Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

♫Algúns fenómenos orais que afectan ao vocalismo

•No vocalismo tónico é característica a metafonía, que consiste no pechamento ou abertura das vogais medias tónicas por influencia dun fonema /o/ ou /a/ ao final da palabra.

•No vocalismo átono son comúns algúns fenómenos de vacilación vocálica:

→ Harmonización vocálica

As vogais tónicas /ú/ e /í/ e mais o ditongo /éi/ tenden a pechar as vogais átonas de abertura media da sílaba precedente (fuciño, anduríña, pidir, rigueiro, cireixa, piquiniña por fociño, andoriña, pedir, regueiro, cereixa, pequeniño).

→ Labialización

Altérase en /o/ unha vogal cando vai en contacto con consoante labial ou labiodental: lovar, somana, formento (por levar, semana, fermento).

Outros...

A Orixe e Formación da Lingua Galega

A lingua galega é o resultado da evolución do latín vulgar que falaban os colonizadores romanos nos séculos II e I a. C. Na súa formación deixaron pegada as linguas faladas polos pobos anteriores aos romanos (linguas de substrato) e os pobos que chegaron despois da caída do Imperio Romano (linguas de superestrato).

O Latín Vulgar e o Substrato

Cando os romanos chegaron ao territorio que eles mesmos denominarían Gallaecia, impuxeron a súa lingua, o latín vulgar. O pobo conquistado aprendeu a nova lingua, pero cos hábitos fonéticos e as estruturas gramaticais das linguas que falaban antes da chegada dos romanos.

Chamamos substrato ao conxunto de pegadas que as linguas anteriores ao latín deixaron...

Introducció a Curial e Güelfa

Curial e Güelfa es va escriure a mitjan segle XV i el seu autor és desconegut. L'obra es va redescobrir al segle XIX i va ser publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch.

Característiques principals de l'obra

• A diferència de les novel·les de cavalleria franceses i castellanes, no té elements meravellosos.
• Curial és el protagonista: és fort i valent, però sempre a escala humana.
• Curial es comporta de manera creïble i possible: és destre amb les armes i té cultura cortesana.
• La geografia del llibre és precisa i coneguda.
• Els personatges que hi apareixen tenen noms reals o versemblants.
• Les qüestions sentimentals desencadenen les accions, fet que obliga l'autor a aprofundir en la psicologia dels personatges.

Els Registres Lingüístics Cultes

Els registres cultes es caracteritzen principalment pel to objectiu, impersonal de la informació que transmeten i per la precisió lèxica.

Registre Científic i Tècnic

Es caracteritzen pel *to objectiu* i *impersonal* de la informació que transmeten i per la *precisió lèxica*.

Registre Literari

Es caracteritza pel *caràcter connotatiu* de les paraules, per un elevat grau de *subjectivitat*, per l'ús de recursos creatius o poètics, i per la creació fantàstica.

Registre Jurídic i Administratiu

Lèxic especialitzat, ús de *fórmules estereotipades*, un to impersonal i l'ús d'oracions llargues, sovint amb molta subordinació.

Factors Determinants dels Registres

Els registres lingüístics estan condicionats...

Crónicas medievales catalanas

Llibre dels fets o Crònica de Jaume I

El autor del Llibre dels fets es el rei Jaume I (1208-1276). La Crònica narra, de forma autobiográfica y siguiendo un orden cronológico, los hechos acaecidos desde el nacimiento hasta la muerte del rey. Se relatan las conquistas territoriales de Mallorca, València y Murcia, los problemas que tuvo con la nobleza y la política de pactos con Castilla.

La obra muestra una intención didáctica al tiempo que pretende justificar su política, todo mezclado con el sentimiento religioso y el providencialismo. El mismo explica que quiere contar lo que hizo para dar ejemplo a todos los demás hombres del mundo. Pero, aunque el rey se presenta como un héroe, también aflora en sus...

L'aportació literària d'Enric Valor

La seua tasca extraordinària s’ha manifestat en un triple aspecte. No obstant això, la producció literària d’Enric Valor consta de les dues grans aportacions primeres.

Les Rondalles Valencianes

Aquest gran autor ha recopilat trenta-sis rondalles valencianes que es classifiquen en tres tipus:

• Meravelloses: intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes amb virtuts màgiques que ajuden l’heroi a arribar al seu fi.
• De costums: reflecteixen la manera de viure de la societat agrària, amb persones que resolen els conflictes sense cap ajuda meravellosa.
• D'animals: els personatges són animals humanitzats.

Però tant en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador...

Vicente Risco: Lingua e Estilo

Pretendeu elevar a nosa lingua á máis alta das categorías e por iso emprega o idioma dun xeito funcional, pero procurando afastarse do castelanismo.

A prosa de Risco é directa e sen recursos retóricos. A claridade, a agudeza e a sobriedade son as características básicas da súa obra. Renovou a nosa narrativa ao abandonar o ruralismo que a caracterizaba ata ese momento e introducir na súa obra unha ambientación urbana, humor crítico e intencionalidade didáctica.

Etapas de Vicente Risco

• Pregaleguismo (1910-1918)
• Galeguismo (1918-1936)
• Posgaleguismo (1936-1963)

Ramón Otero Pedrayo: Lingua e Estilo

Otero Pedrayo emprega na súa obra unha lingua de base popular enriquecida polo coñecemento do galego histórico...

Bernat Metge: Un Precursor de l'Humanisme Català

Bernat Metge és el representant més característic del grup de secretaris de la Cancelleria Reial. En la seva obra cal fer esment de fets històrics que van motivar la seva creació. Va ser el primer que es va adonar del canvi de sensibilitat literària, separant-se de les estructures pròpies de l'Edat Mitjana, i mostrant característiques totalment modernes i, per tant, humanístiques:

• Sentit crític
• Ironia
• Exaltació de la bellesa

Vida de Bernat Metge

Neix a Barcelona, entre 1340 i 1346, al carrer dels Especiers (avui Llibreteria), on el seu pare tenia un obrador d'apotecari, al qual recorria tot sovint la família reial.

• 1359: Mor el seu pare, Guillem Metge.
• 1364: La seva mare, Agnès, es casa

Segle XIV

·Males collites.

·Guerra dels Cent Anys, entre França i Anglaterra.

·Esclat de la Peste Negra.

·Cisma d'Occident, amb dos papes diferents: un a Roma i l'altre a Avinyó.

·L'esclat de l'antisemitisme. Gran matança de jueus a Barcelona.

Segle XV

·Davant de la decadència del casal de Barcelona, València passa a tenir la capitalitat econòmica i cultural de la Corona d'Aragó.

·Compromís de Casp. Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, és elegit el candidat Ferran de Trastàmara com a rei de la Corona d'Aragó, territori que inicia així la unió dinàstica amb Castella.

·Invenció de la impremta per Gutenberg.

·Guerra civil que divideix el principat de Catalunya.

·Unió dinàstica del regne de Castella i de la...

1.Els termes són:Mots monosèmics