Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

O Contexto da Poesía Galega de Posguerra

Nos anos cincuenta, o panorama da lírica galega vive o xurdimento de novas promocións poéticas como a Xeración das Festas Minervais, a Xeración do 36 e a Promoción de Enlace. Nesta década, a heteroxeneidade é a marca principal: publican ao mesmo tempo autores de diferentes xeracións debido ao silencio e á falta de publicacións nos anos posteriores á Guerra Civil (o primeiro libro de poesía que ve a luz é Cómaros verdes, 1947, de Aquilino Iglesia Alvariño).

Esta etapa caracterízase pola convivencia de múltiples estilos e liñas temáticas, como o hilozoísmo, o neotrobadorismo, o ruralismo, o paisaxismo renovador, o clasicismo, o culturalismo, o intimismo da Escola da Tebra ou o socialrealismo.... Continuar leyendo "Xosé Lois Méndez Ferrín e Manuel María: Claves da Poesía Galega de Posguerra" »

4. A narrativa dos 90 e comezos do s. XX: Hai tendencias temático-estilísticas que ou se consolidan ou abrollan nesta época:

·Persistencia da novela histórica: XESÚS RÁBADE PAREDES con “Branca de Loboso”, DARÍO XOÁN con “Morte de rei” e X. FERNANDEZ FERREIRO con “Agosto do 36”.

·Temática memorialística/intimista: RAMIRO FONTE con “Os leopardos da lúa”, Manuel VEIGA con “O exiliado e a primaveira” etc.

·Novela de autor ou experimental: XOSÉ CID CABIDO con “Grupo abeliano”, GONZALO NAVAZA con “Erros e Tánatos” etc.

·Neocostumismo urbano ou semiurbanismo: a “narrativa bravú”. Manuel RIVAS con “Un millón de vacas”.

·“Narrativa de muller”:  María XOSÉ QUEIZÁN, URSULA HEINZE, MARGARITA

Esquema del Text Argumentatiu

Tema: L'objecte de la discussió

Gènere: Article d'opinió, assaig literari, ponència, etc.

Tesi: Opinió sobre l'objecte de la discussió (explícita / implícita)

Idees principals: Els fonaments del discurs.

Resum: Màxim 10 línies: (tesi, idees principals, conclusió).

Text argumentatiu: Discurs present en tots els àmbits d'ús. Mitjançant diferents arguments intentem convèncer d'una idea o tesi.

Estructura

• Introducció, exposició dels fets, exposició dels arguments i conclusió.
• Introducció, presentació d'arguments i conclusió.
• + Contraargumentació: refutació / concessió

Esquema

• Analitzant o deductiu (la tesi al principi)
• Sintetitzant o inductiu (la tesi tanca l'escrit)
• Enquadrada o circular (la tesi al principi,

Introducción: El Despertar de la Conciencia Nacional Gallega

Na segunda metade do século XIX xorde unha conciencia nacional galega, ligada á revitalización da lingua galega como símbolo de identidade. **Rosalía de Castro**, coa publicación de Cantares galegos (1863), dá prestixio literario ao galego e converte a súa obra nun acto ideolóxico e cultural. Máis tarde, con Follas Novas (1880), alcanza unha profundidade poética universal.

Cantares Galegos (1863)

Significado y Contexto

• Inicio del Rexurdimento: Marca o inicio do Rexurdimento literario galego.
• Día das Letras Galegas: O 17 de maio, data da súa publicación, celébrase como o Día das Letras Galegas.

Intención y Estilo

A intención principal era glosar cantares populares para... Continuar leyendo "Rosalía de Castro: Legado de Cantares Galegos e Follas Novas" »

El Barroc (1591-1608)

Característiques

• Impossibilitat de saber
• Actitud pessimista i desenganyada
• Tensions i contradiccions de la condició humana, amb èmfasi en els elements contraris (dualisme)
• Gust per l'artifici formal i conceptual: figures retòriques, barreja de registres (tragicòmic, sublim-grotesc)

Autors

Francesc Vicent Garcia

Poesia, prosa i teatre seguint models d'autors castellans ja existents. La seva obra passa del grotesc al sublim i es relaciona amb el conceptisme (corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules).

Francesc Fontanella

Dues parts en la seva vida:

1. Participa en festes cortesanes, viu immers en el clima patriòtic i sensacionalista, escriu poesies amoroses frívoles. Se'l relaciona amb el culteranisme (perquè escriu

Anàlisi de Dues Obres Clau de la Literatura Catalana

Tirant lo Blanc: La Novel·la Total de Joanot Martorell

Mario Vargas Llosa considera Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, com una novel·la total perquè conté una gran varietat de gèneres, temes i estils que la fan molt completa i avançada per a la seva època. Aquesta obra no es limita a la temàtica cavalleresca típica de l’edat mitjana, sinó que combina aventures militars, política, humor, erotisme i realisme psicològic.

Innovació i Realisme en el Tirant lo Blanc

Una de les seves característiques més innovadores és la manera com tracta els personatges: són complexos, amb emocions humanes i contradiccions, molt diferents dels herois ideals i perfectes d’altres llibres cavallerescos.... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Tirant lo Blanc i Ausiàs March, Obres Clau" »

El Teatre Modernista Català

1. Principals influències i autors

Quines foren les principals influències del teatre modernista català?

• Santiago Rusiñol
• Adrià Gual
• Ignasi Iglésias
• Josep Puig

2. Autors europeus destacats per vessant

Esmenta un autor europeu destacat de cada una de les vessants del teatre modernista.

• Maurice Maeterlinck (simbolisme)
• Henrik Ibsen (denúncia social)

3. Santiago Rusiñol: Grup i organització

De quin grup fou membre destacat Santiago Rusiñol? Què organitzava?

Fou membre del grup Els Quatre Gats i organitzava les festes modernistes de Sitges.

4. Vessants del teatre de Rusiñol

En quina vessant podríem incloure el teatre de Rusiñol?

• Simbolista (Exemple: L'alegria que passa)
• Denúncia (Exemple: L'heroi)
• Humorístic/Costumista

A Participación Política e o Sufraxio no Liberalismo

Evitar os efectos agudos dos cambios electorais brutos. En termos de participación política, un réxime sempre se distingue polo sufraxio.

A Concepión Liberal do Voto

O liberalismo ten unha concepción do voto censatario, xa que se reserva a participación política a un número restrinxido de cidadáns iguais. Esta restrición apóiase en que o Estado está sostido polos impostos; quen os paga é o que debe decidir quen e como se goberna.

• Os que non pagan impostos ou pagan pouco, non lles corresponde, nin lles interesa o que se decida sobre o Estado.
• A acción de goberno, a política que se practique, deben de estar en mans dos que contribúen.
• Eles son os únicos que teñen capacidade económica,

Visió Social i Cultural a l'Edat Mitjana

Visió social: Piràmide social molt estricta

Déu - Rei - Nobles - Clero - Vila - Serfs

Implantació del feudalisme (vassallatge de camperols al rei)

Progressiva ascensió de la burgesia

Importància de conceptes com l'honor, el valor, la fidelitat...

Visió cultural: Naixement de llengües romàniques

Teocentrisme (Déu és el centre de tot)

Introducció de l'alta cultura als monestirs i a les corts

Finalitat sovint didàctica i moralitzadora en la literatura

Els Trobadors

• Poetes que escrivien en occità, la llengua de la cultura.
• Joglars: Anaven de cort en cort cantant els poemes.
• Trobadors: Escrivien i cantaven els seus propis poemes.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó: Gènere per cantar l'amor cortès.
• Sirventès: