Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

MUNDO SENSIBLE

Es el mundo de las realidades materiales, cambiantes, sometidas permanentemente al devenir, al nacimiento y a la muerte. Es el mundo de cosas que percibimos por medio de los sentidos, creado por el Demiurgo a imitación de las Ideas eternas. El mundo sensible es el mundo de los seres naturales y materiales, pero también el mundo de los asuntos humanos (la justicia de los hombres, la política, la sociedad, etc.).

OLIGARQUÍA

Forma de gobierno en la que el poder político y la dirección del Estado está en manos de una minoría o de un reducido número de familias, normalmente pertenecientes a la clase social alta.

ONTOLOGÍA

En general, se llama ontología a la Teoría de la realidad, parte de la filosofía que se ocupa de investigar... Continuar leyendo "Diccionario de Términos Clave de Platón" »

Ejercicio en común 2 secciones

1.- Swagelok Enterprises o claimtech es un fabricante de aparatos y válvulas en miniatura. Durante un periodo de 5 años, los costos asociados con una línea de productos fueron como sigue: costo inicial de $25.000 y costos anuales de $18.000. El ingreso anual fue de $27.000. ¿Qué tasa de rendimiento obtuvo la compañía con este producto?

2.- Una empresa ha decidido incorporar una nueva operación a sus procesos, por lo que requiere adquirir la maquinaria adecuada para esto. Actualmente, el mercado dispone de 2 alternativas que satisfacen los requerimientos de capacidad que la empresa posee. Los costos anuales y la inversión inicial de ambas alternativas se muestran a continuación.

La tasa de descuento que... Continuar leyendo "Ejercicio" »

Què diu Locke sobre les idees?

Descartes, en la seva Meditació, identifica tres tipus d'idees: les innates, les fictícies i les adventícies. Locke, com a hereu de Descartes, segueix un enfocament similar, però només reconeix dos tipus d'idees: les fictícies i les adventícies. Atès que les idees fictícies no són rellevants per a la qüestió del coneixement, Locke centra tota la seva atenció en les idees adventícies, que, segons ell, són les úniques que poden fonamentar el coneixement.

Què són les idees?

"Idea" és el terme i la noció més important en la teoria del coneixement de Locke. És un terme que utilitza per a significar l'objecte, el contingut, sigui quin sigui, de la ment quan una persona pensa. Són els materials... Continuar leyendo "Idees de Locke: Origen, Tipus i Funció Cognoscitiva" »

1.TEORIA POLITIKOA: GIZATASUNA ETA ERREGIMEN POLITIKOAK

Gizartea antolatzeko, Aristotelesek dio gizakiak Bizirik irauteko elkartu behar direla ondo antolatutako gizarte batean: gizakia Animalia politikoa da. Hala ere, Platonek ez bezala, Aristotelesek uste du Elkarterik garrantzitsuena familia da, gero auzoa eta, azkenik, hiria.

Estatua antolatzeko, bi gobernu mota bereizten ditu: Zuzenak eta okerrak. Zuzenak dira guztion ongia bilatzen dutenak, eta okerrak, gobernuan Daudenen interesak bilatzen dituztenak. Zuzenen artean monarkia, aristokrazia Eta errepublika daude, baina horiek ustel daitezke: monarkia usteltzean tirania Sortuko da; aristokrazia usteltzean, oligarkia; eta demokrazia demagogia.

Teorikoki monarkia eta aristokrazia onenak dira,

1.KANT ETA ILUSTRAZIOA: SAPERE AUDE.

Kantek bere “Zer da Ilustrazioa? Galderaren erantzuna” artikuluan azaltzen du “Sapere Aude!” esamoldearen esanahia: Ausart zaitez zure kabuz pentsatzera.

Autonomiak, hots, erabaki pertsonalak Hartzeko gaitasunak, bereizten ditu gizakiak. Era autonomoan jokatzean, gizakia Adin nagusitasuna lortuko du: bere kabuz pentsatuko du, bere buruaren jabe Izango da. Horrela heteronimia edo adingabetasuna baztertuko dute, hau da, Besteen iritzien menpe bizitzea.

Kantek uste du Ilustrazioa gizadiaren Adingabetasuna atzean uzteko garaia dela.

Bere esanetan, gizakia du bere Adingabetasunaren errua, eta ilustratzeko adimena nahikoa da. Baina honek Zenbait oztopo gainditu behar ditu:

-Alferkeria: Askoz errazagoa da engainatzen

INMANUEL KANT: Testuinguru historikoa (1724-1804)

1.- Non, noiz bizi izan zen?

XVIII. mendean, Prusian.

2.- Mende horretan oligarkiak eta burgesiak elkarren aurka borrokatzen zuten:

Zeinek osatzen zuten oligarkia?

Jaun feudalen oinordekoek osatzen zuten.

Nondik zetorkien boterea?

Boterea armada eta lur-jabetzatik zetorkien.

Nor zen haien burua?

Burua erregea zen.

3.- XVII. Mende erdian, berriz, nor egin zen botere absolutuaren jabe?

Erregea botere absolutuaren jabe egin zen XVII. Mende erdian.

Nola justifikatzen zen Absolutismoaren teoria politikoa?

Absolutismoaren teoria politikoak zioen Jainkoarengandik zetorkiola erregeari botere mugagabea. Erregea, jainkoaren ministro eta ordezkaria zela, bera, Jainkoak bakarrik epai zezakeen erregea.

4.- Augsburgo Erlijio

c.a: sartorio (flex, abd, r.e) - cuadricep (flex) - psoas il (flex) - pectineo (r.e - flex-add)

c.p: gluteos may ( extens, r.e, abd) - isquiotibiales (extens)

c.lat: tens facia lata (abd, flex, r.i) - gluteos median (f.ant: flex r.i) (f.post: r.e - exten)

c.interna: aductores- recto intern

pelvitrocantereos: piramidal, obturadores, geminos superior e inf, cuadrado crural, pectineo (r.e)

artrokinm cadera

flex-ext- add-abd-rotacion- circunduccion

fx ligament

ext: tens ant post,, fasc iliopetrocantiniano

flex: distenc ant i post

rot ext: tens ant.lig iliofem, meyor fasc iliopetrocantereo y lig pubofem. Dist iquifemoral

rot int: tensi post. lig isqiof. Distenc¡s lig ant mayor fasc ilipetrocantereo

add: tens lig iliofem, mayor fasc iliopetrc. Dist lig pubof... Continuar leyendo "Aaaa" »

El Principi de la Llibertat de Mill: Restricció i Protecció

El Principi del Dany de Mill: Límits a la Intervenció Social

Cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública. Aquest principi consisteix a afirmar que l’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’entremeti en la llibertat d’acció de qualsevol dels seus membres és la pròpia protecció.

L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra... Continuar leyendo "El Principi de la Llibertat de John Stuart Mill: Límits i Protecció Social" »