Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Robótica

Es una rama de la mecánica, electrónica, bioética y la computación, encargada de diseñar y construir toda clase de robots. Se aplica en medicina, industria, agricultura, abaratando la mano de obra y permitiendo una producción más eficiente, reducción de desperdicios de material y mejora en la calidad del producto.

Inteligencia Artificial

Es la inteligencia que llevan a cabo las máquinas. Incluye la robótica, domótica o casas inteligentes, redes neuronales artificiales, chatbots y reconocimiento de voz o facial. Sus características son:

• Eliminación de tareas monótonas
• Manejo de una gran cantidad de datos: gestión de una gran cantidad de datos
• Imitación de la cognición humana: imita la forma en que la mente humana piensa

Quim Monzó: Vida i Obra

Biografia i Inicis

Quim Monzó va néixer a Barcelona el 1952. És un escriptor polifacètic: dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i, sobretot, escriptor.

Les seves primeres obres, "L'udol del griso al caire de les clavegueres" i "Self-service", mostren influències estètiques de la generació dels setanta. No obstant això, Monzó va evolucionar cap a una narrativa més directa i propera al lector.

Característiques de la Seva Obra

Els seus contes es construeixen a partir d'una idea inicial única, sovint amb un gir final sorprenent. Aquest element genera:

• Un gag.
• Una situació còmica.
• Un efecte irreverent i absurd

Eduard Escalante: El Mestre del Sainet Valencià

Eduard Escalante és el representant més important del sainet valencià. Va nàixer al Cabanyal, fill d'una família petit burgesa. La seua professió va ser típicament artesana. Va escriure uns 47 sainets que el fan destacar per l'habilitat de retratar uns personatges i unes situacions que reflecteixen els canvis socials de la València preindustrial de mitjan s.XIX.

Obres Destacades d'Escalante

• Bufar en caldo gelat
• L'escaleta del dimoni
• Les xiquetes de "l'entresuelo"

Tots els sainets es caracteritzen per la força humorística i burlesca. És una crítica superficial i benigna perquè, de fet, els acceptava, encara que mai en les seues obres s'observa una actitud inconformista. Altres sainetistes... Continuar leyendo "Eduard Escalante, Teatre Valencià i Romàntic Català: Anàlisi i Autors Clau" »

A poesía de vangarda

O nacemento do século XX e a modernización literaria

O nacemento do século XX supón para Galicia un cambio importante no eido literario. Prodúcese un movemento xeneralizado de modernización na nosa literatura a todos os niveis. A poesía non foi allea a este proceso. Así, a comezos do século prodúcense no ámbito poético, coa coñecida xeración do 25, os primeiros intentos de achegamento aos movementos de vangarda europeos e a superación da poesía feita no Rexurdimento. É o momento de publicación de revistas (Yunque, Alfar…), nas que se presentan as ideas vangardistas, e de obras de clara influencia surrealista ou creacionista. Tamén sae do prelo o primeiro manifesto poético galego, o manifesto Máis alá!

Bilingüisme territorial

Es produeix quan un territori administratiu (país) es troba dividit en àrees lingüísticament definides. És un sistema de planificació lingüística propi dels estats federals. En aquests cada zona geogràfica té per oficial i de forma exclusiva la llengua pròpia del territori. Bèlgica n'és un exemple: a la regió de Flandes (nord) parlen flamenc, única llengua oficial, i a la regió de Valònia (sud), l'única oficial és el francès. La capital, Brussel·les, és bilingüe. La disciplina que l'estudia és la geografia lingüística.

Bilingüisme social

Es produeix quan en un territori conviuen diverses comunitats lingüístiques i una d'elles, la dels parlants de L1 (llengua pròpia del territori), es veu obligada... Continuar leyendo "Bilingüisme territorial i social" »

El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés

Cal situar-lo en la poesia realista dels anys 60. Amb la menor pressió de la censura comença a conrear-se una poesia de denúncia social o protesta social que reivindicava la participació de la literatura en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà. El llenguatge és senzill i planer per facilitar la comunicació amb el lector. Aquesta poesia sorgeix pel context políticosocial de la postguerra i per la necessitat de renovació estètica que té sempre la literatura. Aquesta línia de poesia connectarà després amb els textos dels cantautors de La nova cançó (Lluís Llach, Ovidi Montllor, Raimon…). En aquesta tendència tenim a Salvador Espriu amb La pell de

Psicoanálisis: Una Introducción a la Teoría Freudiana

El psicoanálisis, creado por Sigmund Freud, revolucionó la comprensión de la mente humana al descubrir el inconsciente. Influenciado por Jean Charcot, Freud se especializó en la hipnosis, método que inicialmente utilizaba para tratar a sus pacientes. Este enfoque se desarrolló alrededor del siglo XIX en Europa Central.

El Inconsciente: La Base del Psicoanálisis

El inconsciente se define como una serie de impulsos y deseos reprimidos, que no son directamente accesibles a la conciencia del individuo. Freud postuló que podemos acceder al inconsciente a través de:

• Sueños: Realizaciones de deseos o impulsos reprimidos representados de forma simbólica, manifestándose durante el sueño.

Gèneres Medievals: La Cançó i el Sirventès

Dos grans àmbits que podríem agrupar els gèneres són: la cançó i el sirventès. La cançó és un poema de tema amorós que l'amant adreça a l'estimada, el nom de la qual s'amaga sota un pseudònim perquè és un amor prohibit. Cada trobador feia servir una senyal a cada poema per a la seva dama, i era l'única que sabia que aquelles cançons li estaven dedicades. Però no sempre era una dama la destinatària, perquè també hi va haver dames que van escriure cançons trobadoresques, les trobairitz, i van dedicar els poemes al seu amant.

Subgèneres de la Cançó

• L'escondit: si el trobador en un poema es defensa de les acusacions que han escampat els lausengiers (els envejós que sovint denunciaven

Dixi personal: presència de l'emissor en el text, pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres.