Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

Context històric general

El sistema feudal entra en crisi; la societat pateix profundes transformacions que introduiran noves formes de pensament. S’intensifica el comerç a la Mediterrània i a l'Atlàntic, fet que facilita l’intercanvi cultural. Apareixen nous centres de saber que qüestionen les veritats establertes. Es recuperen textos grecollatins i es renova l’interès per la filosofia, la literatura i l'art de l’antiguitat.

Context de la Corona d'Aragó

Es produeix una gran expansió a la Mediterrània i un domini sobre territoris com Sicília, Sardenya i Nàpols, fet que propicia l’intercanvi cultural amb Itàlia (bressol del Renaixement). Es consolida un estat que combina tradicions locals amb influències externes mitjançant...

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació Artística

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris que tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició i les actituds de provocació, tant des del punt de vista estètic com personal o vital. És un moviment sorgit a Europa cap al 1909 i que va finalitzar l’any 1940, quan els nazis dissolgueren els grups de París. A Catalunya, però, no es va desenvolupar fins al 1914 i va perdurar fins a la dècada dels anys trenta.

L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi en la creació artística.

L’avantguarda catalana presenta una singularitat respecte del...

Antoni M. Alcover

Antoni M. Alcover és una figura destacada en el procés de redreçament de la llengua catalana. Va recollir la seva obra més ambiciosa, el Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1901 publicà la famosa Lletra de convit per demanar la col·laboració per la recerca de vocabulari i on donava les instruccions per redactar les fitxes lexicogràfiques. La idea es va expandir per tot el domini lingüístic i va rebre algunes col·laboracions. S'arribaren a elaborar més de 700.000 fitxes que es guardaven en ordre alfabètic en una calaixera. Quan es creà la secció filològica fou nomenat president, però les discrepàncies amb Pompeu Fabra van provocar la ruptura amb aquest organisme. Rebutjà les normes ortogràfiques de l'...

Els anys setanta sorgeix l’anomenada “generació́ literària dels 70”, un grup d’escriptors, en Uns moments en què el Realisme històric havia entrat en crisi, marcat pels canvis sociopolítics Dels anys 50-60, per les conseqüències del maig francés del 1968 i per l’agonia i desenllaç Final de la dictadura franquista (1975). Tots compartien, doncs, uns mateixos elements Formatius: tebeos, cinema, televisió́, mitificats i desmitificats, i la consciència general de la Crisi dels models novel·lístics. Es decanten cap a l’experimentalisme narratiu Moltes novel·les De la generació́ dels 70 tenen un caràcter de crònica generacional, , i se

Anàlisi d'un Sonet

Cal tenir en compte dos aspectes bàsics: el primer és que es fonamenta en la contraposició, en aquest cas blanc i negre, característica típicament barroca; el segon és la intenció amorosa i eròtica, que potser no és del tot evident ara, però sí al segle XVII.

Estructura Formal del Sonet

Pel que fa a la forma, ens trobem amb un sonet que, com a tal, planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs.

Presenta una rima encreuada (ABBA ABBA) en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets. Aquest canvi de rima té relació amb l'estructura, ja que provoca una divisió del poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut.

Contingut i Tècniques

La Renaixença: Un Moviment Clau

1. La Renaixença és una gran operació social, i no només literària, en què es barregen qüestions materials (diners, reclamacions polítiques, la urbanització de Barcelona...) i espirituals (poesia, cultura catalana, identitat...). Aquesta operació ha de servir per projectar la nació catalana dins d'un món global i liberal. L'element medul·lar de la Renaixença és "tornar a la vida", per això el seu símbol és un fènix, que simbolitza que els catalans reneixen. La Renaixença funciona com un interruptor que ho canvia tot i representa el reconeixement del català com un element representatiu de la cultura.

La Renaixença a les Balears i al País Valencià

2. Balears: L'entrada del romanticisme comença...

La Poesia de Postguerra

Hi podem observar tres grans tendències:

• La poesia de tradició simbolista, continuadora d'un estil ja conreat en el primer terç del segle, que té a Carles Riba com a màxim exponent.
• La poesia de tradició avantguardista, representada per Josep Palau i Fabré i Joan Brossa.
• La poesia de tradició realista, a partir de la dècada dels seixanta, acompanyada d'un compromís social o civil. Hi podem situar Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Salvador Espriu, Vicent Andrés Estellés i el moviment de la Nova Cançó.

Salvador Espriu (1913-1985)

Ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, per les facilitats de publicació d'un gènere que es caracteritza per...

Tema i idees de cada entrada

• Cadira: Reflexiona sobre un objecte quotidià per criticar com les explicacions científiques o filosòfiques compliquen coses simples i denuncia la pedanteria intel·lectual, defensant una visió més natural de la realitat.
• Covardia: Mostra que la covardia és un tret habitual de l’ésser humà i que la por pot ser una forma d’intel·ligència o supervivència, mentre que l’heroisme no sempre és positiu.
• Escepticisme: Defensa el dubte com una actitud intel·lectual saludable i critica les veritats absolutes i el dogmatisme.
• Gent: Reflexiona sobre el concepte de massa i critica que «la gent» sovint serveix per diluir responsabilitats i justificar el conformisme social, defensant el pensament individual i crític.

Característiques de l'estil de Fuster en aquest fragment

Aquest text, titulat "Covardia", forma part del llibre Diccionari per a ociosos, publicat l'any 1964. En aquesta obra, escrita a la manera del Diccionari filosòfic de Voltaire, es recullen seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa. El text és un assaig d'àmbit literari, escrit en prosa, on predomina la tipologia textual argumentativa.

Les característiques de l'estil que podem trobar en aquesta entrada són:

• Modalització intensa: amb diversos exemples d'ús.
• Lèxic valoratiu: nombrosos termes que fan explícit el punt de vista de l'autor i l'allunyen d'un text merament explicatiu.
• Verbs performatius: ús estratègic

UN ROBE ROUGE

—Eh bien, ¡oye tú! Hace ya un cuarto de hora que te espero y, además, tengo mal la garganta.

—¡Perdón, no es mi culpa! Hay más gente en el metro que de costumbre.

—¡Vemos que estas son las ventas! ¡Vaya prisa! Aquí vamos.

—¿Dónde vamos?

—¡Pero en Dégriff...! ¡Hay unas cosas súper y baratas!

—¿Ya fuiste allí?

—Vengo de allí; me he probado un vestido que me gusta mucho, pero me gustaría mostrártelo. No me atrevo: quería un vestido un poco menos... Y luego, no sé si verdaderamente es mi talla.

—Bueno, te doy mi opinión y tú me ayudas a escoger zapatos. ¡Ay, espero!

—¡Sí! Tanto como en casa de André, como en números (medidas), ¡tienen sobre todo del 37 y del 40!

—¡Bien! ¡Yo calzo el 37! ¿Dónde...