Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Secundaria

Moral, Religió i Democràcia

L'ètica d'un immoralista. Per a Nietzsche, no existeix ni bé ni mal? Sí. La veritat suposava una falsificació dels judicis morals que raonen el que és bo i el que és dolent. Aquests judicis no tenen res a veure amb la realitat. No hi ha fenòmens morals, només hi ha una interpretació moral dels fenòmens. Totes les morals proposades pels filòsofs són artificis inventats per la consciència, un món ja artificial creat per la metafísica.

Totes defensen la raó com el lloc apropiat per a elaborar normes morals. Plató situava el bé com la idea més important del món intel·ligible. Com la moral busca respostes en la raó i no en la vida, Nietzsche llança una lluita sense treva contra ella; ell també... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica a la Moral, Religió i Democràcia Occidental" »

¿Qué debo hacer? La praxis humana y la ética

El ser humano, además de una actividad teórica, desarrolla una praxis en convivencia con los demás. Las éticas materiales se basan en el placer o la felicidad. Kant las niega porque lo que causa felicidad para unos, provoca dolor para otros. Las éticas materiales han comprendido el bien y el mal de dos modos:

• Éticas hedonistas: definen como bueno lo que produce placer y como malo lo que causa dolor o displacer.
• Éticas eudemonistas: consideran moralmente bueno lo que produce felicidad y malo lo que nos hace infelices.

Características de las éticas materiales

• Son empíricas: porque se basan en la experiencia.
• Hipotéticas: nunca podrán servir para todos.
• Heterónomas: dependen de lo que otros

existencialismos:este termino fue aplicado a una alta gam de expresiones y movimientos, poniendose de moda tal como afirma sartre: " ya no significa absolutamente nada".En todos los filosofos existencialistas se encuentra un puto en comun, consideran qe la exitencia en el ser humano precede de la existencia.

Su postura coincide con el ateismo porqe segun en todos los objetos hechos por el hombre la esencia precede a la existencia, el fabricante le da un fin y luego lo fabrica.Supuestamente dios seria qien usa ese tipo de tecnicas para crear al hombre pero sartre afirma qe dios no existe, niega la creacion divina y dice  qe el hombre no tiene una esencia prefijada.Dice qe este empieza existiendo, encontrandose y surgiendo en el mundo, luego... Continuar leyendo "Filósofos existencialistas teistas" »

Després, examinant atentament el que jo era, i veient que podia ...

1. La substància pensant i la seva independència

De la reflexió sobre el cogito, Descartes dedueix que ell és una substància pensant que és independent de la matèria corporal i més fàcil de conèixer que aquesta matèria. És tant independent que no deixa d’existir encara que desaparegui el cos, és a dir, és immortal.

2. Definicions clau en la filosofia cartesiana

• a) Substància: Allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir.
• b) Evidència: Coneixement clar i distint d’una ment pura i atenta.

3. Raons de Descartes per distingir ànima i cos

Descartes defineix el jo com a una “substància tal que tota la seva essència o naturalesa... Continuar leyendo "Descartes: Dualisme, Ànima i Cos" »

Descartes: La Deducción Matemática del Universo

Descartes establece una física deductiva a partir de argumentos matemáticos, destacando su contribución a la geometría analítica. Su modelo es mecanicista: el universo está compuesto de fragmentos de materia, caracterizados por la extensión y el movimiento. Critica las antiguas concepciones del átomo, del vacío y de las cualidades secundarias de los cuerpos materiales. El universo sigue las leyes de la extensión —atributo específico de la materia— y del movimiento. Analiza la extensión a partir de leyes matemáticas y de movimiento, lo que equivale a analizar el universo material. Junto a los dos tipos de materias finitas (realidades pensantes y realidades extensas), reconoce... Continuar leyendo "Descartes y Hume: Dos Visiones Contrapuestas sobre la Realidad y el Conocimiento" »

El Funcionament de la Raó: Límits i Ús Regulatiu

L'Expansió de la Raó i els seus Límits

El coneixement intel·lectual no es limita a formular judicis, sinó que també connecta uns judicis amb altres, formant raonaments. La Raó intenta trobar cada vegada judicis més generals, capaços d'incloure molts judicis particulars, i que serveixin de fonament per a aquests. La raó funciona de tal forma que vol trobar judicis, lleis i hipòtesis cada vegada més generals que afectin i expliquin un major nombre de fenòmens. Així es construeix la ciència.

La Raó ens empeny a cercar lleis i condicions cada vegada més generals i capaces d'explicar un nombre major de fenòmens. Mentre aquesta recerca es manté dins els límits de l'experiència,... Continuar leyendo "La Raó en Kant: Límits, Antinomies i Ús Regulatiu" »

Ètica i Política en Aristòtil

Ètica i Política van estretament unides en el pensament d'Aristòtil, ja que, segons ell, el bé de l'individu i el de l'estat són inseparables. No obstant això, Aristòtil posa l'accent sobre l'individu. Segons la concepció teleològica, l'home és l'únic ser de l'univers que desenvolupa d'una manera racional l'expressió de l'ordre, o desenvolupament de totes les capacitats que li brinda la seva essència: mitjançant el coneixement, en el terreny de la racionalitat teòrica, captant de manera abstracta i conceptual la veritable naturalesa de les coses, i mitjançant la conducta moral, en el terreny de la racionalitat pràctica, amb el desenvolupament de totes les potencialitats de l'ànima amb les quals... Continuar leyendo "Aristòtil: Ètica, Moviment, Cosmologia i Ànima" »

Descartes-en Metodoa (Ezagutzaren Teoria)

Descartes-en helburua jakintza berreraikitzea zen, iraganeko akatsak saihestuz eta zerotik hasiz. Zientzia bat bera da guztiontzat, eta desadostasunen kausa arrazoiaren bideratze txarra zen, hau da, metodo unibertsal baten falta. Deskartesek matematika bere metodoaren eredu hartu zuen, aljebra eta geometria analitikoan oinarrituta. Zentzumenek askotan engainatzen gaituztenez, bere metodoaren paradigma geometria analitikoan oinarritu zuen, mundu hautemangarria hizkuntza matematikoan adierazten lortuz, ardatz kartesiarretan emaitzak bilduz.

Metodo matematiko guztiak bi prozeduratan sinplifikatu zituen:

1. Intuizioa: Arrazoiaren bidez egin bakun bat lortzea. Intuizioari esker axiomak lortzen dira, ukiezinak,