Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Text Expositiu i Avantguardes: Conceptes Clau de Llengua

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

L'Exposició: Definició i Tipus de Text

L'exposició és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Són exemples de text expositiu una conferència, un informe o un documental.

Tipus de Textos Expositius segons Criteris

Hi ha diferents tipus de textos expositius segons diversos criteris:

  • Segons l'àmbit tècnic:
    • Humanístics: llengua, història, literatura, filosofia...
    • Científics: matemàtiques, física, química, biologia.
    • Tècnics: enginyeria, electrònica, informàtica.
  • Segons el destinatari:
    • Especialitzats: Adreçats als bons coneixedors d'una matèria.
    • Divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultivats.
  • Segons el canal de transmissió:

    Parlem de textos orals i escrits. Els darrers

... Continuar leyendo "Text Expositiu i Avantguardes: Conceptes Clau de Llengua" »

Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Pilars de la Cultura Catalana

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,87 KB

Joan Francesc Mira: Escriptor i Intel·lectual Compromès

Joan Francesc Mira (escriptor, antropòleg, professor de grec, ciutadà compromès), nascut a València el 1939, ha excel·lit en totes les facetes creatives esmentades. Prova d’això és el gran nombre de guardons que ha rebut, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Nacional de Crítica o el Premi Sant Jordi de Narrativa. Cal destacar en ell el seu projecte de construcció d’un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua.

La Narrativa de Joan F. Mira: Fugint de Modes

La narrativa de Mira no segueix modes ni l’efectisme, i es proposa fugir de qualsevol aspecte insípid i prescindible. En les seves primeres novel·les,... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Pilars de la Cultura Catalana" »

El Significado de Perdonar según las Escrituras y sus Beneficios

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,71 KB

El Significado Bíblico de "Acordarse" y el Perdón Divino

La expresión “me acordaré” proviene de un verbo hebreo que implica más que solo recordar el pasado. Una obra de consulta señala que “implica también tomar medidas apropiadas” (Theological Wordbook of the Old Testament). De modo que, según lo anterior, “acordarse” también puede significar castigar a los pecadores (Oseas 9:9).

Entonces, ¿qué nos garantiza Dios cuando dice: “No me acordaré más de su pecado”? Que él no castiga a los pecadores arrepentidos que ya perdonó (Ezequiel 18:21, 22). Jehová olvida en el sentido de que no nos está echando en cara nuestros errores ni castigándonos una y otra vez. ¿Verdad que nos anima saber que él perdona y olvida?

Factores

... Continuar leyendo "El Significado de Perdonar según las Escrituras y sus Beneficios" »

Perífrasis verbais, preposicións e conxuncións do galego: morfosintaxe e historia (s. XVI–XVIII)

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,8 KB

Morfosintaxe: notación e abreviaturas

Tradución: raíz i. VT. stes: MMT (modo, tempo). MNP (número e persoa).

Xerundio e participio

Xerundio - participio: ascendido / aceso; comido / comesto; gastado / gasto; torcido / torto; espertado / esperto; collido / colleito.

Perífrasis verbais

As perífrasis verbais organízanse en varios tipos segundo o seu valor semántico e aspectual.

Temporais

Futuro: ir / haber (de) + infinitivo.

Inminencia: estar a / para / querer + infinitivo.

Modais

Obrigación, probabilidade e dúbida:

  • haber que (de) / ter que + infinitivo (obrigación).
  • ter (de) / deber (de) / poder + infinitivo (probabilidade / dúbida según contexto).

Pasivas

Pasiva: ser + participio.

Aspectuais

As perífrasis de aspecto permiten precisar a situación... Continuar leyendo "Perífrasis verbais, preposicións e conxuncións do galego: morfosintaxe e historia (s. XVI–XVIII)" »

Análisis de la obra de Rosalía de Castro y el Rexurdimento Gallego

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,48 KB

Rosalía de Castro

Este poema data de 1880/1863 con la publicación de Follas Novas/Cantares Gallegos. Se escribió durante el Rexurdimento, un movimiento que afectó a Galicia a mediados del siglo XIX, influenciado por el contexto de la época. Rosalía de Castro, la autora, fue muy importante por reivindicar el gallego después de los Siglos Oscuros y por ser la primera mujer en publicar un poemario en gallego.

La temática del poema es intimista/social (Follas Novas), lírica popularizante/temática amorosa/poesía feminista/temática sociopolítica y patriótica (Cantares). Podemos clasificarlo dentro del libro 1 o 2 (intimista) o 3 o 4 (social). Está escrito en un vocabulario fácil y con versos cortos, ya que Rosalía escribía para el... Continuar leyendo "Análisis de la obra de Rosalía de Castro y el Rexurdimento Gallego" »

Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca catalana

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,99 KB

Tirant lo Blanc: Obra mestra de la literatura catalana

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana, publicada a València el 1490. Va tenir un gran èxit des del primer moment i influí en autors com Cervantes, qui la mencionà en El Quixot.

L’autor i l’estructura de l’obra

L’autor, Joanot Martorell, va escriure l’obra entre 1460 i 1466, però es publicà pòstumament gràcies a Martí Joan de Galba. Narra les aventures de Tirant, un cavaller valent i fidel, a través de cinc parts:

  • El seu pas per Anglaterra.
  • La Mediterrània.
  • L’Imperi Bizantí.
  • El naufragi a l’Àfrica.
  • El retorn a Bizanci.

Finalment, guanya la batalla i es casa amb Carmesina, però mor sense heroïcitat.

Estil i influències literàries

L’estil... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca catalana" »

Primates y Evolución Humana: Rasgos Clave y Adaptaciones

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,42 KB

Características Generales de los Primates

Los primates están adaptados a la vida en el bosque tropical. Actualmente, se conocen cerca de 175 especies distribuidas en América, Asia y África. Generalmente, son vegetarianos, frugívoros y folívoros, aunque sus dietas suelen ser variadas, incluyendo invertebrados. Presentan un esqueleto primitivo, especialmente en su dentición, junto a otras características propias evolucionadas. Estas características se relacionan con dos aspectos clave que han marcado la historia evolutiva del grupo: la vida arbórea y la sociabilidad.

Características Físicas y Sensoriales

  • Manos y pies con cinco dedos (con pocas excepciones en especies vivas).
  • Pies plantígrados.
  • Pulgar oponible.
  • Dedos de la mano con gran
... Continuar leyendo "Primates y Evolución Humana: Rasgos Clave y Adaptaciones" »

Reflexiones Filosóficas sobre Comunidad y la Influencia de los Objetos Cotidianos

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,09 KB

Comprensiones Fundamentales sobre la Comunidad y la Presencia de los Objetos

I. La Naturaleza de la Comunidad según Jean-Luc Nancy

A continuación, se presentan las respuestas derivadas del texto de **Jean-Luc Nancy** sobre la concepción de la comunidad:

  1. Origen de la Comunidad

    Pregunta: ¿De dónde viene la comunidad de acuerdo al texto de Jean-Luc Nancy?

    Respuesta: La comunidad no se crea como si fuera un objeto o una obra; más bien, la vivimos como una **experiencia** que nos conecta con nuestra **finitud**.

  2. Comunidad e Inoperancia

    Pregunta: ¿Qué quiere decir que la comunidad está relacionada con la inoperancia, de acuerdo al texto de Jean L. Nancy?

    Respuesta: Significa que la comunidad trata de aceptar interrupciones, fragmentos y pausas entre

... Continuar leyendo "Reflexiones Filosóficas sobre Comunidad y la Influencia de los Objetos Cotidianos" »

Teatre Català i Joan Fuster: Censura, Renovació i Assaig a la Postguerra

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,62 KB

El Teatre Català i Valencià durant el Franquisme i la Postguerra

Amb el règim franquista, es va prohibir el teatre en valencià o català, fet que va provocar una separació amb els corrents innovadors europeus fins després de la Segona Guerra Mundial. Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a València com a Barcelona, ni traduccions d’obres estrangeres.

La Censura i la Renovació Teatral (1946-1960)

A València, es van programar obres còmiques semblants al sainet, com la revista musical La cotorra del mercat. Autors com Faust Hernández i Rafael Martí van proposar el 1946 que l'escena valenciana, a través de la premsa, toqués arguments inspirats en els conflictes de la societat.

El

... Continuar leyendo "Teatre Català i Joan Fuster: Censura, Renovació i Assaig a la Postguerra" »

Literatura Medieval Catalana: Cròniques de Jaume I i Muntaner, Poesia Trobadoresca

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

Les Cròniques Medievals Catalanes i la Poesia Trobadoresca

Jaume I: El Llibre dels Fets

Fonts del Llibre dels Fets

  • Experiència personal del rei.
  • Prosificacions de cançons de gesta.

Contingut Principal

  • Regnat dels avantpassats de Jaume I.
  • La conquesta de Mallorca, València i Múrcia.

Estil Narratiu

  • Col·loquial i popular.
  • Improvisat, dictat directament a un escrivà.

Persona Verbal

  • Primera persona del plural majestàtic ("nos", "diguérem").

Visió Cavalleresca dels Monarques

  • Sí, amb un estil militar i heroic.

Ramon Muntaner: La Crònica

Fonts de la Crònica de Muntaner

  • Experiència personal de l'autor.
  • Textos historiogràfics i prosificacions.
  • Cançons de gesta.

Contingut Destacat

  • La conquesta de Menorca.
  • L’expedició dels almogàvers a Orient.
  • Regnats de
... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Cròniques de Jaume I i Muntaner, Poesia Trobadoresca" »