Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Formación Profesional

El Acto Moral

Acto humano: aplicación de la moral mediante el accionar de los hábitos del ser humano.

Un acto se constituye como moral o humano cuando precede una buena voluntad y cumple con las normas.

Un acto inmoral es el resultado por impulso de ignorancia, pasión, miedo o violencia.

Acto Amoral: es cuando el acto ejecutado por una persona sin ningún sentido moral, se refiere a aquellos individuos que actúan de manera distinta al grupo social al que pertenecen.

Elementos que integran un acto moral

1. Determinar el motivo por el cual se lleva a cabo.
2. La finalidad con la cual se realiza el acto.
3. El medio por el que se ejecuta y la intención de este acto.

Moralidad: sistema de reglas que conduce el comportamiento de una persona. Juicio ético: consiste... Continuar leyendo "El Acto Moral: Elementos, Juicio Ético y Dilemas Morales" »

La Sociabilidad Humana

La sociabilidad humana es la inclinación a vivir compartiendo con otros individuos de la misma especie un territorio común, la responsabilidad y el trabajo de garantizar la supervivencia de cada individuo y del grupo común.

Teorías de la Sociabilidad

• Sociabilidad por interés: teoría que tiene una visión de desconfianza en el ser humano y que mantiene que el ser humano no es un ser social por naturaleza, sino por interés. Se inclina a vivir en sociedad para garantizar su propia supervivencia. (Thomas Hobbes o Sigmund Freud)
• Sociabilidad por naturaleza: teoría que tiene una visión de confianza en el ser humano y que defiende que el ser humanos es por naturaleza incompleto y por tanto está necesitado de los demás.

Corrientes Éticas Fundamentales

Eudemonismo

Propuesto por Aristóteles, el eudemonismo sostiene que el fin último del ser humano es vivir bien y actuar correctamente. Esta postura se centra en la búsqueda de la felicidad (eudaimonía) como el bien supremo.

Ejemplo: Personas que dedican su tiempo a ayudar a otros sin recibir remuneración alguna, encontrando satisfacción en la acción misma.

Utilitarismo

Exponenciado por John Stuart Mill, el utilitarismo promueve la maximización de la utilidad social. Esta corriente se basa en un análisis de costo-beneficio, buscando el mayor bienestar para el mayor número de personas posible.

Ejemplo: Un cirujano que espera el fallecimiento de un individuo para trasplantar sus órganos a pacientes que necesitan... Continuar leyendo "Explorando las Corrientes Éticas Fundamentales" »

Principales autores de la ética griega

• Sofistas: Se centraban en la excelencia, la virtud y el éxito político.
• Sócrates: Defensor del intelectualismo moral.
• Cínicos: Propugnaban el rechazo absoluto a las convenciones sociales y la idea de "vivir como un perro", buscando la impasibilidad y la autosuficiencia.
• Cirenaicos: Identificaban la realidad con el placer (hedonismo extremo); llegaban a aconsejar el suicidio cuando el sufrimiento superaba a los placeres.
• Aristóteles: Sostenía que el fin natural de la vida es la felicidad mediante el ejercicio de las virtudes. Fue el primero en sistematizar la ética como una disciplina filosófica.
• Epicureísmo: Buscaba la felicidad a través de la maximización del placer y la minimización del dolor.

Tipus d'Estils de Comunicació

La manera com ens comuniquem amb els altres i amb nosaltres mateixos influeix directament en les nostres relacions i en el nostre benestar. Existeixen principalment tres estils de comunicació:

Estil de Comunicació Sumís

La persona amb un estil de comunicació sumís no expressa els seus veritables sentiments i opinions, deixant de valorar-los i respectar-los. Accepta ràpidament els criteris, arguments o decisions dels altres per temor a un enfrontament. La Comunicació No Verbal (CNV) d'una persona sumisa inclou una mirada fugidissa, veu baixa i vacil·lant, gests nerviosos i una postura d'evitar la situació. Aquest estil pot derivar en depressió o explosions d'enuig. Les persones sumises experimenten sentiments... Continuar leyendo "Guia Completa dels Estils de Comunicació: Sumís, Agressiu i Assertiu" »

Nietzscheren ustez, Dionisoren eta Apoloren irudiek ongien irudikatzen dituzte azaldu berri diren bi ikuspegi kontrajarri horiek.

Bi Ikuspegi Kontrajarri: Dioniso eta Apolo

Dioniso biziaren eta jokabide irrazionalaren sinboloa da, eta Apolo, aldiz, ordenarena eta jardun arrazionalarena. Dionisok deformetasuna eta desenfrenua irudikatzen ditu. Dionisok irriken arabera jokatzea eskatzen du, biziaz alaitasunez gozatzea, baita horretarako arau sozialak hautsi behar badira ere. Apolo argiaren eta neurriaren jainkoa da. Bien arteko kontrajartzea nabarmena da, baina, Nietzscheren iritziz, bata ez da posible bestea gabe; hau da, osagarriak dira.

Arrazionalismoaren Kritika: Sokrates eta Platon

Sokratesen eta Platonen eraginez, Apolori eman zaio nagusitasuna.... Continuar leyendo "Dioniso eta Apolo: Nietzscheren Ikuspegia" »

La Genealogia de la Moral segons Nietzsche

Nietzsche creu que la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d’alguna realitat objectiva de la qual deriven els demés valors morals. Segons la filosofia tradicional, hi ha un ordre fix que fonamenta els valors. Per exemple, Plató fonamenta els valors morals en la Idea del Bé.

Per desemmascarar els valors morals i saber-ne el seu origen, hem de fer una genealogia: un estudi etimològic i històric dels valors, i després exposar d’on procedeixen i com han evolucionat.

La Moral dels Senyors i la Moral dels Esclaus

Nietzsche afirma que la moral judeocristiana és la que s’ha acabat imposant per damunt de la resta de morals. No obstant això, a través del mètode genealògic, és necessari... Continuar leyendo "Nietzsche: Genealogia de la Moral, Perspectivisme i Valors" »

La filosofia de Kant comença a reflexionar al voltant de la moral en la Fonamentació de la metafísica dels costums i rememora que l'home pertany misteriosament tant al món dels fenòmens com al de la vida moral i la llibertat.

La Fonamentació de la Metafísica dels Costums

Aquesta obra, una de les més importants al voltant de la moral, es divideix en quatre parts principals. El seu objectiu principal és elaborar una ètica universal i entendre com la raó pràctica pot guiar els nostres actes com a éssers morals, preparant així les bases per a una teoria moral sòlida. En ella, destaca la idea de la voluntat.

El Prefaci

En el prefaci, el llibre intenta establir una ètica pura "a priori" que expliqui la possibilitat d'una llei moral i... Continuar leyendo "Filosofia Moral de Kant: La Fonamentació de la Metafísica dels Costums" »

NIETZSCHE: LLIBRE GENEALOGIA DE LA MORAL

Nietzsche és un autor vitalista que creu que és bo allò que potencia la vida i dolent allò que la nega. A la Genealogia de la moral realitza la genealogia dels valors jueu-cristians, que dominen la cultura occidental, i mostra que van invertir els valors antics o vitals de la forma següent:

D'aquesta inversió dels valors, segons la qual allò que era considerat bo passa a ser considerat dolent i a l'inrevés, Nietzsche també en diu transvaloració dels valors.

Moral Noble vs. Moral dels Esclaus

• Els valors propis de la Grècia i Roma

Platonen Intelektualismo Morala

Intelektualismo moralaz hitz egiten du. Guztiaren kausa ongia da, hain zuzen ere, ongia zer den dakiena eta adimentsua dena, ongia egingo du. Eta ideia hau garrantzi handia dauka ideien munduan.

Iruzkina: Platon K.a. 427. urtean jaio zen filosofo atenastarra da, familia aristokratiko eta aberats batean jaiotakoa. Honek Platon saiatu zen eredu politiko perfektu bat egiten eta filosofia eta beste zientzia batzuk irakasteko eskola bat sortu zuen Atenasen: Akademia. Heldutasun garaiko liburuan (Errepublika) intelektualismo morala aurkezten du. Ongiaren ideia ezagutu gabe ezinezkoa dela ondo jokatzea defendatzen du Platonek. Alde batetik, Platonen teoriaren aldeko filosofo bat Sokrates izan zela esan dezakegu, izan... Continuar leyendo "Platonen Filosofia Politikoa: Intelektualismo Morala eta Estatu Ideala" »