Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Narrativa dels anys 70 a l'actualitat

Els escriptors nascuts en la postguerra van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic encara que no el visqueren directament: una educació repressiva i un aprenentatge autodidacte de la llengua.

A partir dels anys 70, es produeix la fi del franquisme, fet que suposa:

• El relaxament de la censura.
• La restauració democràtica.
• El reconeixement dels drets lingüístics de les llengües pròpies de les diferents comunitats autònomes.

La situació de la nostra narrativa millora notablement respecte als anys de postguerra, amb un major nombre de narradors i l'ampliació del públic lector.

La dècada dels 70: novel·la experimental i contracultura

A la dècada dels 70 destaca la novel·la experimental, que...

Crònica de Bernat Desclot

La Novel·la Simbolista

L'esforç de l'individu per a triomfar en la seva acció és inútil. Els autors plantegen un itinerari cap a l'ideal, cap a la realitat inventada.

• La mort és una solució feliç com a final.
• Es tendeix més a la prosa poètica.
• Són novel·les desestructurades, amb menys voluntat de fer novel·la.
• Els capítols, generalment, són més independents i l'argument és mínim.
• Tot és creació d'estats d'ànim.
• Tot és simbòlic perquè no hi ha realitat.
• S'utilitza una llengua molt treballada i artificiosa, allunyada de la realitat.

La Novel·la Costumista

Durant el segle XIX, la novel·la costumista tenia unes característiques força determinades:

• És una narrativa que fixa una realitat que està desapareixent. Hi ha una visió

Teatro entre 1936 y 1976

El teatro sufrió aún más que los otros géneros las consecuencias de la guerra y la posterior dictadura, y su pervivencia es posible gracias al labor del exilio:

• Castelao, con "Os vellos non deben de namorarse".
• Arturo Vargas Buxán (escrito en el original como "Varela Buxán"), autor teatral, director y actor. Sus obras son de corte rural-costumista y humorístico, aunque no están exentas de crítica social.
• Blanco Amor, quien dirigió el Teatro Popular Galego y escribió "farsas para títeres", llenas de elementos fantásticos y satíricos, que recuerdan el esperpento de Valle-Inclán, pensadas para un público culto, y "teatro para la gente", piezas de realismo costumista pensadas para un público poco acostumbrado

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

Joan Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l'any 1964, en plena època del règim franquista, període marcat per la censura i la prohibició d'editar amb normalitat en català. Al llarg dels anys quaranta, la situació de la postguerra era tràgica i els escriptors reflectien la problemàtica social i cultural. Durant la dècada dels cinquanta s'aconsegueix sortir de la clandestinitat i recuperar part de la força creativa. Pel que fa a l'assaig, comencen a veure la llum publicacions que van més enllà dels debats estrictament nacionals, un fet que influeix decisivament en la societat de l'època.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes/blocs)

Neotrobadorismo

Neotrobadorismo: Esto determina la aparición de una escuela de vanguardia típicamente gallega, iniciada en 1933 con la publicación de Nao Senlleira y finalizada en 1953 con el Cancioneiro de Monfero de Álvarez Blázquez. Esta escuela se aleja en buena medida de la línea general del movimiento, en tanto que su característica más destacada es el culto a la tradición. La vuelta a los modelos medievales por parte de los neotrobadoristas no supuso una actitud servil de imitación, paralela a la practicada por la escuela galaico-castellana del siglo XV.

Se trató de una manifestación poética innovadora y enriquecedora, comparable al neopopularismo castellano (Federico García Lorca). Destacaron poetas como Fermín Bouza Brey...

La Novel·la Cavalleresca: Definició i Característiques

Distinció entre Novel·la Cavalleresca i Llibres de Cavalleries

Martí de Riquer diferencia les novel·les cavalleresques dels llibres de cavalleries, que relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges molt poc creïbles en terres exòtiques i en temps fabulosos.

Característiques de la Novel·la Cavalleresca

Les característiques de la novel·la cavalleresca són les següents:

• No conté elements meravellosos ni increïbles.
• Els herois no són extraordinaris, sinó que es mantenen dins d'uns límits humans.
• El marc geogràfic és conegut i identificable en la realitat.
• L'acció se situa en un temps pròxim al de l'autor.

Aquestes característiques es poden observar en les nostres...

Propietats Textuals i Factors del Registre

Les propietats textuals

Adequació: Complir el propòsit comunicatiu previst; respondre al tema que volem desenvolupar; mantenir el tractament personal adequat; mantenir el nivell de formalitat que correspon a la situació comunicativa; mantenir l'especificitat del llenguatge (mots generals/específics).

Coherència: Regla de progressió. Bona organització i estructuració de les idees; progressió temàtica. Regla de repetició. Cal repetir idees principals, és a dir, que hi ha d'haver un fil conductor. Regla de relació. Claredat, lligam temàtic. Regla de no contradicció. No hi poden haver idees contraposades.

Cohesió: Els referents: paraules connectades a coneixements previs. Els connectors: paraules...

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre...