Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Psicología y Sociología de Otros cursos

Características Específicas de la Modificación de Conducta con Niños y Adolescentes

Los niños suelen ser remitidos a tratamiento por un adulto. Consultan más frecuentemente por excesos conductuales que por defectos. Originan más consultas las conductas aversivas para los adultos. Hay que eliminar las conductas inapropiadas de los niños y padres, sustituyéndolas por otras más adaptativas. En la hiperactividad suelen modificarse las conductas disruptivas.

Decidir si el Cambio Conductual Deseado por los Adultos Beneficia al Niño

El terapeuta debe conocer qué conductas y técnicas son las apropiadas a cada edad. Pueden entrenarse a padres y maestros como coterapeutas. Estos han de aprender los principios y técnicas de la modificación... Continuar leyendo "Modificación de Conducta en Niños y Adolescentes: Claves para su Desarrollo" »

Desigualtat en els Resultats Educatius: Evidència Empírica

Existeix una clara evidència empírica que, encara que l'educació estigui universalitzada, les desigualtats socials es traslladen a l'àmbit educatiu. Podem trobar estudis i models centrats en l'anàlisi de l'èxit escolar dels estudiants. Aquests estudis mostren que el nivell socioeconòmic de la família i l'escola són reproductors de l'estatus social dels estudiants. En un sistema educatiu desenvolupat, universal i gratuït, no tots obtenen el mateix èxit educatiu.

Factors Determinants de l'Èxit Educatiu

Aquesta situació es pot abordar des de dues línies de resposta principals:

• El Factor Individual
• El Factor Social (nivell socioeconòmic de la família)

Existeix una clara relació:... Continuar leyendo "Desigualtat Educativa: Factors Socials i Teories Sociològiques" »

La socialización es un proceso fundamental en la vida de todo individuo, a través del cual se internalizan las normas, valores y habilidades necesarias para vivir en sociedad. Este proceso es influenciado por diversos agentes a lo largo de las distintas etapas de la vida.

Agentes de Socialización

Grupo de Pares

Los grupos de pares son conjuntos de amigos de niños de la misma edad. A medida que el niño crece, el papel de los padres y familiares cercanos en la transmisión de valores y normas va disminuyendo. Aumenta la influencia sobre él que ejercen sus compañeros de juegos o amigos. El tipo de sociabilidad que se aprende en los grupos de pares o amigos es distinto al de la familia.

Escuelas o Instituciones Educativas

Los conocimientos son... Continuar leyendo "El Proceso de Socialización Humana: Agentes Clave, Características y Objetivos Fundamentales" »

Teoría del Desarrollo Psicosocial de Erik Erikson

Etapas del Desarrollo Psicosocial

Erik Erikson propuso ocho etapas del desarrollo psicosocial, cada una caracterizada por una crisis que, al resolverse, tiene consecuencias positivas o negativas para la personalidad:

• Confianza vs. Desconfianza (0-1 año)
• Autonomía vs. Vergüenza y Duda (1-3 años)
• Iniciativa vs. Culpa (3-6 años)
• Laboriosidad vs. Inferioridad (7-12 años)
• Identidad vs. Confusión de Roles (Adolescencia)
• Intimidad vs. Aislamiento (Adultez Temprana)
• Generatividad vs. Estancamiento (Adultez Media)
• Integridad del Yo vs. Desesperación (Vejez)

Teoría Psicogenética de Jean Piaget (1896-1980)

La teoría de Piaget postula que el conocimiento es una construcción continua, donde el individuo... Continuar leyendo "Fundamentos del Desarrollo Humano: Perspectivas Clave en Psicología y Sociología" »

Les Ludoteques

Les ludoteques són espais pensats perquè els nens juguin amb altres infants i amb el joc i la joguina assoleixin objectius educatius i culturals.

Concepte de Ludoteca

• Espai exclusiu per a aquest ús.
• El joc ha de ser un recurs metodològic.
• Especialistes.
• Educació en el lleure.
• Projecte educatiu i cultural a mig o llarg termini.

Edats: 3, 12, 14 anys.

Planificació (Nivells)

• A llarg termini (programació anual).
• A mig termini (cada trimestre, però concretant les activitats que es duran a terme).
• A curt termini (cada quinze dies o cada mes).

Objectius

• Desenvolupament integral de l'infant.
• Millorar la qualitat de vida.
• Comprendre la necessitat del joc a la infància.
• Que els nens juguin amb altres nens.
• Assessorament.
• Comunicació entre infants.

T 11 Miedo al delito. Inseguridad ciudadana.

Construcción social de ambos conceptos y percepción del miedo y la inseguridad. Això explica per què la inseguretat no està ben definida, no és unívoca: està constituïda, d’una banda, pel risc objectiu de ser implicat en un acte d’agressió, i de l’altra per la percepció individual d’aquest risc i de l’avaluació de la pròpia vulnerabilitat Personal (Francesco Carrer). Políticas de prevención. Modificación de las leyes (más represivas, sancionadoras). La policía en su triple dimensión:

• Instrumento

T 4. Conceptos donde analizar y entender la familia, la educación y el trabajo como mecanismos de CS:

• ICSP: Instituciones Control social Control penal
• Mecanismos de control social:

Psicoanàlisi: Freud i Jung

La consciència és insuficient per explicar la conducta humana, per tant, cal la necessitat de l'inconscient (tòpic, dinàmic, econòmic).

Primera tòpica

Vida psíquica en tres parts:

• Inconscient: pulsions i instints.
• Preconscient: magatzem d'informació, no és conscient, però amb un estímul passa a ser-ho.
• Conscient: consciència.

Segona tòpica

• Allò: inconscient, pulsions, satisfer necessitats primàries, principi del plaer.
• Jo: ego, principi de realitat, neix de la necessitat d'adaptar-se al món exterior, format d'elements conscients i inconscients, el jo connecta amb la realitat amb el que té al voltant.
• Superjò: conscient, ciències, normes i comportament social, és l'entorn, regula tot allò que no és conscient.

Pensament concret i simbòlic

Neurones mirall. Reduccionisme: tot biologia. Cervell: neurones + glias (paquets neurones) epigenètica -> connectat amb psico vivències i experiències ambientals. Mielina. Plasticitat.

Freud:

• Topiques:
  1. Conscient, preconscient, inconscient
  2. Jo, allo, superjo
• Pulsions:
  1. Sexo-vida (supervivència)-amor -> Eros
  2. Agressió-Mort (autodestrucció-odi -> Thanatos
• Mecanismes de defensa:
  1. Repressió
  2. Dissociació
  3. Negació (neuròtica, psicòtica)
  4. Defensa maníaca
  5. Projecció (identificació projectiva -> comunicativa, defensiva / identificació amb agressor, síndrome d'estocolm)
  6. Intel·lectualització / racionalització
  7. Idealització

Relacions humanes:

Intrapsíquica, interpersonal, realitat exterior, figura materna -> holding... Continuar leyendo "Pensament concret i simbòlic: neurones mirall, plasticitat cerebral i mecanismes de defensa" »

Durkheim

Durkheim no s'atura a analitzar l'individu aïllat sinó la societat com un tot i considera que el social ve constituït per la solidaritat: les afinitats i la cooperació entre les persones que permeten que existeixi la societat. Una de les funcions de l'escola és la formació diferencial dels diferents llocs de treball necessaris en la nova divisió social del treball resultant de la revolució industrial. La funció de cohesió social li correspon ara a l'educació que, a través de la transmissió de la cultura o pautes de conducta, normes i creences socialment acceptades i de la formació per als diferents llocs de treball, prepara per la interdependència funcional en una societat cada vegada més complexa. Els funcionalistes... Continuar leyendo "Durkheim i la funció de l'educació en la societat" »

Condicionament instrumental: reforç i càstig

Reforçament positiu

El reforçament positiu és un tipus de condicionament que provoca una conducta a través d'un estímul positiu. Un reforç positiu és un premi que incrementa la probabilitat que la conducta es repeteixi. Per exemple, quan un infant passa d'emetre sons a articular una paraula (com ara 'papa' o 'mama'), la reacció positiva de l'ambient actua com a premi, provocant un reforçament d'aquesta conducta. Com a resultat, l'infant tendirà a repetir les paraules. En l'exemple de la caixa de Skinner, el reforçament positiu era el menjar. Els tipus de reforçaments positius poden ser primaris (biològics) o secundaris.

Càstig

El càstig consisteix en la presència d'un reforç negatiu... Continuar leyendo "Condicionament instrumental: reforç positiu, càstig, omissió i reforç negatiu" »