Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

Mortalitat Infantil a l'Espanya del Segle XIX

La mortalitat infantil és un indicador demogràfic que assenyala el nombre de defuncions de nens menors d'un any en una població. El creixement demogràfic espanyol va ser un dels més baixos del continent, ja que mantenia els trets típics d'una alta mortalitat i una elevada natalitat. Pel que fa a la mortalitat, incloent-hi la infantil, resultava molt superior a la mitjana en comparació amb els països del nord d'Europa. Això es deu a les males condicions sanitàries i a l'impacte de les epidèmies, relacionades amb la pobresa de la majoria de la població. La tuberculosi, la febre groga i el còlera van ser les més destacades.

Aranzel Duaner i el seu Impacte a Espanya

Un aranzel duaner és... Continuar leyendo "Conceptes Clau de l'Economia i Societat Espanyola del Segle XIX" »

Capital

Se denomina capital a los diferentes elementos del proceso de trabajo cuando están destinados a producir plusvalía para su dueño. El capital es, por tanto, una categoría que no puede ser aplicada a cualquier sociedad. Los medios de producción y la fuerza de trabajo solo pueden ser considerados capital en el régimen capitalista de producción, cuando están destinados a producir plusvalía.

• Llamaremos capital constante al capital invertido en medios de producción, debido a que su valor no cambia en el proceso de producción.
• Llamaremos capital variable al capital invertido en fuerza de trabajo, debido a que ella produce más valor y, por lo tanto, hace variar el valor.

Valor

Se llama ley del valor a la ley que rige el intercambio de... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales del Marxismo: Capital, Valor y Alienación" »

Modelos de Bienestar Social: Un Análisis Comparativo

Los modelos de bienestar social representan diferentes enfoques para abordar la pobreza y la desigualdad, con variaciones significativas en la intervención estatal y la provisión de servicios sociales. A continuación, se describen cuatro modelos principales:

Modelo Liberal

Este modelo liberal entiende la pobreza como un problema del individuo y no como un problema estructural de la sociedad. Se caracteriza por una previsión o medidas preventivas menores. La asistencia social del Estado es mínima, actuando como medida de último recurso para asegurar una asistencia básica del individuo. Los beneficios dependen, fundamentalmente, de sus propios ahorros. Los subsidios se dirigen en mayor... Continuar leyendo "Modelos de Bienestar Social: Liberal, Bismarckiano, Nórdico y Sureño" »

Fundamentos de la Evolución y la Cultura

I. Teorías sobre el Origen de las Especies

Se presentan las principales posturas respecto al desarrollo biológico y la transformación de las especies:

A. Preevolucionismo (Creacionismo Fijista)

• Interpretación literal del Génesis.
• Postula una creación separada y definitiva, lo que implica un carácter inamovible de las especies.
• Ejemplos de defensores: Carl von Linné y Georges Cuvier, quienes creían en la creación del hombre por Dios a su imagen y semejanza.

B. Evolucionismo

• Las especies devienen a través de transformaciones continuadas.
• Introduce el concepto de selección natural, que adapta mejor a los organismos al medio para sobrevivir.
• Sostiene que el ser humano desciende de los primates.

C. Mutuacionismo

• Sostiene

La configuració històrica de la ciutadania

Un ciutadà és qui pertany a una comunitat. No és estranger ni resident, i té drets i deures.

El llegat clàssic i medieval de la ciutadania

• Grècia antiga: Ser ciutadà equivalia a participar en el govern de la comunitat pròpia. Aristòtil afirma que el ciutadà es defineix per la participació en l'administració del govern i la justícia; per tant, és una ciutadania activa.
• Roma: Ciceró defineix la societat política com una associació d'homes units per un ordenament jurídic; és, per tant, una ciutadania passiva. A Roma, qualsevol podia ser ciutadà, sense que la seva raça hi tingués res a veure.
• Edat Mitjana: Sant Agustí introdueix la ciutadania cristiana, una ciutadania contemplativa:

Terminologia Històrica: Economia, Societat i Moviments Obrers

Proteccionisme: Definició i Impacte Històric

Política econòmica que dificulta l’entrada en un país de productes estrangers que fan competència als productes nacionals.

Després de l'augment de la interdependència de les exportacions europees, la política aranzelària va evolucionar del lliurecanvisme al proteccionisme, el qual va obstaculitzar la vinculació amb el mercat internacional. Cal destacar que, el 1874, Espanya va realitzar un esforç de liberalització del comerç exterior.

Població Urbana: Èxode Rural i Creixement de Ciutats

Part de la població que habita en localitats superiors a 5.000 habitants.

A partir de 1860, la població va iniciar un lent èxode rural... Continuar leyendo "Conceptes Clau d'Història Contemporània: Economia i Societat" »

Euskarazko Terminoen Azterketa

Hona hemen euskarazko hainbat termino eta haien definizioak:

• Abaildu: nekatu
• Abaro: babesleku
• abil-uste: abila
• afut1: tantakeriak!
• ahalenetan: alajaina
• aharrausika: aho-zabalka
• Ahurren: eskubarne
• Aiduru: zain
• Aiene: intziri
• aiheru: keinu
• aihuma: aisene
• aihumaka: aineka
• aldaberetara: aldakorra
• aldaera: aldaki
• alderraia: norabide gabekoei
• alkazi: zuhaitza
• amoltsuok: adeitsu
• antzua: elkor
• apika: agian
• Arrakeroak: tranpati
• arranbilaka: trumilka
• arranpak: karranpa
• astalkatu: matazatu
• asunak: osin
• atezu: teinkatasunez
• ausikiaren: hozkada
• autu: solasaldia
• azkon: gezi
• balan: sorta
• baldarragoari: dorpe
• bareak: lasai
• barribidean: auzoa
• Barrunbeez: errai
• Beilariak: zaintzaile
• Berariaz: apropoz
• Bet-betan: bat-batean
• betizua: zaputz
• betokerrarena: begi-oker
• bidasa:

Transformaciones Históricas en las Corrientes Pedagógicas

El desarrollo de los modelos educativos ha estado marcado por profundos cambios sociales, económicos y políticos. A continuación, se describen tres corrientes pedagógicas fundamentales que marcaron hitos en la organización escolar.

Pedagogías Disciplinarias

Estas pedagogías se expandieron a partir del siglo XVIII, impulsadas por los profundos cambios económicos, políticos y sociales de la época. Esta corriente se fundamenta en el ejercicio del poder disciplinario, partiendo del principio de que es preferible vigilar que castigar.

Orígenes y Consolidación

• Este tipo de poder comenzó a formarse en instituciones como colegios y el ejército.
• Se fue extendiendo y consolidando durante

Ciclo Vital

La Infancia

En las sociedades industrializadas se concibe esta etapa como aquella en la que los niños deben quedar libres de responsabilidades propias de la vida adulta, como el trabajo para la obtención de un sustento. En la época medieval, los niños se incorporaban mucho antes a la vida adulta.

En las sociedades avanzadas, por una parte, se ha ido alargando la infancia y la adolescencia como etapa de “irresponsabilidad” de los niños, siempre al cuidado de los adultos “responsables”. Por otra parte, los niños crecen ahora tan rápido que el rango separado de la niñez está disminuyendo de nuevo. Muchos niños pequeños están viendo los mismos contenidos televisivos que los adultos y se familiarizan antes con el mundo... Continuar leyendo "Ciclo Vital, Sistemas de Desigualdad y Estratificación Social" »

Factors Impulsors de l'Imperialisme

Els canvis econòmics i tecnològics de la Segona Revolució Industrial van facilitar l'expansió europea per Àfrica, Àsia i el Pacífic. Els motius van ser diversos:

• Econòmics: Cerca de nous mercats per a excedents i matèries primeres.
• Demogràfics: Necessitat de territoris per a l'excedent poblacional europeu.
• Polítics: Augment del prestigi de les potències europees.
• Ideològics: Creença en la superioritat d'algunes nacions i el seu dret a imposar-se.

Conquesta, Organització i Explotació Colonial

La conquesta va ser ràpida i fàcil. L'ocupació va prendre tres formes:

• Colònies d'explotació.
• Colònies de poblament.
• Protectorats.

Les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigi amb territoris... Continuar leyendo "Imperialisme: Causes, Conquesta i Conseqüències" »