Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

S. XVI-XVII: Neoclassicisme

Planteja l'esgotament del Barroc. Es torna a la simetria i l'ordre. Ve del descobriment de Pompeia. Retorn de les normes clàssiques. El segle XVIII és el segle de les llums. Decret de Nova Planta.

AUTORS:

• Rafel d'Amat i de Cortada: "Baró de Maldà": barceloní, 1769-1816. Va escriure un diari personal, *Calaix de sastre*.
• Joan Ramis i Ramis: Maó, 1746. *Lucrècia* és una obra de teatre. 5 actes, tragèdia, està escrita en vers. És un exponent del Neoclassicisme.

S. XVIII: Romanticisme

S'oposa al Neoclassicisme. Planteja el Barroc. Moviment europeu. És el que causa la Renaixença. Actitud irracional. Moviment poètic i filosòfic que neix a Alemanya i Anglaterra. Proposa l'irracionalisme, el retorn a l'Edat Mitjana,...

La renovación teatral desde la posguerra hasta los años 70

1. La inmediata posguerra

El teatro en lengua catalana fue prohibido de los escenarios profesionales hasta el final de la Segunda Guerra Mundial. A partir de 1946 el teatro volvió, aunque practicando el tipo de teatro que se hacía antes de la guerra. Destacaron obras de Josep Maria de Sagarra como: La fortuna de Sílvia (1947) y Galatea (1948). En estas obras, Sagarra presenta conflictos d’índole moral que tienen la Guerra bien presente. Pero no tingué èxit y tornà al teatre més tradicional i costumista.

2. A partir de la segunda mitad de los cincuenta y principios de los sesenta

Aparecen agrupaciones como:

• L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: Se creó para conectar el teatro

El Noucentisme Català

Enric Prat de la Riba

E. P. Riba (1870-1917) - President de la Diputació, fundador de l'IEC (1907), impulsor i primer president de la Mancomunitat. La Nacionalitat Catalana (1906) (exposa projecte polític i cultural), crida a la unitat i la disciplina dels catalans per assumir normes ortogràfiques, crea els Estudis Universitaris Catalans (1903).

Pompeu Fabra

P. Fabra (1868-1948) - Normes ortogràfiques (1913), diccionari ortogràfic (1917), gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932), exili a França (1939), publicació de la gramàtica catalana (1956).

Eugeni d'Ors (Xènius)

E. d'Ors, Xènius, Barcelona (1881-1954), principal figura del noucentisme, gran influència, exaltació del present,...

La (re)evolución literaria gallega

En el panorama literario gallego de finales del siglo XX y principios del XXI, se distinguen diferentes grupos y tendencias que reflejan la evolución de la sociedad y la cultura gallegas.

La estela de la posmodernidad

Un tercer grupo lo conforma la escritura posmoderna, con experiencias como la Bravú, una etiqueta con la que se autodefinen para marcar una expresión sin complejos. Su intención es hablar de las nuevas problemáticas de la juventud de la época, en entornos rurales y urbanos que ya comienzan a compartir situaciones como el paro, la objeción al servicio militar o el interés por el rock (Xurxo Souto, Antón Reixa). También encontramos escrituras alternativas, en unas claves menos evidentes,...

Teatro hasta los años 60

Después de la Guerra Civil, nuestro teatro arrastra una vida lánguida durante la posguerra. La prohibición fue absoluta hasta 1946. En el País Valenciano se recuperó la tradición del sainete, junto a un teatro más elevado, cuyo representante más relevante es Martí Domínguez.

A principios de los años 60, en algunos círculos universitarios, comienzan a aparecer grupos de teatro que rechazan tanto el teatro comercial como el teatro sin pretensiones de los aficionados.

Se trata de un teatro que busca un público con una imprescindible formación cultural, preparado para seguir obras difíciles que exigían un esfuerzo intelectual que no se le puede exigir a un pueblo mayoritario.

Teatro de los años 60

El teatro

Enric Valor: Gramàtic i Narrador Fonamental

Enric Valor (Castalla, 1911 - València, 2000) és molt conegut com a gramàtic i compilador de rondalles, col·laborant amb els lingüistes més importants del moment (Sanchis Guarner, Moll o Coromines). Va elaborar una de les obres narratives més sòlides en la segona meitat del segle XX.

Va contribuir decididament a la difusió de les Normes de Castelló amb diversos llibres de gramàtica de consulta obligada durant molts anys. La seua vocació, però, fou la de novel·lista, encara que no s'hi dedicà tant com hauria volgut per les circumstàncies de l'època, que el feren ocupar-se d'altres menesters: «salvar-nos els mots, retornar-nos el nom de cada cosa».

Trajectòria Literària i el Cicle

Aditz Laguntzailea: Subjuntiboa

NOR eta NOR-NORI Formak

NOR-NORK Formak

Subjuntiboa:

Son semiabiertas:

• Las sílabas tónicas de sustantivos y adjetivos terminados en -el y -ol.
• Los nombres de las letras: be, ce, de, efe, eme, ene, eñe, erre, ese, gue, pe, te, xe, ceta.
• La vocal radical de los verbos de la 3.ª/2.ª conjugación con alternancia vocálica en la 2.ª, 3.ª y 6.ª persona del presente de indicativo y del pretérito en los verbos irregulares.

Son semicerradas:

• La vocal radical de la 1.ª persona del presente de indicativo, todo el presente de subjuntivo y el imperativo de los verbos de la segunda conjugación.
• El pretérito de los verbos regulares de la 1.ª conjugación cuando va seguida de i o consonante palatal, y en los verbos terminados en -ear y -oar.

Las palabras que forman diptongo con u.

Sustantivos y adjetivos...

Els orígens de la llengua catalana

La llengua catalana es va originar en el llatí vulgar degradat i fragmentat en diverses llengües romàniques. Aquest procés, segurament, va tenir lloc en la llengua oral els segles VII i VIII, de manera gradual i insensible per als parlants que protagonitzaven el canvi. La presència del català en documents escrits no passa dels vestigis als segles XI i XII.

L'amor cortès

La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l'amor cortès, és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l'ambient de la cort. Els personatges que protagonitzen aquesta fin'amors són: el trobador (anomenat hom, que significa vassall), la dama noble (anomenada midons, que vol dir senyora) i el seu marit (gilos, gelós),...

La poesia dels trobadors

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. La història literària distingeix entre els poetes que escrivien en llatí i els trobadors que escrivien en occità. La poesia dels trobadors té les característiques següents:

• És una poesia culta, perquè presenta textos molt elaborats tant des del punt de vista mètric com retòric.
• És una poesia lírica, perquè expressa els sentiments de l'autor pel que fa a l'amor, la mort o la religió.
• És una poesia escrita en llengua occitana.

L'amor cortès

És la temàtica bàsica de la poesia dels trobadors: un sentiment amorós i refinat, com escau a l'ambient de la cort. Els personatges principals són el trobador, la dama i el