Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Guia de Dialectes Catalans i Pronoms Febles

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

Identificació de Varietats Dialectals Catalanes

Aquesta secció ajuda a distingir les principals varietats del català segons el vocabulari i les construccions:

  • Si veus "hui", "este", "xiquet" $\rightarrow$ Valencià
  • Si veus "lo", "jovens", "moixó" $\rightarrow$ Nord-occidental
  • Si veus "avui", "aquest", vocal neutra $\rightarrow$ Central
  • Si veus "sa", "ses", "horabaixa", "me’n vaig" $\rightarrow$ Balear
  • Si veus "votura", "pas", "boleta" $\rightarrow$ Rossellonès
  • Si veus "lo dic", "ecco", "mamma" $\rightarrow$ Alguerès

Ús dels Pronoms Febles en Català

Taula de Funcions Sintàctiques i Pronoms

FuncióPregunta ClauPronoms AssociatsExemple
Complement Directe (CD) determinatQuè? Qui?el, la, els, lesLa veig
Complement Directe (CD) indeterminatQuè?
... Continuar leyendo "Guia de Dialectes Catalans i Pronoms Febles" »

L'Oració en Català: Subjecte, Predicat i Tipus Gramaticals

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,94 KB

L'Oració: Subjecte i Predicat en Català

1. Propietats Essencials de l'Oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

2. El Subjecte: Definició i Tipus

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a,... Continuar leyendo "L'Oració en Català: Subjecte, Predicat i Tipus Gramaticals" »

Text Expositiu i Avantguardes: Conceptes Clau de Llengua

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

L'Exposició: Definició i Tipus de Text

L'exposició és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Són exemples de text expositiu una conferència, un informe o un documental.

Tipus de Textos Expositius segons Criteris

Hi ha diferents tipus de textos expositius segons diversos criteris:

  • Segons l'àmbit tècnic:
    • Humanístics: llengua, història, literatura, filosofia...
    • Científics: matemàtiques, física, química, biologia.
    • Tècnics: enginyeria, electrònica, informàtica.
  • Segons el destinatari:
    • Especialitzats: Adreçats als bons coneixedors d'una matèria.
    • Divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultivats.
  • Segons el canal de transmissió:

    Parlem de textos orals i escrits. Els darrers

... Continuar leyendo "Text Expositiu i Avantguardes: Conceptes Clau de Llengua" »

Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Pilars de la Cultura Catalana

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,87 KB

Joan Francesc Mira: Escriptor i Intel·lectual Compromès

Joan Francesc Mira (escriptor, antropòleg, professor de grec, ciutadà compromès), nascut a València el 1939, ha excel·lit en totes les facetes creatives esmentades. Prova d’això és el gran nombre de guardons que ha rebut, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Nacional de Crítica o el Premi Sant Jordi de Narrativa. Cal destacar en ell el seu projecte de construcció d’un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua.

La Narrativa de Joan F. Mira: Fugint de Modes

La narrativa de Mira no segueix modes ni l’efectisme, i es proposa fugir de qualsevol aspecte insípid i prescindible. En les seves primeres novel·les,... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Pilars de la Cultura Catalana" »

Análisis de la obra de Rosalía de Castro y el Rexurdimento Gallego

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,48 KB

Rosalía de Castro

Este poema data de 1880/1863 con la publicación de Follas Novas/Cantares Gallegos. Se escribió durante el Rexurdimento, un movimiento que afectó a Galicia a mediados del siglo XIX, influenciado por el contexto de la época. Rosalía de Castro, la autora, fue muy importante por reivindicar el gallego después de los Siglos Oscuros y por ser la primera mujer en publicar un poemario en gallego.

La temática del poema es intimista/social (Follas Novas), lírica popularizante/temática amorosa/poesía feminista/temática sociopolítica y patriótica (Cantares). Podemos clasificarlo dentro del libro 1 o 2 (intimista) o 3 o 4 (social). Está escrito en un vocabulario fácil y con versos cortos, ya que Rosalía escribía para el... Continuar leyendo "Análisis de la obra de Rosalía de Castro y el Rexurdimento Gallego" »

Primates y Evolución Humana: Rasgos Clave y Adaptaciones

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,42 KB

Características Generales de los Primates

Los primates están adaptados a la vida en el bosque tropical. Actualmente, se conocen cerca de 175 especies distribuidas en América, Asia y África. Generalmente, son vegetarianos, frugívoros y folívoros, aunque sus dietas suelen ser variadas, incluyendo invertebrados. Presentan un esqueleto primitivo, especialmente en su dentición, junto a otras características propias evolucionadas. Estas características se relacionan con dos aspectos clave que han marcado la historia evolutiva del grupo: la vida arbórea y la sociabilidad.

Características Físicas y Sensoriales

  • Manos y pies con cinco dedos (con pocas excepciones en especies vivas).
  • Pies plantígrados.
  • Pulgar oponible.
  • Dedos de la mano con gran
... Continuar leyendo "Primates y Evolución Humana: Rasgos Clave y Adaptaciones" »

Teatre Català i Joan Fuster: Censura, Renovació i Assaig a la Postguerra

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,62 KB

El Teatre Català i Valencià durant el Franquisme i la Postguerra

Amb el règim franquista, es va prohibir el teatre en valencià o català, fet que va provocar una separació amb els corrents innovadors europeus fins després de la Segona Guerra Mundial. Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, tant a València com a Barcelona, ni traduccions d’obres estrangeres.

La Censura i la Renovació Teatral (1946-1960)

A València, es van programar obres còmiques semblants al sainet, com la revista musical La cotorra del mercat. Autors com Faust Hernández i Rafael Martí van proposar el 1946 que l'escena valenciana, a través de la premsa, toqués arguments inspirats en els conflictes de la societat.

El

... Continuar leyendo "Teatre Català i Joan Fuster: Censura, Renovació i Assaig a la Postguerra" »

Literatura Medieval Catalana: Cròniques de Jaume I i Muntaner, Poesia Trobadoresca

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,52 KB

Les Cròniques Medievals Catalanes i la Poesia Trobadoresca

Jaume I: El Llibre dels Fets

Fonts del Llibre dels Fets

  • Experiència personal del rei.
  • Prosificacions de cançons de gesta.

Contingut Principal

  • Regnat dels avantpassats de Jaume I.
  • La conquesta de Mallorca, València i Múrcia.

Estil Narratiu

  • Col·loquial i popular.
  • Improvisat, dictat directament a un escrivà.

Persona Verbal

  • Primera persona del plural majestàtic ("nos", "diguérem").

Visió Cavalleresca dels Monarques

  • Sí, amb un estil militar i heroic.

Ramon Muntaner: La Crònica

Fonts de la Crònica de Muntaner

  • Experiència personal de l'autor.
  • Textos historiogràfics i prosificacions.
  • Cançons de gesta.

Contingut Destacat

  • La conquesta de Menorca.
  • L’expedició dels almogàvers a Orient.
  • Regnats de
... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Cròniques de Jaume I i Muntaner, Poesia Trobadoresca" »

Correntes Poéticas Galegas de Posguerra

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,33 KB

Escola da Tebra ou "Poesía do Neboeiro"

A Escola da Tebra, tamén coñecida como "Poesía do Neboeiro", representa unha poesía intimista e pesimista da vida, fortemente influenciada polo existencialismo. Esta corrente foi iniciada por Cunha Novás con Fabulario Novo.

Caracterízase por un realismo coloquial. Foxe da linguaxe poética tradicional e explora as posibilidades da linguaxe da rúa, abrindo o camiño á poesía socialrealista, onde prima a mensaxe próxima de denuncia das inxustizas do presente histórico (as guerras, a falta de liberdade, a desigualdade...) cunha ollada solidaria cos que sofren no mundo.

Celso Emilio Ferreiro

Celso Emilio Ferreiro encabezou os versos máis emblemáticos desta proposta desde a publicación da mítica... Continuar leyendo "Correntes Poéticas Galegas de Posguerra" »

Llengua i Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Més

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,36 KB

Què són el camp semàntic i la família de paraules?

Un camp semàntic és un conjunt de paraules relacionades amb un tema, una idea o una experiència. La família de paraules comprèn tots els mots formats a partir d'una paraula primitiva.

Llengües de l'Estat Espanyol

A l'estat Espanyol conviuen 7 llengües: basc, gallec, bable, castellà, fabla, occità i català. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. La Constitució declara oficial el castellà i cooficial les altres llengües.

Moviments literaris i fets històrics (s. XIX-XX)

... Continuar leyendo "Llengua i Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Més" »