Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

O Teatro Galego na Diáspora

Na posguerra conviven dúas propostas teatrais:

• Unha de carácter popular, enxebrista e costumista, seguida por Varela Buxán e outros. Pretende evocar a terra propia e manter o orgullo da colectividade galega.
• Unha segunda que procura que as obras sexan universais, nin exclusivas nin características do pobo galego.

Alfonso R. Castelao

Culmina no exilio o labor de renovación levado a cabo no primeiro terzo do século XX polas Irmandades da Fala e o Grupo Nós: combina expresionismo, simbolismo, humorismo e folclore; introduce o protagonista popular; e o teatro convértese nun espectáculo integral (texto, escenografía, música e danza).

Os vellos non deben de namorarse foi estreada no exilio bonaerense, no Teatro Mayo...

Concepte de dialecte

En parlar o escriure fem servir un determinat registre d'acord amb la situació comunicativa, però, alhora, posem de manifest les nostres característiques dialectals.

La diferenciació dialectal que identifica els diferents grups de parlants no tan sols té a veure amb la variació territorial (varietats geogràfiques) sinó també amb la variació que es produeix al llarg del temps (varietats històriques) i amb la que depèn de l'extracció social dels parlants (varietats socials). La procedència geogràfica, històrica o social determina l'aparició de varietats dialectals, cadascuna amb un accent, mots o construccions peculiars.

Varietats històriques i generacionals

Podem observar-les en exemples com un poema actual...

Xéneros e Formas da Literatura Medieval Galego-Portuguesa

Lais

Fan referencia á Materia de Bretaña, ao mundo do rei Artur e os seus cabaleiros. Existen 5 cancioneiros na Biblioteca Nacional de Lisboa.

Pranto

Expresa a dor pola perda ou desgraza dunha causa, sexa esta unha persoa ou a destrución dunha cidade.

Cantiga de seguir

Composicións nas cales se parte doutro texto orixinal ao que se parodia.

Cantigas de Loor

Teñen dous tipos: as de temática amorosa e as que seguen oracións litúrxicas.

Haxiografía

É a narración dos milagres levados a cabo por santos e beatos. Escrita unhas veces para as minorías e outras para un público amplo, tivo unha importancia decisiva para a consolidación da prosa nas linguas romances.

Tenzón

Cantiga na que cada

Segle XIII

Els primers poemes estaven en llengua romànica o en occità. Els joglars tenien com a funció adaptar, traduir o fer diferents versions d'aquests poemes per a aquells que no entenien el llatí o l'occità.

Segles XIV-XV

Els canvis de la poesia en llengua vulgar van fer que aparegués l'obra d'Ausiàs March.

La poesia anterior a la de March estava interessada en la lírica trobadoresca, però va canviar quan es va crear el Consistori de Barcelona i quan hi va haver una sèrie de corrents literaris i de pensament que van afectar les idees de l'autor, que van acabar a Catalunya.

Al segle XV, a Catalunya hi ha dos períodes. El primer seria l'inici de la llengua catalana en poesia i l'ús de metres trobadorescos amb les noves rimades; representatius...

El Teatre Català sota el Franquisme: Censura i Represa

Durant la postguerra, la dictadura controlava totalment l’activitat teatral i imposà el teatre en castellà. A partir de 1946, el franquisme començà a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que van haver de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio, tant a València com a Barcelona. Les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides.

Inicis de la Represa: Catalunya i València (1946-1950s)

A Catalunya, les primeres obres de companyies professionals seguien els models i les formes dramàtiques més tradicionals del repertori de postguerra. Josep Maria de Sagarra amb La fortuna de Silvia (1947) i amb Galatea (1948) intentà innovar, però,...

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Nascut en el si d’una família modesta, va estudiar a l’Institut Balear, on va conèixer Gabriel Alomar. El 1930 partí cap a Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Fou company i amic de Salvador Espriu. L’esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Madrid, on estudiava oposicions per a catedràtic d’institut. Un any després li va ser diagnosticada una tuberculosi. Morí al cap d’uns mesos.

Ruptura i Innovació Estètica

Rosselló-Pòrcel trenca amb els postulats de l’Escola Mallorquina i s’interessa per incorporar tendències noves a la literatura de les Balears. La seva producció combina la tradició simbolista i la més innovadora d’avantguarda, el surrealisme, a...

Sufijos Derivativos y Familias Léxicas en Gallego

Sufijos Derivativos

Los sufijos derivativos sirven para formar palabras de significado diferente y, en algunos casos, pertenecientes a categorías gramaticales distintas de las de la palabra base de la que derivan.

Familia Léxica Irregular

Una familia léxica es el conjunto de palabras que poseen un lexema común. Está compuesta por una palabra base o primitiva y las derivadas, formadas por el lexema de la base junto con morfemas derivativos, tanto prefijos como sufijos. Si el lexema base es el común a todas las palabras de la familia, estamos ante una familia léxica regular.

Las familias léxicas irregulares presentan alteraciones en el lexema. Estas alteraciones están presentes en términos...

Anàlisi de l'obra de Pere Calders

En tots els contes hi apareix un fet sorprenent o absurd, que l'autor crea en introduir en una situació quotidiana un esdeveniment que no hi correspon o bé exagerant una acció del dia a dia portant-la a l'extrem.

A més, presenta els fets com a versemblants amb l'objectiu d'aportar credibilitat i arribar al lector. Als seus contes també trobem un cert humor, sobretot al final de cadascun, on dóna un gir inesperat a l'acció, un toc de gràcia, per donar-li agilitat al relat.

Per acabar, en tots els contes també podem extreure una reflexió sobre la condició humana.

Els principals recursos estilístics que utilitza Pere Calders en les seves obres són la ironia i la hipèrbole.

La narrativa de Calders introdueix...

El Gallego en la Baja Edad Media

Durante la Baja Edad Media, el gallego antiguo comienza a disputarle al latín la condición de lengua de cultura y administración que este poseía en solitario hasta el siglo XIII. En el siglo IX se empleaba una lengua oral bastante diferente del latín vulgar y, aunque este era empleado en los usos escritos, resultaba de difícil comprensión para la gente. Esto explica la progresiva aparición de textos en romance gallego-portugués. Los documentos más antiguos de los que tenemos noticia están datados a partir del último cuarto del siglo XII ("Pacto de Irmáns") y los primeros textos literarios son del siglo XIII, aunque sus orígenes poéticos se remonten a los siglos XI y XII y haya que ir a buscarlas...

La Variedad Estándar y el Proceso de Normativización

La variedad estándar es aquella que sirve como medio de comunicación común a los individuos de una misma comunidad lingüística. Presenta un carácter conservador, se emplea en los usos formales, en la enseñanza y en los medios de comunicación, y posee un conjunto de reglas de corrección recogidas por gramáticas y diccionarios.

El proceso a través del cual se "elabora" la variedad estándar de la lengua se denomina normativización. De esto se ocupan los lingüistas y filólogos cuando crean una gramática, establecen las normas ortográficas y morfológicas, o el léxico correcto que debemos emplear.

Algunas lenguas, como el español, el francés o el portugués, llevaron a cabo...