Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Latín

La historiografia en el món antic

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitza científicament el passat, sinó que el narra. En general, es creu la tradició oral i els autors anteriors; el seu criteri és la versemblança. L'interès que els historiadors antics tenien pel passat se centrava sobretot en els personatges i en els esdeveniments concrets.

Els orígens de la historiografia romana

La historiografia romana va néixer a finals del s. III a.C. com a conseqüència de les guerres púniques, que van afavorir el sentiment d'identitat nacional a Roma. Els precedents de la historiografia llatina s'han de buscar en la grega. Al s. V a.C. és quan neix aquest... Continuar leyendo "Història de la Historiografia Romana: De l'Antiguitat a l'Imperi" »

Metamorfosis

El text correspon a les Metamorfosis, el gran recull de mites i llegendes gregues i romanes compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra literària en els cercles literaris del final de l’època d’August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d’August i l’emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, entre els escites, l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de les Metamorfosis. Les causes d’aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de Les tristes... Continuar leyendo "Metamorfosis i Mostellaria: Mites i Comèdies de l'Antiguitat" »

Estudio del Fragmento Épico de Ovidio: Las Metamorfosis

A continuación, se presenta la corrección y estructuración del documento sobre un fragmento de la obra de Ovidio.

1. Género Literario del Texto

Este texto pertenece al género literario de la poesía épica, concretamente se trata de un fragmento de las Metamorfosis (libro X, 15 y ss.).

Se entiende por poesía épica aquellas manifestaciones literarias que relatan las empresas bélicas o gestas de héroes o personajes míticos.

2. Autor de la Obra

Su autor es Ovidio, cuyo nombre completo es Publio Ovidio Nasón. Fue uno de los mejores poetas latinos que, junto con Horacio y Virgilio, personifica la Edad de Oro de la poesía, que coincidió con la época de Augusto.

Aportación de Ovidio

Su... Continuar leyendo "Estudio Profundo de la Épica Ovídica: Las Metamorfosis" »

Significado de las locuciones latinas más comunes

• 8. Alea iacta est: “la suerte está echada”.
• 10. Alma mater: “madre nutricia”. Se refiere a la universidad y también a la persona que ayuda sobremanera al desarrollo de una acción.
• 11. Alter ego: “otro yo”. Se refiere a una persona que sustituye a otra en todo.
• 14. Ante meridiem (a.m.): “antes del mediodía”.
• 26. Carpe diem: “disfruta el presente”.
• 30. Cogito ergo sum: “pienso, luego existo”. Principio fundamental a partir del cual Descartes construyó su sistema filosófico.
• 42. De facto: “de hecho”.
• 53. Dura lex sed lex: “la ley es dura pero es la ley”.
• 54. Ecce homo: “he aquí el hombre”. Palabras con las que Poncio Pilato presentó a Jesús ante los judíos

APUNTS TEMA 8 → PLAUT I TERENCI

- El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència grega, ja que els romans van adoptar molts aspectes hel·lenístics.

- Livi Andrònic va ser el primer a adoptar comèdies gregues, però Plaute va compondre un tipus de comèdia totalment romana (màxima popularitat amb aquest gènere).

- Fabula palliata → comèdia a la grega en què convivien a Roma. L'acció es desenvolupa a Grècia i els personatges eren grecs vestits amb el pallium, però adaptada a l'estil romà. Més ben rebuda pel públic que l'altra.

- Fabula togata → o comèdia d'ambient romà, on els personatges anaven vestits amb la toga.

1. VIDA I OBRES DE PLAUTE

- III aC - I aC.

- Activitats i nom escassos i confusos.

- Titus Macci... Continuar leyendo "Plaut, Terenci, Ovidi, Barcino i Mèrida: Llegat Clàssic" »

1. Latindar historiografia

Historiografiaren lehen aztarnak Libri Pontificum izenekoak dira (K.a. V-IV. mendeak). Liburu ofizial horietan pontifizeek garaiko gertakizun garrantzitsuenak jasotzen zituzten. K.a. III. mendean lehen historialariak agertu ziren, Erromaren historia grekoz idazten zutenak, atzerrian zabaltzeko asmoz.

K.a. I. mendetik aurrera, joera berriak sortu ziren:

• Julio Zesar: Politika eta militarra. Galiaren konkistak eta gerra zibilak jorratu zituen.
• Salustio Krispo: Politikagintzatik urrunduta, bizi izandako gertakizunak idatzi zituen.
• Tito Livio: Ab urbe condita lanean, Erromaren historia kontatu zuen ikuspegi filosofiko-estoizistarekin.
• Kornelio Tazito: Hizlaria eta abokatua, jatorrizko iturriak aztertu zituen bere lanetarako.

1. Orígens llegendaris de Roma

La guerra de Troia (1300 aC - 1100 aC)

Va iniciar-se per una disputa quan Eris, enmig d’un banquet, va llençar una poma d’or en què hi havia inscrites les paraules “Per a la més bella”. Però, en realitat, l’enfrontament devia ser per causa de les rutes comercials cap a l'Orient.

Enees i els seus descendents

Enees, fill d’Anquisses i de Venus, que es va salvar de la destrucció de Troia, va començar un viatge que el va dur a la regió del Laci (regió on després es va fundar la ciutat de Roma). Virgili s’inventa aquesta història i la narra a l’Eneida per poder mitificar els orígens de Roma. Al Laci, Enees es casa amb Lavínia (filla del rei Llatí); més tard, Ascani (fill d’Enees) va fundar... Continuar leyendo "Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi" »

1.1. Características Esenciales del Género Lírico

La poesía lírica latina recibe su nombre porque en Grecia se recitaba acompañada de la lira. Surgió en Roma en el siglo II a.C., siguiendo modelos griegos, y alcanzó su máximo esplendor en el siglo I a.C.

Los poetas latinos usaron la lírica para expresar lo más íntimo de su vida y de su alma, convirtiendo sus poemas en un testimonio de sus pasiones y emociones. Muchos de estos autores murieron jóvenes, como Catulo, Tibulo y Propercio, lo que da a sus obras un tono muy intenso y emotivo.

1.2. Quinto Horacio Flaco

Quinto Horacio Flaco (65-8 a.C.) fue educado en Roma y Atenas. Aunque participó poco en la vida pública, vivió retirado en una finca cerca de Roma, bajo el patrocinio de... Continuar leyendo "Poesía Lírica Latina: Origen, Esplendor y la Obra Maestra de Horacio" »

La Fundación de Roma

1. Los Orígenes de Roma

Roma se originó mediante la unión de dos pueblos: los troyanos, capitaneados por Eneas, y los aborígenes, antiguos habitantes de Italia.

Urbem Romam, sicuti ego accepi, condidere atque habuere initio Troiani, qui Aenea duce profugi sedibus incertis vagabantur, et cum his Aborigines, genus hominum agreste, sine legibus, sine imperio, liberum atque solutum. Ita brevi multitudo diversa atque vaga concordia civitas facta erat.

La ciudad de Roma, según yo tengo entendido, la fundaron y tuvieron (habitaron), al principio, los troyanos, los cuales, fugitivos, siendo guía Eneas, vagaban por lugares inciertos; y con estos, los aborígenes, género de hombres agreste, sin leyes, sin imperio, libre e independiente.

Tàrraco: Fundació, Esplendor i Declivi Romà

Tàrraco va ser fundada l'any 218 aC, un any després d'Empúries, quan Escipió hi va establir un campament militar en un terreny prèviament habitat pels cesetans. Aquest lloc va ser escollit estratègicament pel seu port natural, el turó que facilitava la defensa i la proximitat a la Via Augusta. Així, es va convertir en la base principal durant la Segona Guerra Púnica. A més, el port i les muralles van contribuir significativament al desenvolupament de la ciutat.

Evolució i Estructura Urbana

El 45 aC, sota Juli Cèsar, Tàrraco va obtenir l'estatut de colònia amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco. Posteriorment, va passar a ser la capital de la província de la Hispània Citerior... Continuar leyendo "Ciutats Romanes a Catalunya: Tàrraco, Barcino i Ilerda" »