Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Secundaria

Poesía de la Renaixença catalana: Verdaguer, Llorente y Casellas

Otras lenguas extranjeras3,21 KB

Poesía de la Renaixença

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer fue el autor catalán más importante del siglo XIX y el máximo representante de la Renaixença catalana. Nació en el seno de una familia campesina modesta, pero con un nivel cultural medio.

Cuando tenía 10 años ingresó en el seminario de Vic, donde estudió durante 15 años. En el seminario leyó a autores clásicos como Ovidio o Platón, a los autores franceses y a los escritores catalanes más importantes.

En 1865, en los Juegos Florales de Barcelona, le premiaron dos poesías suyas. En 1870 fue ordenado sacerdote, pero nunca dejó de escribir poesía y trabajó en su poema épico L'Atlàntida, su obra más importante, junto con Canigó.

L'Atlàntida es un poema mitológico de carácter...

Continuar leyendo "Poesía de la Renaixença catalana: Verdaguer, Llorente y Casellas" »

Lingua galega: orixe, substrato e superestrato

Otras lenguas extranjeras3,18 KB

As linguas, como códigos de comunicación entre os seres humanos, transmítense de xeito natural dun individuo a outro e de xeración en xeración, adaptándose ás necesidades comunicativas da comunidade que as utiliza. É dicir, unha lingua dispón sempre dos recursos necesarios para todas as circunstancias comunicativas dos seus falantes.

Deste xeito, a lingua dunha comunidade asentada en Centroeuropa, como o luxemburgués actual, non necesita un cento de nomes de peixes existentes nas costas atlánticas porque non está en contacto con eles. Pola contra, isto é imprescindible no galego, lingua que ten que expresar a realidade de moitos quilómetros de costa, onde cada peixe pode ter dous ou tres nomes diferentes. Se a realidade se transforma,...

Continuar leyendo "Lingua galega: orixe, substrato e superestrato" »

El gallego medio y la literatura de los siglos XVI al XVIII: historia, decadencia y recuperación de la lengua gallega

Otras lenguas extranjeras3,23 KB

El gallego medio: los siglos XVI, XVII y XVIII

Durante los siglos XVI, XVII y XVIII se inicia un período de decadencia para nuestra lengua. Galicia queda subordinada política y culturalmente a Castilla, lo que provoca:

  • La sustitución de la nobleza gallega por una nobleza foránea.
  • La llegada de clérigos y funcionarios de origen castellano.

El castellano se convierte en la lengua de la administración y de las clases privilegiadas, así como en la lengua escrita y culta. El gallego sigue siendo el idioma mayoritario, pero su uso queda relegado a los ámbitos orales y coloquiales de las clases populares.

Factores que influyeron en el proceso de castellanización

  • Uso exclusivo del castellano y del latín en las prácticas religiosas de la Iglesia.
...
Continuar leyendo "El gallego medio y la literatura de los siglos XVI al XVIII: historia, decadencia y recuperación de la lengua gallega" »

Ramon Llull, Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa: La Literatura Catalana Medieval

Otras lenguas extranjeras3,28 KB

Ramon Llull

Ramon Llull es un caso único en las literaturas románicas:

  • En primer lugar, porque fue el primer autor no anónimo que escribió en prosa en lengua catalana sobre temas humanísticos y científicos, y uno de los primeros autores literarios en una lengua románica y no en latín.
  • En segundo lugar, porque fue un creador de lenguaje; no tuvo predecesores en el uso del catalán literario.
  • En tercer lugar, por la magnitud e importancia de su obra, unos 265 volúmenes que tratan temas teológicos, didácticos o morales. Fue filósofo, teólogo y misionero. Hay que relacionar a Llull con dos características: el teocentrismo y la voluntad didáctica y moralizadora.

Ramon Llull nació en Mallorca en 1232 y murió en 1316. Casado con Blanca...

Continuar leyendo "Ramon Llull, Tirant lo Blanc y Curial e Güelfa: La Literatura Catalana Medieval" »

El Modernisme y el Noucentisme en Cataluña: Historia, Literatura y Cultura

Otras lenguas extranjeras4,28 KB

El Modernisme: finales del siglo XIX y principios del siglo XX

El Modernisme fue un movimiento cultural amplio y renovador que abarcó la arquitectura, la literatura y la pintura. Su objetivo era crear una cultura catalana equiparable a la europea.

Una de sus líneas principales fue la reforma lingüística de Pompeu Fabra, que pretendía convertir el catalán en una lengua moderna, capaz de ser usada como vehículo lingüístico normal en todas las manifestaciones de una sociedad desarrollada. Los modernistas consideraban antiquada la literatura renaixentista, por lo que quisieron renovarla con las tendencias estéticas e ideológicas europeas.

Regeneracionismo modernista

El regeneracionismo modernista propugnaba un cambio social y político para...

Continuar leyendo "El Modernisme y el Noucentisme en Cataluña: Historia, Literatura y Cultura" »

Literatura catalana medieval: orígenes, autores y obras clave

Otras lenguas extranjeras5,72 KB

Origen de la lengua catalana

La romanización y la extensión del latín por Europa comenzaron cuando los romanos entraron en la península ibérica en el año 218 a.C. por Empúries, y los pueblos fueron adoptando el latín. Tras la caída del Imperio romano en el año 476 d.C., el latín se mantuvo en las clases cultas, mientras que en las clases populares se desarrolló el latín vulgar, que fue incorporando aportaciones lingüísticas hasta convertirse en dialectos. Estos dialectos acabaron dando lugar a las lenguas, y de ahí provienen las lenguas romances.

Primeras manifestaciones

Las primeras manifestaciones escritas son las homilías de Organyà: la misa se realizaba en latín, pero el cura daba la explicación de la palabra en catalán...

Continuar leyendo "Literatura catalana medieval: orígenes, autores y obras clave" »

Moviments Literaris i Evolució Cultural als Països Catalans: Tradició, Avantguarda i Postguerra

Otras lenguas extranjeras3,5 KB

Corrents Poètics i Literaris del Segle XX

Tradició simbòlica: Tancar-se en un món interior i s'allunya de la realitat que l'envolta. Hi predominen els símbols i referències mitològiques. Autors destacats: Carles Riba, Salvador Espriu, Xavier Casp i Joan Valls. Salvador Espriu és ben conegut per les seues reflexions sobre la mort i la interiorització d'una realitat angoixosa.

Avantguarda: Centrada en la formalitat i la recerca de recursos expressius amb l'anomenada antipoesia i poesia visual. Joan Brossa destaca pels seus tocs surrealistes, en què l'associació entre imatges i objectes no s'estableix segons les regles convencionals.

Realista: Expressar la quotidianitat amb un to més reivindicatiu, tant de recuperació cultural i nacional...

Continuar leyendo "Moviments Literaris i Evolució Cultural als Països Catalans: Tradició, Avantguarda i Postguerra" »

Decadència de la literatura catalana (ss. XVI-XVIII): Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

Otras lenguas extranjeras8,05 KB

DECADÈNCIA (SS. XVI, XVII, XVIII)

1. Definició

És el període de la nostra literatura que abasta els segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta època es caracteritza per la **disminució de la utilització de la nostra llengua com a llengua culta** i per una **reducció de la qualitat i l'originalitat en la literatura**.

2. Segle XVI: Humanisme

Corrent de pensament basat en el coneixement del món clàssic (ss. XV i XVI) on l'**home és el centre de l'univers** (antropocentrisme).

CAUSES POLÍTIQUES I SOCIOCULTURALS

  • El rei Martí l'Humà mor sense successor.
  • Compromís de Casp: es nomena rei a Ferran d'Antequera (Ferran I d'Aragó) el 1412.
  • El matrimoni de Ferran i Isabel de Castella consolida la **centralització dels poders a Castella**, que es reafirmà
...
Continuar leyendo "Decadència de la literatura catalana (ss. XVI-XVIII): Renaixement, Barroc i Neoclassicisme" »

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes i Sociolingüística

Otras lenguas extranjeras4,54 KB

Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

El Llibre dels fets de Jaume I, escrit cap a 1270-1276, comença a narrar en prosa les grans gestes dels reis i herois catalans durant l’eufòria expansiva de la Corona d’Aragó durant els segles XIII i XIV. El seu objectiu era deixar constància d’uns fets, justificar la política reial, satisfer la humanitat de la casa reial i fomentar l’esperit nacional. Tot aquest conjunt s’anomena les quatre grans cròniques, que continuen amb el Llibre del rei en Pere, de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la crònica de Pere el Cerimoniós.

1. Crònica de Jaume I o Llibre dels fets (1270-1276)

En Jaume I va ser rei d’Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i senyor de...

Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes i Sociolingüística" »

Países Desarrollados y Subdesarrollados: Indicadores, Causas y Desigualdades Mundiales

Otras lenguas extranjeras4,3 KB

Países desarrollados

Países desarrollados: la renta per cápita es alta, los ingresos de sus habitantes son elevados y tienen en cuenta aspectos económicos por encima de los 11 000 dólares anuales, aspectos sociales (sanidad, esperanza de vida larga y saludable, porcentaje de adultos analfabetos, nivel de vida digno y exclusión social) y una desigual riqueza de los países.

Tienen una industria potente y tecnológicamente avanzada, buenas infraestructuras y muchos servicios de calidad. Además, cuentan con un alto consumo que favorece el crecimiento de sus economías, y la porcentaje de la población con un nivel de vida digno es elevado.

Cómo se mide el desarrollo

La ONU creó el Índice de Desarrollo Humano (IDH), que tiene en cuenta aspectos...

Continuar leyendo "Países Desarrollados y Subdesarrollados: Indicadores, Causas y Desigualdades Mundiales" »