Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

RENAIXENÇA

Característiques de la Renaixença

La Renaixença és el moviment de recuperació política i cultural que es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir a los territoris on es parlava una literatura nacional. Això ajudava a superar els tres segles anteriors i el duia al retrobament amb la gran literatura de l'Edat Mitjana, redescoberta pels intel·lectuals de la Renaixença. El moviment va ser sobretot polític, ja que va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d'Espanya, més agrària i menys industrial.

Objectius

• Donar-li prestigi social a la llengua i la literatura catalana.
• Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Crear una literatura

Salvador Espriu eta Pere Quart

Poesiak gogor erantzun zion egileek aurre egin behar izan zieten zailtasunei: ezarritako isiltasunari (40ko eta 50eko hamarkadak) eta zentsura arinduari (60ko hamarkadak). Bi periodo horien artean bi olerkari aurkitzen ditugu: Espriu eta Pere Quart. 40ko eta 50eko hamarkadetan nagusi ziren kezka larri, metafisiko eta erlijiosoetan parte hartu arren, bi autore hauen obrek norabide-aldaketa bat erakusten dute: bizitzaren eta heriotzaren aurreko kezka existentzialak dimentsio kolektiboa, zibikoa eta soziala hartzen du.

Salvador Espriu

Datuak: Santa Coloma de Farners, 1913 - Bartzelona, 1985

Zuzenbidea, Historia Antzinakoa eta Hizkuntza Klasikoak ikasi zituen. Gerrak egiptologia-ikasketak eta nabarmentzen hasten ari zen...

Espainiako literatura XX. mendean

Vanguardia eta 98ko belaunaldia

Vanguardia / Novecentismo

Novecentismoa, berriz, 1898ko belaunaldiaren ondoren etorri zen,...

El segle de les Llums

Context històric i social

El segle XVIII es caracteritza fonamentalment pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea, que fan que se substituïsquen els antics valors (societat, economia, sentit religiós de la vida) per uns altres de nous.

A la segona meitat del segle XVIII es produeix una transformació profunda dels sistemes de treball i de l'estructura de la societat, que s'inicia a Anglaterra i es difon després per la resta d'Europa. És un procés de canvi constant que es relaciona amb els descobriments científics i tècnics (màquines) i amb transformacions socials i econòmiques: es tracta de la Revolució Industrial.

1. El desenvolupament de l'esperit crític: la Il·lustració

L'Enciclopèdia....

Sistema del gusto

Transducción del gusto:

• Dulce: receptores T1R2 y T1R3 activan la proteína G gustducina, que estimula la producción de IP3 y DAG, liberando calcio y abriendo el canal TRPM5 y el potencial de acción.
• Umami: receptores T1R1 y T1R3 (aminoácidos y glutamato).
• Amargo: receptores T2R.
• Ácido: canales ENaC, otopetrinas, KIR2.1, detección de protones, bloqueo de canales de potasio y despolarización, con liberación de serotonina.

Sistema olfativo

Los receptores olfativos ubicados en el bulbo y la cortical olfatoria se activan por la unión de moléculas odorantes. La activación de la proteína G_olf estimula la adenilato ciclasa, produciendo AMPc. El AMPc abre canales catiónicos, permitiendo la entrada de sodio y calcio y despolarizando...

Mètrica del fragment

Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats? Raona la resposta.

En gran part dels poemes, Vicent Andrés Estellés utilitza el vers alexandrí (6+6), d'art major, de 12 síl·labes amb cesura després de la sisena. Aquests versos de tradició culta se'ns presenten sense rima i són, per tant, isosil·làbics i blancs. Aquesta tradició contrasta amb el llenguatge poètic d'Estellés, que alterna un estil culte amb paraules dialectals, perquè la seua poesia vol ser testimoni de l'espai i del temps que ha viscut el poeta.

Altres formes mètriques que trobem en els poemes seleccionats són:

• Els decasíl·labs amb cesura

Elementos de la situación comunicativa

TEMA: es el asunto del que se habla en una situación comunicativa. El deporte, la economía, la salud...

CANAL: se refiere a las condiciones de emisión y transmisión del discurso y al material implicado. Las formas de comunicación de las redes sociales propician la difuminación de las fronteras entre lengua oral y escrita. El oral y el escrito son los dos canales principales del lenguaje.

Papel especial según su acabado

1. Calandrado y supercalandrado: papeles estucados.
2. Verjurado: marca de agua como motivo de fondo.
3. Gofrado: relleno especial o relieve.

Papel según su uso

1. Papel gráfico.
2. Papel higiénico y sanitario.
3. Para envases y embalajes.
4. Papel especial.

Tintas, barnices y otros

Tinta: composición homogénea de materia colorante, resinas, disolventes y aditivos.

Vehículo: es el medio en el que se encuentra disuelto el colorante o el pigmento. Es el encargado de transportar la materia colorante a la máquina de imprimir, desde el tintero hasta el soporte, además de actuar como dispersante. Además, cuando la tinta entra en contacto con el soporte, el vehículo actúa como agente filmógeno.

Componentes de una tinta

1. Materia colorante: