Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Què són les Cròniques Medievals Catalanes?

Les Quatre Grans Cròniques són quatre llibres històrics que expliquen fets dels segles XIII i XIV a la Corona d'Aragó. Dues d’aquestes cròniques (les dues més antigues) van ser escrites a finals del segle XIII, i les altres dues, al segle XIV.

Finalitat de les Cròniques

Aquests documents històrics i literaris tenien diversos objectius:

1. Deixar constància: Documentar per escrit les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Els monarques volien que la seva memòria no s'esborrés.
2. Donar exemple: Les cròniques són llibres de literatura exemplar, un gènere molt popular a l'Europa medieval. Moltes vegades, sobretot la crònica de Ramon Muntaner, busquen fer una exaltació nacionalista, promovent

Història del Teatre Català: Segles XVI al XIX

Les primeres manifestacions teatrals es caracteritzaven per voler fer de la representació un espectacle. Per tant, els elements escènics eren tan importants o més que l'element literari. Tenien un caràcter educatiu i d'esbarjo, i s'utilitzaven sovint com a instrument de propaganda.

El Teatre Popular entre els Segles XVI i XVIII

Teatre Religiós

L'Església utilitzava les formes dramàtiques per divulgar les idees als fidels i la paraula de Déu, com ara "El Cant de la Sibil·la". Amb el temps, aquestes representacions es van adaptar al públic popular i es van començar a fer en català. Així, al final del segle XIII, van néixer els misteris, obres d'episodis religiosos concrets que s'agrupaven...

Modalització Lingüística

L'emissor valora o matisa allò que diu.

Marques de Modalització

• Asseverativa: per dir o informar.
• Interrogativa: per preguntar.
• Exhortativa: per ordenar (manar, prohibir).
• Exclamativa: per expressar l'estat d'ànim de l'emissor.
• Dubitativa: per expressar incertesa de l'emissor.
• Desiderativa: per expressar un desig de l'emissor.

Modalitzadors Valoratius

• Lèxic: noms, adjectius, verbs...

Exemples: alegria, magnífic, merèixer...

Verbs Performatius (Actes de Parla)

Exemples: lamentar, jurar, desitjar.

La Negació en Català

Tipus de Negació

• Morfològica: amb prefix negatiu (p. ex., il·lès).
• Sintàctica: amb mots negatius (p. ex., no, ni, sense).
• Semàntica: amb paraules de sentit negatiu (p. ex., ignorar).
• Pragmàtica: mitjançant

1. Introdución

1.1. A Lírica Galega entre Dous Séculos

Despois dos brillantes anos do Rexurdimento (1863-1888), prodúcese unha decadencia literaria, ancorándose na estética e temática do século XIX (ruralismo, costumismo, intimismo, sentido cívico...). Mais, ao tempo que se dan transformacións políticas, económicas e sociais en Galiza grazas, entre outras, ás Irmandades da Fala e á Xeración Nós, a nosa literatura retoma vigor e evoluciona desde unha lírica decimonónica cara a un modernismo (a pesar de que na nosa literatura non se chegou a dar un movemento modernista propiamente dito).

1.2. Contexto Histórico

1.2.1. Clases Sociais

• Fidalguía en decadencia desde a redención dos foros.
• Burguesía urbana vinculada á industria.
• Campesiñado,

Conectores Lóxicos

Contraargumentativos

• con todo, pola contra, pero, mais, non obstante, en cambio, a pesar de que, aínda que, de todos os xeitos

Consecutivos e Causais

• polo tanto, xa que logo, por conseguinte, xa que, dado que, porque, por iso, en consecuencia

Aditivos

• tamén, ademais, mesmo, incluso, por riba, ata

Conectores Estruturais

De inicio

• primeiramente, ben, a seguir...

De enumeración ou de estruturación das partes

• en primeiro/segundo lugar, primeiramente, a seguir, a continuación, por último, para rematar, finalmente

De tematización

• no que ten que ver con, especialmente, de xeito destacado, con respecto a, no que atangue a, en relación con, no tocante a, etc.

De transición

• por outra banda, pola súa parte, polo que respecta a

De resumo

• resumindo,

Fonética e Fonoloxía Galega

Clasificación dos Fonemas Consonánticos

A continuación, preséntase a clasificación dos fonemas segundo o seu punto e modo de articulación:

• /b/: Oclusiva, bilabial, sonora.
• /p/: Oclusiva, bilabial, xorda.
• /d/: Oclusiva, dental, sonora.
• /t/: Oclusiva, dental, xorda.
• /g/: Oclusiva, velar, sonora.
• /k/: Oclusiva, velar, xorda.
• /f/: Fricativa, labiodental.
• /θ, ð/: Fricativa, dental (xorda e sonora, respectivamente).
• /s/: Fricativa, alveolar, xorda.
• /ʃ/ (x): Fricativa, palatal, xorda.
• /tʃ/ (ch): Africada, palatal, xorda.
• /m/: Nasal, bilabial, sonora.
• /n/: Nasal, alveolar, sonora.
• /ɲ/ (ñ): Nasal, palatal, sonora.
• /ŋ/ (nh): Nasal, velar, sonora.
• /l/: Lateral, alveolar, sonora.
• /ʎ/ (ll): Lateral, palatal, sonora.
• /ɾ/: Vibrante

Renovació Teatral a la Postguerra (1939-1970)

El teatre va ser un dels gèneres més afectats per la victòria franquista, amb la persecució i prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Teatre Inexistent durant la Primera Postguerra (1939-1946)

Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a Catalunya com a València, i les traduccions d’obres estrangeres també estaven prohibides. Van concórrer moltes circumstàncies: precarietat econòmica per als muntatges i assajos, limitació d’espais teatrals...

Permisos Restringits per a Representar en Català (des de 1946)

Després de la Segona Guerra Mundial, per donar una imatge de llibertat, es va produir una primera mínima obertura en el règim....

Eduardo Pondal: Visión e Ideoloxía

Eduardo Pondal recrea literariamente o pasado histórico de Galicia e elabora un mundo poético de ton épico, poboado de personaxes dotados dunha forte carga simbólica, que habitan unha terra onde os elementos da paisaxe adquiren valores connotativos que determinan e realzan as calidades humanas.

Pondal atopará no celtismo o fundamento ideolóxico que xustifique o xeito diferencial galego e porá a súa arte ao servizo da causa galeguista. Tentará devolverlles aos galegos o orgullo de selo para, deste xeito, poder vivir o presente como dignos herdeiros daquela raza celta, esforzada e heroica.

Vida de Eduardo Pondal (1835-1917)

• Nace na vila de Ponteceso, na comarca de Bergantiños, en 1835, e morre na Coruña

Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra?

Mínim dues persones autors aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell o de les obres.

María Aurelia Campmany

María Aurelia Campmany esdevé una de les veus més polifacètiques i autèntiques dinamitzadores culturals i teatrals. És una de les dones que més atenció dedica a la pràctica d'un assaig modern sobre la joventut, la mística de la feminidad. El llibre que va encaminar-la decisivament cap a un dels grans eixos de la seva vida i obra és el paper de la dona a Catalunya. Si plantegen temes invocadors com la condemna de la ablació de clítoris o la possibilitat de mitja jornada laboral.

Josep Pla

Josep Pla va ser un dels escriptors...

Mercè Rodoreda: Psicologia dels Personatges

Mercè Rodoreda és probablement la novel·lista més important de la nostra literatura contemporània. A continuació, explorarem la psicologia dels seus personatges.

L'Evolució Psicològica en l'Obra de Rodoreda

En les seves obres, l'autora reflexiona sobre el pas del temps, un tema central que es manifesta en l'evolució psicològica dels seus personatges. Aquesta progressió es pot observar clarament en diverses de les seves novel·les:

• A Aloma, tracta la pèrdua de la innocència i el final de l'adolescència.
• A La Plaça del Diamant i El Carrer de les Camèlies, aborda el pas de la joventut a la maduresa.
• A Mirall Trencat i La Meva Cristina i altres contes, explora la vellesa i la mort.

A mesura...