Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Cantigas de Santa María

Cantigas de Santa María son un conjunto de 427 cantigas cuyo obxectivo é loar á Virxe María. Estas composicións foron realizadas baixo a dirección do rei Afonso X o Sabio, que tamén é o autor dun bo número delas.

O obxectivo era doble: relixioso e propagandístico de determinados santuarios. As coleccións de milagres en lingua latina comezaron no século XI, pero foi no XIII cando a Igrexa potenciou o culto á Virxe María como protectora dos cabaleiros.

Cantigas líricas ou de loor

Son 66 textos de loanza á Virxe María, escritos ao xeito das cantigas de amor. Parte deles servían de acompañamento ás celebracións eclesiásticas.

Cantigas narrativas ou de milagres

Relatan un milagre da Virxe. A súa función...

Mètrica i rima

1. El vers

Un vers, doncs, és un conjunt de paraules ordenades segons unes regles arbitràries que en regulen des del nombre de síl·labes fins a les pauses, els accents o el ritme. La combinació amb d'altres versos constitueix, aleshores, un poema.

2. La rima

La rima és la repetició de sons al final de dos o més versos a partir de la darrera vocal tònica, incloent-la. Pot ser:

Tòpics literaris

Conjunt de motius temàtics que els poetes cultes utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària.

Els tòpics més presents són:

• Beatus ille: És la valoració de la natura, en un ambient bucòlic i pastoril, elevada a símbol de vida senzilla, natural i perfecta.

• Carpe diem: Després d'algunes reflexions sobre la fugacitat

Movemento agrarista e Irmandades da Fala

Na loita pola abolición dos foros, os labregos crean sindicatos (Solidariedade Galega, Acción Galega, Unión Campesiña) e o agrarismo, que loitará contra o caciquismo e influirá na política, na industria e na conserveira naval.

Irmandades da Fala: colectivo formado por parte da burguesía con coñecementos e estudos, que loitan contra a diglosia e a discriminación lingüística. Comezan na Coruña, pero tamén chegan a Ourense e Arzúa. Únense labregos, avogados, profesores e comerciantes, defendendo cousas como a autonomía para Galicia, a cooficialidade do idioma, o voto da muller e a igualdade dos dereitos da muller.

Provincialismo e rexionalismo

En 1946, fusilaron xente en Carral pedindo que...

Literatura catalana: de l'Edat Mitjana al Romanticisme

Edat Mitjana

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és la primera manifestació de poesia culta en llengua romànica. Té un caràcter profà (no religiós) i és d'autor conegut. Sempre anava acompanyada de música. Guillem de Peitieu (1071-1126) és considerat el primer trobador. D'entre els catalans, el primer és Berenguer de Palol.

Ramon Llull (1232 o 1233 - 1315-1316)

Neix a Mallorca. A trenta anys es «converteix» i abandona la vida mundana. Els seus tres objectius són:

• Convertir els «infidels» al cristianisme.
• Escriure el «millor llibre del món».
• Convèncer els poderosos que fundin centres d'ensenyament (sobretot de llengües) per als missioners.

El 1274 marca el fi del període...

Textos expositius: àmbits, característiques i recursos

Àmbit de les institucions: publiques o privades, informen els ciutadans, clients i socis sobre els assumptes relacionats amb aquestes institucions.

Àmbit periodístic: ens serveix per a conèixer l'actualitat (diaris, ràdios, televisió), ja que ens informa dels fets ocorreguts al món.

Àmbit acadèmic: els estudiants reben informació sobre diferents disciplines científiques (història, biologia, literatura) i accedeixen al saber.

En l'àmbit de cada ús, els textos adopten unes determinades formes prototípiques que anomenem gèneres.

Funcions del coneixement

• Accedir a la informació: llibre de text, diccionaris, explicació del professor.
• Emmagatzemar la informació: poder recuperar-

La poesia avantguardista

La poesia avantguardista: durant el primer terç del segle XX sorgeix una sèrie de moviments que capgiren el panorama artístic i literari. La majoria es caracteritzen per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i per l'experimentació.

Això es tradueix en un trencament amb les formes d'expressió tradicionals: vulneració de les normes gramaticals i de puntuació, alteració del significat habitual de les paraules, incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals...

El futurisme

El futurisme: va sorgir l'any 1909 amb la publicació del manifest futurista de l'escriptor Marinetti. Aquest moviment proposava l'abandonament del sentimentalisme en l'art i proposa un llenguatge directe, fins i tot agressiu, el...

Literatura del siglo XVI

La Edad Moderna comienza en el siglo XVI con los grandes descubrimientos geográficos. El Renacimiento da a Europa entre los siglos XV y XVI sus características propias: la valoración del hombre como protagonista del universo, el modelo que se encuentra en la Antigüedad clásica, el reconocimiento de las lenguas vulgares como vehículo de expresión escrita, la búsqueda del conocimiento profundo de los autores griegos y latinos, la traducción de sus obras y la invención de la imprenta.

El humanismo en el Renacimiento

Dos de los grandes humanistas del Renacimiento fueron Erasmo de Rotterdam y el valenciano Joan Lluís Vives, que escribieron en latín.

El inicio de la decadencia literaria

En el siglo XVI, la literatura...

Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa

La Guerra Civil (1936-1939) va suposar una desfeta per a la cultura catalana. La postguerra va fer que el programa de modernització iniciat en l'època del Modernisme i del Noucentisme quedés anul·lat, perquè el règim franquista va prohibir l'ús de la llengua catalana i va suprimir les institucions. La literatura en català es va desenvolupar principalment a l'exili intern o extern (Mèxic o Brussel·les) o bé clandestinament, ja que la seva presència pública va quedar molt limitada.

El teatre es va suprimir fins a l'any 1946, en què es van reprendre algunes representacions, tot i que els espectacles patien la censura i estava prohibit traduir obres al català. Es representaven obres del segle XIX (Guimerà,...

1. Què vol dir el concepte d’historiografia?

La historiografia és l’estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.

• Sempre és en prosa, consisteix en acumulacions de fets històrics, tradicionalment escrites en llatí i d'extensió considerable.
• Crònica → prové de crono (temps). Està escrita amb un ordre temporal; el criteri fonamental d'ordenació és el temps.
• Cròniques historiogràfiques: en la literatura catalana destaquen especialment quatre obres cabdals.

2. Títols de les quatre grans cròniques

• Crònica de Jaume I o Llibre dels feits.
• Crònica de Bernat Desclot o Llibre del Rei en Pere d’Aragó i dels seus antecessors passats.
• Crònica de Ramon Muntaner.
• Crònica de Pere el Cerimoniós.

3. Característiques