Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

L. Villalonga: Es va donar a coneixer  per Bearn o la sala de les nines 1961, reflectia les múltiples facetes de la realitat i la existencia humana. Primera part: simboliza la passió juvenil, narra l'aventura ROMántica de Toni i la seua neboda Xima. Segona part: Representa la recerca de la mesura en la maduresa.

M.Rodoreda: Publica Aloma, amb narració en primera persona d'un personatge femení, lirisme... En 1962 publica La plaça del diamant, historia d'una dona de les clases populars i els esdeveniments que va viure. A partir de La meva Cristina i altres contes 1967 la seua narrativa va ser mes simbolista i fantástica.

E.Valor: Va difondre la gramatica normativa els primers anys del franquisme, i va publicar nombroses Rondalles Populars.... Continuar leyendo "Característiques de la narrativa de Mercé rodoreda i Enric valor" »

Dixi:

-personal: jo, nosaltres, em, ens...

-espacial: ací, aquí, allá, allí...

-temporal: hui, avui, demá, sempre, ahir...

-social: vosté, senyora, tu, vosaltres...

Anáfora: relació de significat entre dos elements que apareixen en un text (tens fred o no en tens?)

Modalització: manera del autor de marcar la seua presencia en el text

-primera persona

-emfasi tonal discurs

-lexic valoratiu (sustantius, adjetius, verbs, adverbis..)

-derivació (diminutius, superlatius..)

-formules expresives

-ironia, retorica

-signes de puntuació

L'assaig T8

L'assaig té el seu origen en els Essais, la monumental obra de Michel de Montaigne. Modernament s'entén com un gènere molt lligat a les idees i a la reflexió sobre el món i les actituds humanes

L'assaig

L'assaig sempre ha anat molt lligat amb l'ofici del periodista. Així, Joan Maragall va exercir d'assagista desde les pàgines del Diario de Barcelona o per mitjà de textos més o menys llargs dictats en conferències: Elogi de la paraula i Elogi de la poesia.

Joan Fuster es sens dubte l'assagista més prolífic i brillant de tota l'etapa, amb una obra que gira a l'entorn de dos grans temes de reflexió: l'esser humà i la seva activitat creadora i cultura

La memorialistica

Tot i l'aportació d'alguns autors abans del 1939, és en... Continuar leyendo "Genere memorialistic" »

La década del 80 amaneció con un cambio político cuando el general Galtieri asumió el poder, marcando el fin de la dictadura. La represión había instalado el miedo en muchas figuras del quehacer artístico. Un grupo de autores comenzó con la posibilidad de hacer un gran espectáculo teatral para demostrar la existencia y vitalidad del teatro argentino, lo que señaló la apertura del Teatro Abierto.

El Ciclo Teatral

21 obras iban a dar cabida a actores, actrices y técnicos en el Teatro Picadero en 1981. Productores comerciales ofrecieron sus salas para continuar el ciclo y el público respondió con energía y entusiasmo (Gris de ausencia, de Cossa; El que me toca es un chancho, de Drago).

El Declive

El éxito de este ciclo alentó esperanzas... Continuar leyendo "Teatro Abierto en los 80: Un Grito de Libertad" »

Adverbials propies

• De temps: quan, mentre, abans que, fins que, tan aviat com, tan bon punt
• De manera: com, com si, tal com, sense que
• De lloc: on, pertot arreu on, onsevulla que

Adverbials impròpies

• Condicional: si, si de cas, sempre que

Adverbials concessives

• Concessió: encara que, m'algrat que, tot i que

Adverbials casuals

• Causa: perquè, ja que, com que, que

Adverbials finals

• Finalitat: perquè, a fi de que, per tal que

Adverbials consecutives

• Conseqüència: tant, que, massa, perquè de tal manera que

Adverbials comparatives

• Comparació: tan com, mes que, menys que, com mes, més/meny

El Valencia Meridional

Fonètica: tota -a final àtona es pronuncia com la o oberta tònica anterior o com la e oberta tònica anterior.
Morfosintaxi: Substitució del pronom feble de segona persona et per la forma el o de l'article els per la forma es.

L'Alacantí

Fonètica: pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica, supressió de la -r final i el diftong -ou- s'obri en -au-
Morfosintaxi: ús de l'adverbi aquí en lloc d'ací, utilització de la forma astò en lloc del demostratiu neutre açò i ús de la forma impersonal ha hhi en lloc de hi ha
Lèxic: abundància de castellanismes i existència d'arcaismes.

La poesia de tradició simbolista

La poesia simbolista es tanca en un món interior i es desentén de la realitat que l'envolta. Predominen... Continuar leyendo "Poesia valenciana: tradició i avantguarda" »