIO MILLAR:

Codificación externa en la comprensión del espacio convive con la egocéntrica, no la sustituye. La utilización de señales externas y de referencias corporales puede producirse de manera simultánea. Para Millar el desarrollo durante el periodo infantil parece que puede caracterizarse más adecuadamente por un mejor uso de la información con la edad, en lugar de depender de una sustitución de marcos de referencia. La manera de experimentar el espacio influye en el tipo de codificación que se efectúa y los niños aprenden más fácilmente a partir de la experiencia directa y disposiciones más fácilmente a partir de las representaciones gráficas del espacio ya sean mapas o maquetas.

VIGOTSKY:

El proceso de socialización... Continuar leyendo "Desarrollo del espacio y teorías sociales" »

Análisis Comparativo: Semmelweis, Cosmovisión Moderna y la Escuela de Frankfurt

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 3,98 KB

Semmelweis

Problema investigado: Gran proporción de mujeres que daban a luz morían.

Hipótesis:

  1. Cambio atmosférico.
  2. Hacinamiento.
  3. Experiencia psicológica.
  4. Materia cadavérica.

Observación:

  1. No tenía sentido que solo una división (la atendida por estudiantes de medicina) tuviera una alta mortalidad.
  2. Había más gente en la segunda división (atendida por matronas).
  3. La mortalidad no decreció con los cambios atmosféricos, el hacinamiento o la experiencia psicológica.
  4. La mortalidad decreció cuando se implementó el lavado de manos con soluciones cloradas después de manipular cadáveres.

Conclusión: Las hipótesis 1, 2 y 3 eran falsas. La hipótesis 4 (materia cadavérica) era verdadera.

Cosmovisión Moderna

El conjunto de ideas sobre el universo... Continuar leyendo "Análisis Comparativo: Semmelweis, Cosmovisión Moderna y la Escuela de Frankfurt" »

El cuerpo humano como cuerpo vivido: análisis de Simone de Beauvoir

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 1,63 KB

17- El cuerpo humano como cuerpo vivido

Para Beauvoir, el cuerpo humano es cuerpo vivido, es decir, se encuentra revestido de los valores impuestos que hay que tener en cuenta para entender al humano en cada sociedad y momento histórico determinado. Cómo las mujeres vivan su cuerpo va a depender del contexto cultural en el que estas se desenvuelvan y de las oportunidades que puedan tener para ejercer su libertad.

El factor cultural es decisivo en el análisis de las causas de la opresión de las mujeres y para conocerlo Simone se remonta al periodo que precedió a la agricultura. Donde aquellos que tenían el privilegio de la fuerza física, los varones, asumían las tareas de defensa. En cambio, las mujeres sufrirían el lastre de la reproducción,... Continuar leyendo "El cuerpo humano como cuerpo vivido: análisis de Simone de Beauvoir" »

Transición al Socialismo y Crítica Marxista del Capitalismo

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 2,74 KB

El capitalismo, basado en la propiedad privada de los medios de producción, enfrenta la "ley de la tendencia a la baja de las ganancias". La obsesión por aumentar los beneficios conduce a una crisis: mayor inversión en maquinaria, prolongación de las jornadas laborales, limitación de la plantilla y recorte de salarios. Esta contradicción, al empobrecer al proletariado, desencadena una crisis del mercado al dejar a las personas sin empleo. De esta situación de crisis, el proletariado toma conciencia de sí mismo, para dar fin al sistema. De esta forma, y gracias a la revolución que acabará con la superestructura existente, se dará el salto al socialismo, habiendo desaparecido la propiedad privada y las diferencias entre las clases... Continuar leyendo "Transición al Socialismo y Crítica Marxista del Capitalismo" »

Industrialització a Catalunya: Vapors, Colònies i Diversificació

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB

Vapors i Colònies a la Catalunya del Segle XIX

A Catalunya van coexistir dos models d’organització de la producció industrial: els vapors i les colònies. Els vapors –nom que es donava a les indústries tèxtils que utilitzaven l’energia del carbó- van predominar en la primera fase de la industrialització. Estaven situats als barris industrials de les ciutats costaneres, preferentment als voltants de l’estació de ferrocarril per poder proveir-se més fàcilment de carbó, i constaven fonamentalment de l’edifici fabril i els seus annexos.

L'auge de les colònies industrials

A partir del 1860, les dificultats per proveir-se carbó a bon preu van fer que es creessin les colònies, que estaven lluny dels nuclis urbans i es situaven... Continuar leyendo "Industrialització a Catalunya: Vapors, Colònies i Diversificació" »