Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Característiques del Romanticisme

• Expressió del jo individual i exaltació de la subjectivitat.
• Lluita contra les convencions socials.
• Exaltació de la llibertat individual, extrapolada a la llibertat col·lectiva.
• Presència d'una naturalesa salvatge i misteriosa, i de paisatges llunyans i exòtics que són sovint una projecció dels sentiments de l'artista.
• Idea de l'artista com un ésser distint que es rebel·larà contra el món que l'envolta en sentir-se incomprès.

La Renaixença: Orígens i Objectius

Moviment literari amb la particularitat d'estar molt relacionat amb els poders polítics i econòmics.

Dos objectius principals:

• Enfortir la consciència de pertànyer a un país.
• Prendre consciència de tenir una llengua i una cultura pròpies

Variacions Fonètiques i Morfosintàctiques del Català

• Variació fonètica:
  • Dialecte occidental:
    • Distinció de a, e àtones.
    • Distinció de o, u àtones.
  • Dialecte nord-occidental: Confusió (neutralització) de a, e, o, u àtones.
• Variació morfosintàctica: Primera persona del present indicatiu.
  • Dialecte occidental: Desinència en -o (jo canto, jo parlo).
  • Dialecte nord-occidental: Jo cante, jo parle.
  • Dialecte oriental: Desinència en -i (jo canti).
  • Rossellonès: Desinència en -o (u) (jo canto (u)).
  • Balear: Desinència en -0 (jo cant).

El Castellonenc i el Valencià Apitxat

• El castellonenc: Es parla a la Plana Alta.
  • Canvi en la pronúncia de consonants.
  • La ts es pronuncia tx.
  • Tz com a tg o tj.
  • Terminació en –e en 3a persona de present indicatiu.
• El valencià

Lirismo medieval galego-portugués: O tempo dos trobadores

Durante o século VIII ten lugar a eclosión da lírica medieval galego-portuguesa. Trátase dun tempo no que trobadores e jograres compuxeron as cantigas, que veñen a construír un episodio decisivo da cultura europea. O lirismo medieval galego-portugués manifestase nos textos profanos que inclúen as cantigas de amor, as cantigas de amigo e as de escarnio e maldicir. Co cancioneiro de carácter relixioso formáronse as cantigas de Santa Maria.

As distraccións e o lecer no Medievo: O espetáculo trobadoresco

Durante a Idade Media, os nobres cando non estaban en guerras dispuxeron de moito tempo libre. A caza, a celebración de xustas e torneos foron ocupacións fundamentais para esas...

Funcions del Llenguatge

• Referencial
• Expressiva
• Conativa: Busca influir en el receptor.
• Fàtica: Inicia o manté la conversa.
• Poètica
• Identificativa

Àmbits d'Ús del Llenguatge

• Acadèmic
• Literari
• Administratiu
• Periodístic
• Publicitari
• Privat
• Polític
• Religiós

Intenció i Finalitat dels Textos

• Informativa
• Orientadora
• Reguladora
• Estètica

Tipus de Textos

• Narratius: Relaten accions, fets, històries.
• Descriptius: Expliquen característiques.
• Argumentatius: Defensen idees amb proves.
• Expositius: Expliquen i aporten informació.
• Instructius: Donen ordres o procediments.
• Retòrics: Busquen efectes estètics.
• Conversacionals: Comunicació oral.
• Predictius: Avançen esdeveniments.

Gèneres Literaris

Són models expressius o formats d'escriptura creats per la pràctica literària...

Quim Monzó és un periodista i escriptor que començà escrivint reportatges i fins ara ha publicat un gran nombre de novel·les, contes i articles. La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes i ha rebut un gran reconeixement. Monzó és considerat un dels autors més importants de la narrativa breu actual.

La seva obra reflecteix la societat contemporània principalment per la seva elecció de la ciutat com a centre temàtic.

La Ciutat com a Metàfora

La temàtica principal de les seves narracions es desenvolupa en l'entorn urbà, un espai que Monzó coneix profundament. Una de les seves tècniques consisteix a utilitzar aquesta temàtica urbana i convertir-la en metàfora de diversos aspectes de la vida contemporània, com ara:

• Les

Grans Autors Catalans del Segle XX: Rodoreda, Monzó, Valor

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Estil Literari

L'obra de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat influïda pels esdeveniments vitals i socials que li tocà viure. Entre aquests factors destaquen:

• La influència de l'avi, que li va ensenyar a estimar la seva llengua (català) i el seu país (Catalunya).
• El matrimoni amb l'oncle.
• L'exili a París i Ginebra.
• Les seves relacions sentimentals.

Rodoreda conreà poesia, teatre, conte i, especialment, la novel·la.

Etapes de l'obra de Rodoreda

Podem dividir la seva obra en tres etapes principals:

1. Primera etapa (Aprenentatge): Amb novel·les que després rebutja, excepte Aloma, revisada el 1969.
2. Segona etapa (Maduresa): On intenta aconseguir un estil propi,

Mercè Rodoreda i la Renovació de la Novel·la

Intentant fugir d'una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de novel·les posteriors: narració en primera persona d'un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.

El 1939 s'exilia i fins a la dècada dels 50, quan s'estableix a Ginebra, no va reprendre la novel·la (22 contes).

El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on tracta la història senzilla d'una dona de les classes populars i, per mitjà de les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió, els grans esdeveniments col·lectius que va haver de viure. La plaça del Diamant tracta la...

Estereotipo y prejuicio en el uso de las lenguas

Estereotipo: proceso cognitivo mediante el cual simplificamos la realidad en relación con colectivos, asignándoles características en función de nuestra percepción y experiencia.

Prejuicio: es un proceso mediante el que asignamos las características del estereotipo de un colectivo a cada uno de los individuos del mismo.

Estereotipos sobre la lengua gallega en Galicia

En Galicia existen una serie de estereotipos, basados en parte en la realidad, sobre el uso de las lenguas:

• En el ámbito rural se habla gallego.
• En el ámbito urbano se habla castellano.
• Las personas mayores y las más jóvenes presentan patrones de uso diferenciados.
• Existen colectivos que hablan gallego por motivaciones políticas

Salvador Espriu: de l’existencialisme al compromís col·lectiu

Salvador Espriu estudià història antiga i llengües clàssiques. La guerra n’interrompé els estudis i la seua obra. Fou un dels artífexs de la reconstrucció cultural des de la clandestinitat. Fins als anys 60, la seua obra no començà a difondre’s.

Pel que fa a l’obra poètica, evolucionà gradualment des de l’existencialisme fins a una poesia més realista: a Cementiri de Sinera, Les hores, El caminant i el mur i Final del laberint, on plora per la mort dels éssers estimats i la del país. «Sinera» (anagrama d’Arenys, el poble del poeta) adquireix un gran valor simbòlic: la pàtria assolada per la postguerra és un gran cementeri.

El 1960, amb la publicació...