Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Formación Profesional

Erretorika-baliabideak eta poesia trobadoresca: Ausiàs March eta Valentziako eskola

Otras lenguas extranjeras6,92 KB

Erretorika-baliabideak

Al·literazioa – Soinu bera errepikatzea konposizio baten zehar.

Onomatopeia – Soinu batetik sortutako hitza (nyic, nyic, ding-dong...).

Paronomasia – Ia berdinak diren hitzak (privats de sou i son).

Asindeton – Konjuntzioak ezabatzea.

Enjabalgamendua – Esaldia apurtzea (A la vora del mar. Tenia una casa, el meu somni).

Enumerazioa – Elementuak zerrendatzea.

Epitetoa – Beharrezkoa ez den adjektiboa.

Hiperbatoa – Esaldiaren hitz-ordena aldatzea.

Paralelismoa – Egitura berdina errepikatzea.

Polisindeton – Konjuntzio ugari erabiltzea.

Kiasmoa – Paralelismo gurutzatua.

Anadiplosia – Bertso baten amaierako hitza hurrengoaren hasieran errepikatzea.

Anafora – Hitz bat esaldien hasieran errepikatzea.

Antitesia –...

Continuar leyendo "Erretorika-baliabideak eta poesia trobadoresca: Ausiàs March eta Valentziako eskola" »

Desarrollo infantil de 0 a 6 años: etapas sensomotora, preoperacional, musical y matemática en Educación Infantil

Otras lenguas extranjeras6,35 KB

Desarrollo infantil de 0 a 6 años

A continuación se describen las principales adquisiciones del niño en la etapa de Educación Infantil, organizadas por ámbitos: cognitivo, matemático, motor, musical y lingüístico.

1. Periodo sensoriomotor (0-2 años)

  • 0-2 años: periodo sensoriomotor.
  • 2-6 años: estadio de representación mental.
  • +4 años: agrupación. El objeto no tiene una característica única.
  • 27-72 meses: etapa del lenguaje no combinatorio (negación en la comunicación).
  • 3 años: forman grupos, clasifican objetos en torno a dos peculiaridades.
  • 1-2 años: juego heurístico.
  • +2 años: juego por rincones.
  • 1-3 años: comienzan a experimentar con cantidades y números.
  • 6-7 años: adquisición completa del número sin influir la disposición en
...
Continuar leyendo "Desarrollo infantil de 0 a 6 años: etapas sensomotora, preoperacional, musical y matemática en Educación Infantil" »

La prosa galega del primer terç del segle XX: el Grup Nós

Otras lenguas extranjeras5,66 KB

A prosa do primeiro terzo do século XX

Na narrativa do primeiro terzo do século XX conviven narradores que seguen modelos do século anterior xunto a outros claramente renovadores e decididos a dar á prosa galega un impulso que a situase nos cánones estéticos en voga en Europa. Entre os primeiros están Francisca Herrera, Manuel García Barros ou Lesta Meis, que aproveitan as infraestruturas editoriais postas en marcha polas Irmandades para publicar as súas obras na década dos anos 20.

O Grupo Nós

O segundo grupo de narradores, os decididamente renovadores, son os escritores que se agrupan baixo o nome de Grupo Nós. O nome vén da empresa máis importante das moitas que se levaron adiante en prol da cultura galega: a revista Nós. Porque,

...

Continuar leyendo "La prosa galega del primer terç del segle XX: el Grup Nós" »

Canal oral i escrit: adequació, coherència, cohesió i registres de la llengua catalana

Otras lenguas extranjeras17,78 KB

CANAL ORAL

CANAL ESCRIT

ADEQUACIÓ

Tendència a marcar la procedència dialectal.

Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.

Temes generals, formalitat baixa.

Temes específics, formalitat alta.

COHERÈNCIA

Repeticions.

+ redundant.

Estructura del text oberta.

Estructures poc estereotipades.

+ informatiu.

- redundant.

Estructura tancada.

Estructures estereotipades.

COHESIÓ

- gramatical.

Elements paralingüístics.

+ gramatical.

Pocs elements paralingüístics.

GRAMÀTICA: SINTAXI

Estructures simples.

Frases inacabades.

Ordre variable.

Estructures complexes.

Absència d’aquest tipus d’estructures.

Ordre estable.

GRAMÀTICA: LÈXIC

Lèxic no formal.

Mots amb significats no específics.

Repetició lèxica.

Mots comodí.

Onomatopeies, frases fetes,

...
Continuar leyendo "Canal oral i escrit: adequació, coherència, cohesió i registres de la llengua catalana" »

Literatura Katalana Ertainaren Aroan: Amor Cortesa eta Kroniken Gida

Otras lenguas extranjeras4,25 KB

Amor cortès eta poesia trobadorikoa

Amor cortès: bassallatge feudalaren harremana, dama-jauntxoa eta trobadore-basailua. Sentimendu amoros findua.

  • Sirventes: haserrea, kritika.
  • Plany: heriotza lamentatzea.
  • Alba: maitasuna, bereizketa lamentatzea.
  • Cançó: amor cortesaren poema tipikoa; senhal agertzen da.
  • Pastorel·la: kaballeroaren eta artzainaren arteko elkarrizketa.
  • Tençó: trobadoreen arteko eztabaidak.

Eleberri kaballeriskoak

Noveles cavalleresques: protagonista kaballero indartsua eta bihotzekoa da, elementu miragarriak gabe, ezagunak eta kokagarriak diren paisaiak eta benetako pertsonai historikoak aipatzen direlarik. Eleberri berdingarriak dira. Garai hartan kaballeroak ez zuen funtziorik betetzen. Burgesiaren jatorriko estetika berriak literatura...

Continuar leyendo "Literatura Katalana Ertainaren Aroan: Amor Cortesa eta Kroniken Gida" »

Carles Riba i Josep Carner: Cultura, art i rebel·lia en la Catalunya del segle XX

Otras lenguas extranjeras3,95 KB

Art com a passió i rebel·lia

L'art es presenta com una passió i una rebel·lia amb l'objectiu de transformar la cultura catalana. Els eixos d'aquesta transformació són els següents:

  • Cultura / natura
  • Arbitrarietat / espontaneïtat
  • Ciutat / ruralia
  • Classicisme / romanticisme

Rebel·lia antiburgesa

La cultura com a acció política té la voluntat de transformació del sistema de valors burgès, amb un canvi de mentalitat de caràcter ideològic. Així, s'adopta una actitud d'autodefensa de l'intel·lectual, una teoria del superhome i actituds redemptoristes mitjançant l'art i les idees.

La bohèmia

La bohèmia està formada per rebels a la seva pròpia classe. L'art per a l'art i l'intel·lectual s'adona que només pot ser escriptor en una societat...

Continuar leyendo "Carles Riba i Josep Carner: Cultura, art i rebel·lia en la Catalunya del segle XX" »

Literatura catalana en la postguerra y la transición: obras, autores y temas clave

Otras lenguas extranjeras3,56 KB

La literatura catalana en la posguerra

Desde 1939 hemos de hablar de nuestra cultura bajo el franquismo. La lengua catalana dejaba de ser oficial, los progresos republicanos quedaban abolidos y desaparecía del panorama público, administrativo y de la enseñanza. No obstante, en la década de los 50 surgió una novela más compleja: Incerta glòria, de Joan Sales.

Esta obra narra la experiencia de la guerra desde el punto de vista de los vencidos y obtuvo el Premio Joanot Martorell.

De los años 60 y 70

Durante los años 60 y 70 la narrativa catalana se consolida y se aprecia cierta permisividad que permite la aparición de narradores con obras de denuncia social. Cabe destacar:

  • Enric Valor, de corte costumbrista, con Lambició d'Aleix como su
...
Continuar leyendo "Literatura catalana en la postguerra y la transición: obras, autores y temas clave" »

Guia Completa de Conceptes Clau en Llengua i Literatura Catalana

Otras lenguas extranjeras404,74 KB

Verbs Irregulars

  • a) ajupiu-vos (ajupir)
  • b) fes (fer)
  • c) apareixent (aparèixer)
  • d) voleu (voler)
  • e) traieu (treure)
  • a) concebo (concebre)
  • b) traieu-vos (treure)
  • c) podent (poder)
  • d) donés (donar)
  • e) voleu (voler)
  • a) respondré (respondre)
  • b) jegut (jeure)
  • c) doni (donar)
  • d) cabo (caber)
  • e) volent (voler)
  • a) cuit (coure)
  • b) donis (donar)
  • c) reconec (reconèixer)
  • d) escapces (escapçar)
  • e) faci (fer)
  • b) exclosos (excloure)
  • c) voleu (voler)
  • d) sabries (saber)
  • e) donessin (donar)
  • a) facin (fer)
  • b) llueixen (lluir)
  • c) escolliu (escollir)
  • d) coent (coure)
  • e) voleu (voler)

Tòpics Literaris

  1. Amor Post Mortem

    • Definició: Amor que traspassa la mort; l'amor perdura més enllà de la vida.
    • Exemple: Fragment de Vicent Andrés Estellés: "em moriré de qualsevol cosa... però en el moment
...
Continuar leyendo "Guia Completa de Conceptes Clau en Llengua i Literatura Catalana" »

Teatre col·lectiu dels anys 70: evolució i institucions

Otras lenguas extranjeras3,18 KB

El teatre col·lectiu dels anys 70

El teatre dels 70 és un teatre col·lectiu. Als anys 70 el teatre predominant és un teatre col·lectiu; és una dècada en què comença la professionalització teatral per raons socioeconòmiques. Els anys 60 havien produït la possibilitat de l’oci i una major fluïdesa dels diners. Hi ha una gran irrupció: augmenten les possibilitats de les companyies teatrals i el moviment per estrenar obres és més gran. A partir dels 60, grups independents s’autogestionen i no depenen de l’empresari. Aquests grups, en què tendran a establir-se en sales concretes, és d’on oferiran els seus muntatges.

Estrenes i companyies destacades

Primers de 1974: Dagoll Dagom — estrena Antaviana, sobre contes de Pere Calders;...

Continuar leyendo "Teatre col·lectiu dels anys 70: evolució i institucions" »

Orígens i Romanització del Català

Otras lenguas extranjeras3,42 KB

Orígens del Català

El català procedeix del llatí parlat (vulgar), però al llarg de la seva història ha rebut influències lingüístiques diverses per substrat, superstrat i adstrat.

Trets de la Romanització

La romanització és el procés d'implantació en un territori de les lleis, els costums, la cultura i la llengua de l'Imperi Romà. La intensitat de la romanització va variar segons les diferents zones de l'imperi (Gàl·lies, illes Britàniques, Germània, Hispània, Alps, Grècia, centre d'Europa, illes mediterrànies, nord d'Àfrica). Aquest fet va tenir conseqüències lingüístiques; així, en aquells territoris on la romanització va ser poc intensa, va aparèixer una llengua menys semblant al llatí que en aquells altres on...

Continuar leyendo "Orígens i Romanització del Català" »